El portal del comerciant
Amb el suport de Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Menú:

Fiscalitat de la Societat Anònima

DOSSIER INFORMATIU

SOCIETAT ANÒNIMA

Quadre/resum

 

 

DENOMINACIÓ

Denominació de la Societat segons la voluntat dels socis certificació negativa

CONSTITUCIÓ

Elaboració d'Estatuts i atorgament d'escriptura pública.

Inscripció en el Registre Mercantil

 

Núm. SOCIS

Sense límit. Cap la societat anònima unipersonal

APORTACIONS AL CAPITAL SOCIAL

Diners, treball, béns o drets. No pot ser inferior a 60.000 euros i ha d'estar totalment subscrit i desemborsat en un mínim del 25%

RESPONSABILITAT

Limitada al capital de la societat. Cada soci respondrà fins al límit de la seua aportació i no amb el seu patrimoni personal

DRETS DELS SOCIS

Participen en les pèrdues i guanys de la societat en proporció a la seua aportació al capital social.

SEGURETAT SOCIAL

Socis administradors :

Règim Especial d'Autònoms

Resta: Veure apartat “Cotització”

FISCALITAT

Impost de societats

 

  • SA de nova creació durant els primers 2 anys amb Base Imposable positiva al tipus reduït del b <>15% (*)

 

  • A partir del 3er any al tipus general del b <>25% (**)

(*).-les empreses de nova creació constituïdes a partir de l'1 de gener del 2016 tributaren a eixos tipus tant en el primer període impositiu en què la base imposable resulte positiva com en el següent,

 

(**) Article 29 i DT 34a LIS

 

 

 

 

1.- CARACTERÍSTIQUES

 

 

CONCEPTE

 

Societat de caràcter mercantil en la qual el capital social, que estarà dividit en accions, s'integrarà per les aportacions dels socis, els qui no respondran personalment dels deutes socials.

Regulada pel Reial decret legislatiu 1564/1989 de 22 de desembre, aprova el text refós de la Llei de Societats Anònimes i pel /span <>Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital,

  • Personalitat jurídica pròpia i caràcter mercantil, qualsevol que siga el seu objecte.
  • Constitució formalitzada mitjançant escriptura pública i posterior inscripció en el Registre Mercantil.
  • En la denominació haurà de figurar necessàriament l'expressió "Societat Anònima" o la seua abreviatura "S.A.".
  • El capital social, constituït per les aportacions dels socis, no podrà ser inferior a 60.000 euros. Haurà d'estar totalment subscrit en el moment de la constitució de la societat i desemborsat en un 25% almenys, el valor nominal de cadascuna de les seues accions.

 

CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT

En la escriptura de constitució de la societat s'expressaran:

  • Noms, cognoms i edat dels atorgants, si foren persones físiques, o la denominació o raó social si són persones jurídiques.
  • Voluntat dels atorgants de fundar una societat anònima.
  • Metàl·lic, béns o drets que cada soci aporte o s'obligue a aportar.
  • Quantia de les despeses de constitució.
  • Estatuts que han de regir el funcionament de la societat.
  • Noms, cognoms i edat de les persones que s'encarreguen inicialment de l'administració i representació social o la seua denominació social, nacionalitat i domicili.

En els estatuts que han de regir el funcionament de la societat es farà constar:

  • Denominació social.
  • Objecte social.
  • Duració de la societat.
  • Data d'inici d'operacions.
  • Domicili social.
  • Capital social, expressant la part del seu valor no desemborsat, així com la forma i termini màxim en què han de satisfer-se els dividends passius.
  • Nombre d'accions, valor nominal, classe i sèrie, import desemborsat i si estan representades per mitjà de títols o d'anotacions en compte. En el cas de títols haurà d'indicar-se si són nominatives o al portador i si es preveu l'emissió de títols múltiples.
  • Estructura de l'òrgan d'administració, nombre d'administradors, que en el cas del Consell no serà inferior a tres.
  • Mode de deliberar i adoptar acords.
  • Data de tancament de l'exercici social, que en defecte d'això serà el 31 de desembre de cada any.
  • Restriccions a la lliure transmissibilitat de les accions, quan s'hagueren estipulat.
  • Règim de prestacions accessòries.
  • Drets especials dels socis fundadors o promotors de la societat.

L'escriptura de constitució haurà d'inscriure's en el Registre Mercantil.

 

ÒRGANS DE LA SOCIETAT

  1. Junta General d'accionistes

Òrgan deliberant que expressa amb els seus acords la voluntat social. Es definix com a reunió d'accionistes, degudament convocats per a deliberar i decidir per majoria sobre assumptes socials propis de la seua competència. Classes de juntes:

  • Junta general ordinària, que es reunirà necessàriament dins dels sis primers mesos de cada exercici, per a censurar la gestió social, aprovar els comptes de l'exercici anterior i resoldre sobre l'aplicació del resultat.
  • Junta extraordinària, que haurà de ser convocada pels administradors, quan ho estimen convenient per als interessos socials o quan ho sol·licite un nombre de socis titular de, almenys, un cinc per cent del capital social.

La convocatòria haurà de fer-se per anunci publicat en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil i en un dels diaris de major circulació a la província amb quinze dies d'antelació a la data fixada per a la celebració de la Junta.

  1. Administradors

Òrgan executiu encarregat de la gestió permanent de la societat i de representar a la mateixa en les seues relacions amb tercers. Facultats i deures dels administradors:

  • Convocar les juntes generals.
  • Informar els accionistes.
  • Formular i signar els comptes anuals i redactar l'informe de gestió.
  • Depositar els comptes en el Registre mercantil.

Els administradors poden ser persones físiques o jurídiques i llevat que els estatuts disposen el contrari, no es requerix que siguen accionistes.

 

DRETS DELS ACCIONISTES

  • Participar en el repartiment dels guanys socials i en el patrimoni resultant de la liquidació.
  • Dret de subscripció preferent, tant en noves accions emeses com en obligacions convertibles en accions.
  • Assistir i votar en les Juntes Generals i impugnar acords socials.
  • Dret d'informació

 

DRETS I OBLIGACIONS DELS SOCIS

 

Drets dels socis:

 

El soci tindrà, com a mínim, els següents drets:

  1. El de participar en el repartiment dels guanys socials i en el patrimoni resultant de la liquidació.
  2. El d'assumpció preferent en la creació de noves participacions o el de subscripció preferent en l'emissió de noves accions o d'obligacions convertibles en accions.
  3. El d'assistir i votar en les juntes generals i el d'impugnar els acords socials.
  4. El d'informació.

 

Obligacions dels socis:

Una vegada constituïda la societat, el soci, per la seua simple condició de tal, no suporta cap obligació directa enfront de la societat, llevat que s'haja compromés a verificar prestacions accessòries. Disposa la Llei que en els estatuts podran establir-se, amb caràcter obligatori per a tots o alguns dels socis, prestacions accessòries diferents de les aportacions de capital, expressant el seu contingut concret i determinat i si s'han de realitzar gratuïtament o mitjançant de retribució.

 

 

ORGANOS SOCIALS

La Junta General

És l'òrgan que expressa la voluntat col·lectiva de la Societat, mitjançant acords adoptats per majoria.

 

Els administradors

L'administració de la societat es podrà confiar a un administrador únic, a diversos administradors que actuen solidària o conjuntament, o a un Consell d'Administració.

 

 

 

ELS COMPTES SOCIALS

 

Han de ser formulades pels administradors de la societat en el termini màxim de tres mesos a comptar del tancament de l'exercici social, acompanyades d'un informe de gestió i de la proposta d'aplicació del resultat.

l'Iran signades per tots els administradors, seran revisades pels auditors de comptes i se sotmetran finalment a l'aprovació de la Junta General.

 

Els comptes anuals comprendran el balanç, el compte de pèrdues i guanys, un estat que reflectisca els canvis en el patrimoni net de l'exercici, un estat de fluxos d'efectiu i la memòria Els comptes anuals formen una unitat i han de ser redactades amb claredat, mostrant la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la societat.

 

Excepte disposició contrària en els estatuts, la distribució de dividends als socis es realitzarà en proporció a la seua participació en el capital social.

 

 

2.- COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

 

 

Una dels dubtes que més habitualment se li plantegen a les persones que creguen una Societat Anònima és com han de cotitzar a la Seguretat Social. Cal tindre en compte dos aspectes:

  • El primer és que cal diferenciar si es treballa en l'empresa, és a dir s'és soci treballador o si s'és administrador o conseller
  • El control (participació) que es tinga en la nova societat

 

SOCIS/AS TREBALLADORS/AS

 

Estàs obligat a donar-te d'alta com a autònom en els següents suposats:

  • Si tens més del 50% del capital de l'empresa.
  • Si tens menys del 50%, però vius amb familiars directes que també són socis i la suma de les vostres participacions supera el 50%.
  • Si exercixes labors de direcció i gerència i tens més del 25% del capital. Si no arribes al 25% de les participacions, pots afiliar-te en el Règim General assimilat (sense dret a desocupació ni al Fons de Garantia Salarial o Fogasa).

Si no t'identifiques amb cap d'estos supòsits, pots afiliar-te en el Règim General.

 

ADMINISTRADORS/AS I CONSELLERS/AS

 

Si parlem, en canvi, d'un administrador o conseller, s'apliquen els següents criteris per a la Seguretat Social:

  • Si no posseïxes més d'un 25% del capital i exercixes funcions retribuïdes de direcció i gerència, has de cotitzar en el Règim General Assimilat (que exclou la protecció per desocupació i el dret al Fons de Garantia Salarial o Fogasa).
  • Si no posseïxes més del 33% del capital i no exercixes funcions de direcció i gerència, t'has de donar d'alta en el Règim General.
  • En el cas que no sigues soci, t'espera el Règim General Assimilat.

 

ADMINISTRADOR

O CONSELLER

 

amb funcions de direcció i gerència, retribuït i no posseïxen +1/4 capital:

RÈGIM GENERAL ASSIMILAT (sense desocupació ni Fogasa)

 

 

si no exercixen funcions de direcció i gerència i no posseïxen +1/3 capital;

RÈGIM GENERAL

 

 

no socis:

RÈGIM GENERAL ASSIMILAT (sense desocupació ni Fogasa)

 

SOCIS

TREBALLADORS

 

amb capital superior al 50%:

RÈGIM AUTÒNOMS

 

AMB CAPITAL INFERIOR AL 50%

si té funcions de direcció i gerència i posseïx +1/4 capital:

RÈGIM AUTÒNOMS

si no exercix funcions de direcció i gerència i no posseïx +1/3 capital:

RÈGIM GENERAL

50% del capital en mans de familiars fins al 2n grau:

RÈGIM AUTÒNOMS

A. COTITZACIÓ EN EL RÈGIM D'AUTÒNOMS.

 

Ja hem vist que els administradors i consellers i els socis treballadors de la SA, si complixen determinats suposats, realitzen la seua cotització a la Seguretat Social a través del Règim especial de treballadors per compte propi o autònoms (RETA). Per a la resta de possibilitats és convenient veure el quadre de la pàgina 6.

 

En este Règim s'establix una base mínima obligatòria i una base màxima sobre la qual s'aplica el tipus de cotització establit per als autònoms. El resultat és la quota líquida a pagar.

 

L'1 de gener de 2023 entrava en vigor l'span<> Reial decret llei 13/2022 de 26 de juliol de 2022, mitjançant el qual s'establia un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms. Des d'eixe moment, els autònoms del nostre país han començat a cotitzar en funció dels seus rendiments nets.

 

El nou mecanisme suposa un gran canvi en la forma en què els treballadors per compte propi venien calculant les seues cotitzacions socials, ja que les mateixes vindran a determinar-se en funció dels ingressos professionals.

 

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha elaborat l'a < name="_Hlk156048105">projecte d'Ordre PCM/XX/XXXX per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l'exercici 2024. El text encara està pendent aprovació. No obatante i tenint en compte que poden produir-se modificacions, a continuació, passem revista als aspectes més rellevants relatius a la cotització de l'autònom/a per al 2024, la quota del qual es determinarà que es determinarà aplicant el tipus de cotització vigents a la base de cotització que li corresponga.

 

 

A.1.-TIPUS DE COTITZACIÓ

 

Des de l'1 de gener de 2024 el tipus de cotització passa a ser del b <>31,30% i inclou les següents cobertures:

 

TIPUS DE COTITZACIÓ 2024 (%)

 

  1. Contingències comunes (inclou Incapacitat Temporal)

28,30

  1. Contingències Professionals

1,30

  1. Cessament d'activitat

0,90

  1. Formació i Prevenció

0,10

  1. Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI)

0,70

TOTAL TIPUS DE COTITZACIÓ

31,30

 

 

A.2.-BASES DE COTITZACIÓ: LA TAULA SEGONS INGRESSOS ESTIMATS

 

En donar-se d'alta en el Règim d'Especial de treballadors per compte propi, amb caràcter general, l'empresari pot optar per la base de cotització que desitge, sempre que estiga entre la base mínima i màxima establida.

 

Des de l'entrada en vigor de la nova regulació, per a determinar la base de cotització, l'autònom/a haurà de fer una estimació dels rendiments nets a obtindre mensualment en l'exercici de les seues diferents activitats professionals o econòmiques com a treballador per compte propi.

 

La taula per al 2024 és la següent:

 

 

 

Rendiment Net

euros/mes

Base mínima

Base màxima

Taula reduïda

Tram 1

<= 670€

735,29€

816,98€

Tram 2

671€ – 900€

816,99€

900,00€

Tram 3

901€ – 1.166,70€

872,55€

1.166,70€

Taula

general

Tram 1

1.166,70€ – 1.300€

950,98€

1.300,00€

Tram 2

1.301€ – 1.500€

960,78€

1.500,00€

Tram 3

1.501€ – 1.700€

960,78€

1.700,00€

Tram 4

1.701€ – 1.850€

1..045,75€

1.850,00€

Tram 5

1.851€ – 2.030€

1062,09€

2.030,00€

Tram 6

2.031€ – 2.330€

1.078,43€

2.330,00€

Tram 7

2.331€ – 2.760€

1.111,11€

2.760,00€

Tram 8

2.761€ – 3.190€

1.176,47€

3.190,00€

Tram 9

3.191€ – 3.620€

1.241,83€

3.620,00€

Tram 10

3.621€ – 4.050€

1.307,19€

4.050,00€

Tram 11

4.051€ – 6.000€

1.454,25€

4.720,50€

Tram 12

> 6.000€

1.732,03€

4.720,50€

 

En funció dels ingressos mensuals estimats, la taula establix una base mínima i una base màxima de cotització. La cotització d'un autònom societari és pràcticament igual que la d'un autònoms persona física, encara que cal tindre en compte una important diferència respecte a la quota dels treballadors autònoms individuals.

 

Esta diferència consistix en el fet que la seua base mínima no podrà ser inferior a la del grup 7 de cotització en el Règim General i per a aplicar-la han d'estar 90 dies en esta condició (amb funcions de direcció i gerència). En el 2023 els autònoms societaris que tindran una base mínima de 1.000 euros. La normativa establix que la base mínima per al 2024 i 2025 es fixarà en la Llei de Pressupostos. Mancant aprovació i si tenim en compte la base mínima del grup 7 de cotització en el Règim General per a 2024, la base mínima serien 1.260 euros/mes.

 

 

Arribats a este punt sorgix la gran pregunta: com es calculen els rendiments nets?

 

La fórmula que s'ha de seguir per a trobar la base de cotització (i per tant la quota d'autònoms) depén de la naturalesa dels seus ingressos

 

Autònom societari amb activitat econòmica

 

Els autònoms societaris amb activitat econòmica, per exemple, els que emeten factures únicament a la societat de la qual tenen el control efectiu, han de calcular el seu rendiment net seguint la següent fórmula:

 

[(Ingressos anuals – despeses anuals sense la quota d'autònoms) – 3%] /12

 

S'ha d'aplicar el 3% sempre que s'haja estat més de 90 dies d'alta com a autònom societari, en cas contrari, el percentatge a aplicar és el 7%.

 

Autònom societari que rep nòmines de la societat

 

Els autònoms societaris que reben nòmines (i no facturen) de la societat de la qual té el control efectiu, la fórmula per a saber el rendiment net és la següent:

 

Salari brut anual + rendiments en espècie anual + Dividends (si n'hi ha)]/ 12

 

Esta fórmula també és aplicable si es reben nòmines de tantes societats de les quals tinga el control efectiu. En eixe cas, se sumarà l'import de tots els salaris bruts, els rendiments en espècie i els dividends i es dividix entre 12.

 

L'import del salari brut i els rendiments en espècie es poden consultar en les nòmines que es reben o en el model 190 que presenta la societat.

 

Autònom que a més de rebre nòmina d'una societat factura a una altra societat

 

Els autònoms que reben una nòmina d'una societat de la qual es té el control efectiu i a més emet factures a una altra societat de la qual es té també control efectiu, per a trobar la base per la qual han de cotitzar han de diferenciar els ingressos que provenen de cada societat. Per tant, la fórmula a seguir és la següent:

 

[(Rendiments del treball + Rendiments en espècie + Rendiments dineraris + Dividends + Rendiments de l'activitat econòmica com a autònom) – 3%] / 12

 

  • Rendiments del treball: ingressos anuals que provenen de les nòmines de la societat.
  • Rendiments en espècie: ingressos anuals reflectits en la nòmina de la societat.
  • Rendiments dineraris: si l'autònom rep una nòmina addicional per ser administrador
  • Dividends
  • Rendiments de l'activitat econòmica com a autònom: ingressos anuals de la factures a la societat – despeses anuals com a autònom (sense comptar la quota d'autònom)

 

Una vegada s'ha obtingut l'import s'ha de triar la base de cotització segons el tram que corresponga i comunicar esta base a la Seguretat Social a través del portal Import@ss.

 

Si l'autònom societari està en pluriactivitat (treballa a més per compte d'altri), no s'han de tindre en compte les nòmines que es reben de l'empresa de la qual treballa per compte d'altri. Per a trobar la base de cotització únicament s'han de tindre en compte els ingressos que provenen de l'activitat com a autònom.

 

Si a final d'any es rebrà una nòmina addicional substancial per ser administrador de la societat, s'ha de tindre en compte l'import perquè pot fer canviar de tram.

 

A.3.-DETERMINACION DE LA QUOTA A PAGAR

 

Una vegada determinat el tram, el càlcul de la quota d'autònoms consistirà a aplicar un tipus de cotització del 31,30 per cent a la base de cotització triada dins d'este tram. Es pot optar per la mínima, per la màxima o per qualsevol altra que s'integre entre estos límits.

 

Com a exemple de com calcular quota d'autònoms, si per exemple es preveuen uns ingressos nets mensuals de 3.000 euros ens trobarem en el tram 8:

  • Si es tria la base de cotització mínima per al tram 8 (1.176,47 euros), s'haurà d'abonar una quota de 368,24 euros (1.176,47 x 0,313, aplicant el tipus de cotització del 31,3 per cent).
  • Si es tria la base de cotització màxima per al tram 8 (3.190 euros), hauràs d'abonar una quota de 998,47 euros (3.190 x 0,313).
  • Si es tria qualsevol altra base de cotització dins del tram 8, bastarà amb aplicar el tipus de cotització del 31,30 per cent a la quantia triada. Per exemple, per a cotitzar per la quantitat exacta que ingressarem mensualment, 3.000 euros x 0,313 = 939 euros mensuals.

 

 

A.4.-ASPECTES IMPORTANTS A CONSIDERAR

 

  • Els/as treballadors/as autònoms /as han de cotitzar des del primer dia en què inicien la seua activitat.
  • Cal destacar que, tant en el mes d'alta com de baixa com a autònom/a, el pagament de la quota derivada serà proporcional als dies d'alta, sense haver de fer front a la totalitat de la mensualitat.
  • La quota té caràcter mensual. L'ingrés de les quotes corresponents a cada mes l'has de realitzar dins d'eixe mateix mes. I, normalment, serà carregat en les explica corrent de l'autònom/a a final de mes.
  • L'import de les bases de cotització condiciona les prestacions que pot rebre un autònom/a en situacions de:
    • Cessament d'activitat.
    • Baixa per malaltia.
    • Baixa per accident.
    • Jubilació.

 

Això obliga a planificar bé la quota que es vol pagar amb vista a la jubilació perquè potser no interessa pagar sempre la quota mínima. Alguns autònoms decidixen pagar una quota més alta per a tindre dret a millors pensions, sobretot de jubilació, però també en cas de baixa per malaltia. De fet, fins a l'entrada en vigor de la quota per trams en 2023, era bastant habitual augmentar l'import de la quota a partir dels 47 anys

 

  • No obstant això, es recomana que la base de cotització triada (i, per tant, la quota d'autònoms) es trobe dins del rang de tram que et corresponga, en cas contrari, caldrà ajustar comptes amb la Seguretat Social ja que al final de l'exercici fiscal, quan es coneguen els rendiments nets anuals, es durà a terme una regularització de les cotitzacions. Retornant o reclamant l'import calculat de les quotes fins a ajustar-se als seus rendiments nets definitius. No obstant això, convé saber que és possible canviar-se de manera voluntària de tram fins a sis vegades a l'any.
  • Es podrà canviar la base de cotització fins a 6 vegades a l'any (cada 2 mesos), en funció de la previsió, a l'alça o a la baixa, del comportament del negoci. La data de sol·licitud establirà el moment a partir del qual es farà efectiu el canvi, de la següent manera:
    • De l'1 de gener a l'últim dia de febrer: el canvi en la quota comença l'1 de març.
    • De l'1 de març al 30 d'abril: el canvi en la quota comença l'1 de maig.
    • De l'1 de maig al 30 de juny: el canvi en la quota comença l'1 de juliol.
    • De l'1 de juliol al 31 d'agost: el canvi en la quota comença l'1 de setembre.
    • De l'1 de setembre al 31 d'octubre: el canvi en la quota comença l'1 de novembre.
    • De l'1 de novembre al 31 de desembre: el canvi en la quota comença l'1 de gener.

 

Això permetrà cotitzar per una base concorde als ingressos, amb independència dels canvis que sorgisquen al llarg de l'any. Els canvis en la base de cotització s'han de comunicar a través de la seu electrònica de la Tresoreria General de la Seguretat Social mitjançant el sistema Import@ss.

 

 

A.5.-BASES DE COTITZACIÓ. ALTRES SITUACIONS

 

Quota d'autònoms majors de 47 anys en 2024

Amb el nou sistema de cotització en funció dels ingressos reals, els autònoms majors de 47 anys ja no tenen topades les seues bases de cotització.

Així, el topall de cotitzacions per a treballadors majors de 47 anys ha deixat d'existir, ja que amb el nou sistema el que es té en compte són els ingressos per a acreditar que el treballador se situa en el seu tram corresponent de cotització.

D'esta manera, els autònoms majors de 47 anys poden incrementar les seues bases de cotització, encara que la pujada ha d'anar concorde a l'obtenció d'uns guanys que justifiquen este augment conforme a les taules de bases de cotització màximes. És a dir, poden pujar la seua base sempre que li ho permeten els seus rendiments nets.

 

Quota d'autònoms col·laboradors en 2024

Respecte als autònoms col·laboradors (familiars del treballador autònom), amb el nou sistema de quotes no poden cotitzar per una base mínima inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI). Per al 2024 l'SMI es troba establit en 1.134 euros mensuals fixats en 14 pagues, és a dir, 15.876 euros anuals. Per tant, els autònoms col·laboradors tenen una base mínima de cotització de 1.134 euros al mes.

L'establiment d'una quota mínima es deu al fet que els familiars col·laboradors no han de declarar els ingressos.

 

 

Situacions de pluriactivitat

 

Els treballadors autònoms que, en raó d'un treball per compte d'altri desenvolupat simultàniament, cotitzen en règim de pluriactivitat, i ho facen durant l'any 2024, tenint en compte tant les cotitzacions efectuades en este règim especial com les aportacions empresarials i les corresponents al treballador en el règim de Seguretat Social que corresponga per la seua activitat per compte d'altri, tindran dret al reintegrament del 50 per cent de l'excés en què les seues cotitzacions per contingències comunes superen la quantia de 16.030,82 euros, amb el topall del 50 per cent de les quotes ingressades en este règim especial en raó de la seua cotització per les contingències comunes.

En tals suposats, la Tresoreria General de la Seguretat Social procedirà a abonar el reintegrament que en cada cas corresponga, en un termini màxim de quatre mesos, excepte quan concórreguen especialitats en la cotització que impedisquen efectuar-lo en eixe termini o resulte necessària l'aportació de dades per part de l'interessat, i en este cas el reintegrament es realitzarà amb posterioritat a este.

 

Treballadors/as autònoms/as dedicats a la venda ambulant o a domicili:

  • Els treballadors autònoms dedicats a la venda ambulant (CNAE 4781 Comerç al detall de productes alimentosos, begudes i tabac en llocs de venda i mercats ambulants; 4782 Comerç al detall de productes tèxtils, peces de vestir i calçat en llocs de venda i mercats ambulants i 4789 Comerç al detall d'altres productes en llocs de venda i mercats ambulants) podran triar cotitzar per una base equivalent a un 77 per cent de la base mínima del tram 1 de la taula reduïda (566,17 euros). El que s'estableix en el present apartat serà també d'aplicació als socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicades a la venda ambulant que perceben els seus ingressos directament dels compradors.
  • Els socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant que hagen quedat inclosos en el Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms en aplicació del que s'estableix en l'article 120.quatre.8 de la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009, tindran dret, durant 2024, a una reducció del 50 per cent de la quota a ingressar. La reducció s'aplicarà sobre la quota que resulte d'aplicar sobre la base mínima triada, el tipus de cotització vigent en el Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms. Esta reducció no serà aplicable si el treballador autònom triara una base superior a la base mínima.

 

 

A.6.-BONIFICACIONS I REDUCCIONS EN LA QUOTA PER A AUTÒNOMS/AS

 

A.5.1. Bonificació a treballadors/as autònoms/as per inici d'una activitat per compte propi: la tarifa plana a partir del 2023.

 

QUE ÉS LA TARIFA PLANA?

 

La quantia que paguen els/as autònoms/as a la Seguretat Social es diu quota d'autònoms. Estos pagaments mensuals solen ser elevats, sobretot per als autònoms que acaben de començar i que no tenen uns ingressos alts. Ací és on entra la tarifa plana. La tarifa plana d'autònoms és una bonificació fiscal, una ajuda del Govern per a emprenedors/as als quals considera que els costarà assumir la quota d'autònoms. És a dir, la tarifa plana d'autònoms és una reducció temporal de la quota d'autònoms, una quota d'autònoms més barata.

 

Malgrat estar disponible des de l'any 2008 per als autònoms persona física, la tarifa plana per a autònoms societaris no va ser una realitat fins a l'any 2020. En eixe moment, la Seguretat Social va emetre un criteri en el qual va reconéixer el dret dels treballadors per compte propi que gestionen una societat mercantil a pagar una quota reduïda.

 

Des d'aquell moment, els autònoms societaris tenen la possibilitat de sol·licitar la Tarifa Plana pel que, si està pensant a fer-se autònom/a per primera vegada i constituir una societat mercantil, ha de saber com beneficiar-se de la tarifa plana d'autònoms.

 

L'a < href="https://www.boe.es/boe/dias/2022/07/27/pdfs/boe-a-2022-12482.pdf" target="_blank">Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, establix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms i millora la protecció per cessament d'activitat. L'entrada en vigor del nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus ingressos reals també ha portat aconseguisc un important canvi en la tarifa plana dels autònoms.

 

REQUISITS PER A ACCEDIR A LA TARIFA PLANA

Les persones que causen alta inicial en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) durant el període 2023-2025 podran sol·licitar l'aplicació de la tarifa plana en el moment de tramitar l'alta.

Els requisits per a demanar-la no han canviat. Per a poder sol·licitar-la, hauràs de complir els següents punts:

  • Ser autònom/a per primera vegada
  • O no haver estat d'alta en els 2 anys immediatament anteriors a la data d'efecte de la nova alta, o bé 3 anys, en cas d'haver gaudit prèviament d'esta deducció. És a dir, et fas autònom i t'apliques la tarifa plana, després ho deixes i, als tres anys, tornes a fer-te autònom. Llavors sí que podries tornar a demanar la tarifa plana. Si tornes a fer-te autònom abans dels tres anys, llavors oblida't de la tarifa plana.
  • No ser autònom/a col·laborador/a.
  • No tindre deutes pendents amb la Seguretat Social i Hisenda.

 

LA TARIFA PLANA AMB CARÀCTER GENERAL

La tarifa plana per a autònoms/as amb caràcter general passa a ser de 80 euros durant els 12 primers mesos d'activitat, independentment dels ingressos que tinga el treballador per compte propi.

En els següents 12 mesos l'autònom/a podrà continuar pagant els 80 euros de quota mensual sempre que els seus ingressos nets es troben per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Cal tindre en compte que el Govern ha aprovat la pròrroga per a 2023 del Salari Mínim Interprofessional (SMI) del 2022, situat en 1.000 euros mensuals, a l'espera que el Ministeri de Treball acorde amb els agents socials la xifra per a l'any vinent 2024.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS/AS DE MUNICIPIS DE MENYS DE 5.000 HABITANTS

Els/as autònoms/as que visquen o treballen en municipis de menys de 5.000 habitants poden sol·licitar la tarifa plana de 80 euros durant dos anys, sense que existisca cap requisit d'ingressos inferiors al SMI en el segon any.

Els requisits per a fer-ho, a més dels exigits amb caràcter general, són:

  • Estar empadronat en un municipi de menys de 5.000 habitants (segons dades oficials del padró municipal) en el moment d'alta com a autònom en la Seguretat Social.
  • Donar-te d'alta en Hisenda amb una direcció fiscal en este municipi.
  • Treballar com a autònom a la regió on vius o estàs empadronat.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS EN PLURIACTIVITAT

Els/as autònoms/as en pluriactivitat, és a dir, que treballen per compte propi i per compte d'altri al mateix temps, poden triar entre sol·licitar la tarifa plana general d'autònoms o sol·licitar un descompte en la seua cotització.

Este descompte dura fins a 3 anys (36 mesos). Analitzem les situacions:

  • Autònom que treballa per compte d'altri a jornada completa: el primer any i mig (18 mesos) pots demanar una reducció de la base de cotització del 50%. Això significa que la teua quota d'autònoms (o tarifa plana, en este cas) la calcularàs sobre la meitat de la base de cotització que et corresponga per tram. Per lògica, com la base de cotització és menor, pagues menys quota d'autònoms. Després, des de l'any i mig fins al final del tercer any (mesos del 18 al 36), el descompte sobre la base de cotització és del 25%. Llavors, també pagues una miqueta menys.
  • Autònom que treballa per compte d'altri a temps parcial (a més de mitja jornada): en el primer any i mig (18 mesos) el descompte sobre la base de cotització és del 25%. I dels mesos 19 al 36 este descompte passa a ser del 15%.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMES MENORS DE 35 ANYS I AUTÒNOMS MENORS DE 30 ANYS

Les autònomes menors de 35 anys i els autònoms menors de 30 poden sol·licitar la seua tarifa plana gaudint d'una ampliació d'1 any respecte a la resta dels autònoms.

Així, la seua tarifa plana passa a tindre una duració de 3 anys, de la següent manera:

  • Primers 12 mesos: tarifa plana de 80 euros.
  • Mesos 13 al 36: tarifa plana de 80 euros, si no superen l'SMI.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS DISCAPACITATS, VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE O VÍCTIMES DE TERRORISME

Els autònoms amb una discapacitat igual o superior al 33%, víctimes de violència de gènere o víctimes de terrorisme poden sol·licitar la tarifa plana de 80 euros durant els primers 24 mesos.

I finalitzat eixe període, si el seu rendiment net previst fora igual o inferior al SMI, poden sol·licitar la seua ampliació durant els següents 36 mesos, per import de 160 euros.

  • Durant els primers dos anys (24 mesos) la quota serà de 80€.
  • Si se sol·licita, des del mes 25 al 36 la quota passarà a ser de 160€.

 

LA TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS SOCIETARIS

Els autònoms societaris són treballadors/as per compte propi que han constituït una societat mercantil, en totes les seues variants jurídiques. Són treballadors/as per compte propi, però a més són administradors/as o socis/as d'una empresa

Però a més, el/la soci/a d'una societat que vulga donar-se d'alta com a autònom societari ha de complir alguna de les següents condicions:

  • Tindre almenys el 25% del capital social i fer tasques de direcció o gerència en l'organització.
  • Posseir almenys el 33% del capital i treballar en esta.
  • No comptar amb participacions, però conviure amb un dels socis que dispose d'almenys el 50% del capital de la companyia.

 

Doncs bé, fins a l'any 2020 els/as autònoms/as societaris no tenien dret a optar per la tarifa plana durant els 2 primers anys. Però la situació va canviar gràcies a unes sentències del Tribunal Suprem que van establir jurisprudència. Des de llavors, els/as autònoms/as societaris també tenen la possibilitat d'optar a la tarifa plana que disminuïx considerablement la seua quota d'autònoms mensual durant la primera fase de l'emprenedoria.

Perquè l'autònom societari puga beneficiar-se de la tarifa plana, ha de complir els mateixos requisits generals i s'enquadrarà en una de les tipologies anteriors.

 

COM ES TRAMITA?

Simplement has de sol·licitar-la durant el tràmit d'alta com a autònom en la Seguretat Social. Això sí, fes-ho bé, perquè si no la sol·licites en el mateix moment que et dones d'alta en el RETA, perdràs la possibilitat. És a dir, que, si estàs fora del termini de tarifa plana en la teua alta autònoms, ja no podràs demanar-la. Encara que és cert que a vegades, si envies un escrit al sistema XARXA o per la seu electrònica de Seguretat Social justificant que complixes els requisits, poden concedir-te-la sense haver-la demanat en el moment de l'alta, això no és fix, així que millor assegura't de fer-ho bé des del principi.

Per a sol·licitar la tarifa plana, només hauràs d'accedir al portal de tràmits en línia de la Seguretat Social, Import@ss, amb certificat digital, Cl@ve PIN o via SMS, sempre que el mòbil de l'autònom estiga registrat en la base de dades de la Seguretat Social.

Simplement hauràs de triar el servici “Alta en treball autònom” i indicar que es tracta d'un alta inicial (encara que com saps també servix per a emprenedors que porten més de dos anys de baixa o tres en cas que ja haguera gaudit de la tarifa).

Per a fer efectiva l'ampliació de la tarifa plana després dels 12 primers mesos també cal sol·licitar-ho a la Seguretat Social a través de Import@ss. És important saber que totes les sol·licituds d'ampliació han d'anar acompanyades d'una declaració relativa al fet que els rendiments nets que es preveuen obtindre seran inferiors al SMI vigent. La Tresoreria va destacar que esta comunicació sempre haurà de realitzar-se abans que inicie el segon període. De no fer-ho, l'afiliat al RETA perdrà la Tarifa Plana

 

EFECTES UNA VEGADA FINALITZAT EL PERÍODE D'ACOLLIMENT A LA TARIFA PLANA

Què passa amb la quota d'autònoms després de la tarifa plana? La resposta és molt senzilla: comences a pagar a la Seguretat Social en funció dels teus ingressos. És a dir, després de gaudir de la tarifa reduïda passaràs a pagar la quota normal, que des de 2023 es calcula per trams en funció del que guanyes mensualment, dels ingressos reals d'esta manera:

 

QUAN ES PERD LA TARIFA PLANA?

La tarifa plana es perd en el moment que passe el temps màxim (depenent de la teua situació serà l'un o l'altre) o quan deixes de complir els requisits (com arribar al SMI durant el segon any). Altres raons importants que provoquen la pèrdua de la tarifa plana d'autònoms són:

  • No demanar-la en el moment de l'alta. És possible que desconegues que si no sol·licites la tarifa plana en el moment de l'alta d'autònom pot ser que et quedes sense ella. I és que donar-se d'alta sense sol·licitar la tarifa plana és un dels errors més comuns entre els autònoms que s'han quedat sense este dret. Així que millor assegura't de fer-ho mentre emplenes el teu model TA.0521.
  • Donar-se d'alta en la Seguretat Social després de fer-ho en Hisenda (i no alhora). En l'actualitat el termini ha de ser fins als 60 dies abans de l'alta en Hisenda i fins i tot amb la possibilitat de fer-ho simultàniament en Seguretat Social i Hisenda. Si et dones d'alta en Hisenda, però no en el RETA el que succeïx és que es pot entendre que ja tenies activitat abans i per tant, deixes de complir els requisits de nou autònom necessaris per a la tarifa plana. Un error perfectament evitable si et dones d'alta en el model 036 i el TA.0521 alhora.
  • Tindre deutes amb la Seguretat Social abans de començar a ser autònom. No haver pagat quantitats que la Seguretat Social et reclama t'inhabilita totalment per a accedir a les reduccions de quota, encara que no d'iniciar una activitat pel teu compte. Podràs donar-te d'alta en el RETA i pagaràs la quota que et corresponga sense tarifa plana. Si en el passat ja vas estar donat d'alta com a treballador/per compte propi o tens alguna quota pendent, se't denegarà el dret a poder gaudir d'esta ajuda a l'inici de l'activitat.
  • No pagar les quotes. Esta és potser la situació més comuna per la qual els/as autònoms/as creuen que perdran la seua tarifa plana. Què succeïx si un mes no pagues la quota d'autònoms? Què passa si la Seguretat Social et farà el cobrament mensual en el teu compte, però no tens diners suficients per a pagar? Bé, perquè és bastant tràgic, però no tant com per a perdre el teu dret a la tarifa. Si et demores en el pagament de la teua quota, la Seguretat Social et carregarà la quota completa i no la reducció de la tarifa plana. Fins i tot si només et retardes un dia! És a dir, que si al gener no abones la teua cotització al RETA, la Seguretat Social et cobrarà el 100% de la quota que et corresponga segons els teus ingressos i no la tarifa plana de 80€. I això no acaba ací. Per cada mes que vesprades, se t'aplicarà un recàrrec. El primer mes serà del 10%, però si et demores més d'això llavors hauràs de sumar a la teua quota sense tarifa plana un 20% més i els interessos de demora. I així fins que pagues. Això succeirà els mesos que no pagues la quota. Si només et retardes un mes, però al mes següent pagues en termini, tindràs un sol deute, perquè la següent se't cobrarà la tarifa plana de nou. És a dir, en el moment que liquides el teu deute tornaràs a la teua tarifa reduïda, és a dir que no perdràs les bonificacions. Només se't llevaran les bonificacions els mesos que no abones el pagament, però mai et llevaran el dret a la tarifa plana per això. Simplement, gaudiràs d'ella menys temps ja que el temps de la tarifa plana continua corrent, és a dir, que si et demores en el pagament al RETA durant dos mesos i pagues la quota màxima, només et quedaran 10 mesos de tarifa plana.
  • Donar-se de baixa d'autònom/a /span<>. Si decidixes que això de ser autònom/a no és el teu i et dones de baixa, automàticament perds el dret a la tarifa plana. Per exemple, si és el teu primer any com a autònom i has estat d'alta en la Seguretat Social durant sis mesos amb una quota reduïda per la tarifa plana, no podràs tornar a fer-te autònom i gaudir dels mesos que et queden de bonificacions. Hauràs d'estar de baixa tres anys per a poder tornar a donar-te d'alta amb tarifa plana. Et pots tornar a fer autònom en qualsevol moment, simplement no tindràs eixe descompte fins a passats els tres anys que et comptem. Això afecta sobretot als autònoms que es donen d'alta en la Seguretat Social per dies. Pot ser beneficiós en algunes ocasions, però té altres perjudicis com este.

 

PREGUNTES FREQÜENTS I QÜESTIONS D'INTERÉS

Pot perdre un autònom la Tarifa Plana per baixa per malaltia?

No, els autònoms que causen una baixa per malaltia, va assegurar la Seguretat Social, no perdran el dret a la Tarifa Plana. “Li continuarà sent aplicable la Tarifa Plana, mantenint-se la duració inicial, és a dir, no s'estén més temps per haver estat de baixa per malaltia. Tot això sense perjudici que la mútua assumisca el pagament de la quota a partir del dia 61”, recull el document de la Tresoreria entregat als gestors administratius.

 

 

Pot perdre un autònom la Tarifa Plana pel naixement d'un fill?

En el cas que un autònom que s'aculla a la Tarifa Plana en els casos de malaltia, regs per embaràs i lactància natural, naixement o cura del menor o exercici corresponsable del menor de la lactància no perdrà la bonificació en la seua quota. “Seguirà la tarifa plana quan la seua situació finalitze. Es manté la duració inicial, és a dir, no s'estén este benefici més temps per haver estat de baixa en estes situacions”, va especificar la Tresoreria.

Pot un autònom en Tarifa Plana contractar personal en el seu negoci?

Sí, els treballadors autònoms en Tarifa Plana poden contractar treballadors per compte d'altri. Mentre gaudisquen d'esta bonificació podran contractar personal en el seu negoci. Resulta d'aplicació este benefici, encara que el treballador autònom, en el moment de l'alta o en qualsevol moment posterior, ocupe treballadors per compte d'altri.

Quina bonificació en la quota tindran els autònoms col·laboradors amb el nou sistema de cotització?

Els autònoms col·laboradors, que inicien la seua activitat a partir de gener, no podran optar a la futura ajuda coneguda com a ‘Tarifa Reduïda’ que bonifica la quota de la Seguretat Social el primer i segon any d'activitat.

A diferència de la resta dels treballadors per compte propi, els autònoms col·laboradors gaudiran d'una reducció en la seua quota a la Seguretat Social del 50% els primers 18 mesos de la seua activitat en el negoci familiar, pagant 147 euros. Els sis mesos restants, la deducció serà del 25%, abonant mensualment 220,5 euros a la Tresoreria. Una vegada conclòs este període, passaren a pagar la quota completa

Com es determina l'import de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social mentre s'està gaudint del benefici de la nova “tarifa plana”?

La base de cotització que s'utilitzarà per al càlcul de les prestacions serà la base mínima vigent del tram 1 de la taula general de bases.

 

A.5.2. Altres bonificacions.

Bonificacions per a treballadors autònoms que es troben en baixa per maternitat o paternitat, adopció, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància natural

QUANTIA:

100% de la quota per contingències comunes resultant d'aplicar a la base mitjana que tinguera el treballador en els dotze mesos anteriors a la data en la qual inicie esta bonificació, el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment, exclòs el corresponent a la incapacitat temporal derivada d'estes contingències. Esta bonificació serà compatible amb l'establida en el Reial decret llei 11/1998.

A diferència de la legislació anterior, la bonificació del 100 per cent de la quota per contingències comunes resultant s'aplicarà a la base mitjana que tinguera el treballador en els dotze mesos en què s'inicie esta bonificació i el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment excloent en este càlcul el tipus corresponent a la incapacitat temporal derivada d'estes contingències.

DURACIÓ:

La duració serà durant el període de descans.

Bonificacions per a treballadores autònomes que es reincorporen al treball en determinats suposats

QUANTIA:

Les treballadores autònomes que hagueren cessat en la seua activitat per maternitat, adopció, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment i tutela i tornen a realitzar una activitat per compte propi en els 2 anys següents a la data efectiva de cessament podrà gaudir d'una bonificació equivalent del 80 per cent de la quota per contingències comunes resultant d'aplicar a la base mitjana que tingueren les treballadores en els dotze mesos anteriors a la data en què van cessar en la seua activitat, el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment, exclòs el corresponent a la incapacitat temporal derivada d'estes contingències.

En el cas que la treballadora autònoma portarà menys de 12 mesos d'alta continuada abans del cessament d'activitat, la base mitjana de cotització es calcularà des de l'última data d'alta, sent el resultat de multiplicar per 30 la quantia resultant de dividir la suma de les bases de cotització entre el nombre de dies d'alta del període d'alta continuada.

DURACIÓ:

Durant els 24 mesos següents a la data de reincorporació.

Bonificacions per a treballadors autònoms per cura de menor afectat per càncer o una altra malaltia greu

Treballadors autònoms que siguen beneficiaris de la prestació per a la cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, a la qual es referix el capítol X del títol II del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

QUANTIA:

Bonificació del 75 per cent de la quota per contingències comunes que resulte d'aplicar a la base mitjana que tinguera el treballador en els dotze mesos anteriors a la data en la qual inicie esta bonificació, el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment,

exclòs el corresponent a la incapacitat temporal derivada de contingències comunes, en el Règim Especial de Treballadors per compte propi o autònoms.

DURACIÓ:

Es mantindrà esta bonificació durant el període de percepció d'esta prestació, fins als 23 anys si persistira patiment del càncer o la malaltia greu, diagnosticada abans d'aconseguir la majoria d'edat, i subsistira la necessitat d'hospitalització, tractament i de cura durant este.

Bonificacions per a treballadors autònoms d'empreses emergents en situació de pluriactivitat

Treballadors autònoms per posseir el control efectiu, directe o indirecte, d'una empresa emergent regulada en la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema de les empreses emergents, i que, de manera simultània, treballen per compte d'altri per a un altre ocupador.

QUANTIA:

Bonificació del cent per cent de la quota corresponent a la base mínima establida amb caràcter general, a cada moment, en el citat règim especial durant els tres primers anys.

 

 

DURACIÓ:

De forma continuada en tant persistisca la situació de pluriactivitat i, com a màxim, durant els tres primers anys, a comptar des de la data de l'alta que es produïsca a conseqüència de l'inici de l'activitat autònoma per la dedicació a l'empresa emergent.

La bonificació s'extingirà, en tot cas, en el moment en què cesse la situació de pluriactivitat, no podent reiniciar-se posteriorment la seua aplicació en el cas que es produïsca una nova situació de pluriactivitat.

 

  • de la base de cotització triada, les bonificacions queden establides així:
    • una reducció del 50% de la quota corresponent a la base mínima durant els 6 mesos següents.
    • una reducció del 30% de la quota corresponent a la base mínima durant els següents 3 mesos.
    • una bonificació del 30% de la quota corresponent a la base mínima durant els següents 3 mesos.

 

Estes bonificacions seran també d'aplicació als socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat que s'enquadren en el Règim d'Autònoms quan complisquen els requisits.

 

 

 

 

  1. COTITZACIÓ PER LA CONTRACTACIÓ DE TREBALLADORS PER PART DE LA SOCIETAT ANÒNIMA

 

La Societat cotitza a la Seguretat Social, pels treballadors, en el Règim General. En este s'establix una quota patronal i una quota obrera. La quota patronal la paga l'empresari, i és el resultat d'aplicar a la base de cotització que corresponga al treballador, els tipus de cotització establits per a l'exercici en curs. La quota obrera l'aporta el treballador i és el resultat d'aplicar els tipus de cotització obligats per a ell a la base de cotització que li corresponga. El que es va actualitzant cada any, en general, són les bases de cotització, mentre que els tipus romanen generalment estables.

 

La casuística és altament complexa, per la qual cosa a continuació es descriuran aquells aspectes generals que corresponen a contractacions “normals” en funció del que s'estableix en projecte d'Ordre PCM/XX/XXXX per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l'exercici 2024

 

B.1. TOPALLS MÀXIMS I MÍNIMS DE COTITZACIÓ.

 

A continuació, es mostren per al b <>any 2024 les taules de les bases màximes i mínimes segons les categories professionals, així com els tipus per a cada concepte pel qual es cotitza.

 

 

BASES DE COTITZACIÓ PER CONTINGÈNCIES COMUNES 2024

 

Grup

CATEGORIES PROFESSIONALS

Euros / mes

BASE MÍNIMA

BASE MÀXIMA

1

Enginyers i Llicenciats. Personal d'alta direcció no inclòs en l'artº 1.3.c) de l'Estatut dels Treballadors

 

1.759,50

4.720,50

2

Enginyers tècnics, Perits i Ajudants titulats

 

1.459,20

4.720,50

3

Caps Administratius i de Taller

1.269,30

4.720,50

4

Ajudants no titulats

 

1.260,00

4.720,50

5

Oficials Administratius

 

1.260,00

4.720,50

6

Subalterns

 

 

1.260,00

4.720,50

7

Auxiliars Administratius

 

1.260,00

4.720,50

 

Euros / dia

8

Oficials de primera i segona

42,00

157,35

9

Oficials de tercera i Especialistes

42,00

157,35

10

Peons

42,00

157,35

11

Treballadors menors de díhuit anys, qualsevol que siga la seua categoria professional

42,00

157,35

 

La base mínima mensual de cotització serà el resultat de multiplicar el nombre d'hores realment treballades per la base mínima per hora establida en l'anterior quadre.

 

Cotització en la situació de pluriocupació. (Temps parcial). Quan el treballador preste els seus servicis en dos o més empreses en règim de contractació a temps parcial, cadascuna d'elles cotitzarà en raó de la remuneració que li abone. Si la suma de les retribucions percebudes sobrepassara el topall màxim de cotització a la Seguretat Social, este es distribuirà en proporció a les abonades al treballador en cadascuna de les empreses.

 

Els tipus de cotització i conceptes pels quals es cotitza en el Règim General de la Seguretat Social són els següents per al 2024:

 

 

TIPUS DE COTITZACIÓ EN EL RÈGIM GENERAL 2024

Contingència i situació protegida

Tipus de cotització (%)

EMPRESA

TREBALLADOR

TOTAL

CONTINGÈNCIES COMUNES[1]

23,60

4,70

28,30

HORES EXTRAORDINÀRIES

Derivades de força major

Restants hores

12,00

23,60

2,00

4,70

14,00

28,30

CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS (AT I EP)

Taula de primes[2]

No cotitza

 

DESOCUPACIÓ

 

 

 

TIPUS GENERAL: Contractes indefinits; indefinits a temps parcial i fixos discontinus, practiques, de formació, de relleu, d'interinitat i aprenentatge

5,50

1,55

7,05

Contractes de duració determinada a temps complet (eventuals, obra o servicis determinat)

6,70

1,60

8,30

Contractes de duració determinada a temps parcial (eventuals, obra o servicis determinat)

6,70

1,60

8,30

FOGASA

0,20

No cotitza

0,20

FORMACIÓ PROFESSIONAL

0,60

0,10

0,70

MECANISME D'EQUITAT INTREGENERACIONAL

0,58

0,12

0,70

 

 

Els contractes de duració determinada per temps inferior a 30 dies tindran una cotització addicional a càrrec de l'empresari que s'abonarà a la seua finalització, i que durant l'any 2022 tindrà un import de 27,53 €. Esta cotització addicional no s'aplicarà als contractes subscrits amb treballadors inclosos en el Sistema Especial per a treballadors Compte Alié Agraris, en el Sistema Especial d'Empleats de Llar o en el Règim Especial per a la Mineria del Carbó, ni als contractes per substitució.

 

 

B.2. SALARI MINIMO INTERPROFESSIONAL (SMI) I IPREM

 

SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL (SMI)*

 

DIARI

MENSUAL

ANUALL

IMPORTS

36,00

1.080,00

15.120,00

 

INDICADOR PÚBLIC DE RENDES D'EFECTES MÚLTIPLES (IPREM)*

 

DIARI

MENSUAL

ANUAL

IMPORTS

20,00

600,00

8.400,00

 

Pendent de la modificació en 2024 i les seues repercussions en l'IPREM

 

 

 

 

 

3.- FISCALITAT

 

  1. L'IMPOST DE SOCIETATS

 

Des del punt de vista fiscal, i desde la redacció de la nova Llei de l'Impost de Societats, Llei 27/2014, de 27 de novembre estes societats tributen amb caràcter general, pel b <>Impost de societats.

 

L'Impost de societats és un impost de naturalesa personal i de caràcter directe que grava les rendes obtingudes per les societats i altres persones jurídiques no subjectes a IRPF.

 

El fet imposable en l'Impost de societats ve donat per l'obtenció de renda, qualsevol que siga el seu origen, així com pels increments patrimonials que es produïsquen.

 

 

BASE IMPOSABLE

 

Respecte a la base imposable de l'impost, hem de partir que el fet imposable és l'obtenció de renda per la societat, estimant-se la renda obtinguda com la diferència entre els ingressos i les despeses deduïbles, sumant o restant els increments patrimonials que es produïsquen en l'exercici.

 

La base imposable està constituïda per l'import de la renda que s'obtinga en l'exercici deduint les bases imposables negatives d'exercicis anteriors.

 

El període impositiu coincidirà amb l'exercici econòmic de la societat, no podent excedir de dotze mesos, llevat que la societat s'extingisca i en este cas, el període impositiu es reduirà en proporció a tal exercici.

 

Un altre concepte a tindre en compte a l'hora de la determinació de la base imposable és el de les amortitzacions. L'amortització és l'import en euros de la pèrdua de valor d'un bé, tant pel pas del temps com pel desgast produït per l'ús.

 

El concepte d'amortització és important en l'impost de societats perquè:

  • Té la consideració de despesa deduïble
  • És aplicable no sols als immobilitzats materials (edificis, maquinària, mobiliari...), sinó també als immaterials (palesos, programes informàtics...)

Hem de destacar la importància que les empreses establisquen un pla d'amortització per a cada element de l'immobilitzat que adquirisquen. En este pla d'amortització haurà de tindre's en compte el valor d'adquisició i el valor residual que es preveu que tindrà al cap d'uns anys.

 

A l'hora de determinar la base imposable hem de tindre en compte els ingressos i despeses que s'han produït en l'exercici econòmic.

 

Es consideren INGRESSOS COMPUTABLES:

  • Els derivats de l'activitat econòmica
  • Les subvencions obtingudes
  • Les cessions de béns a canvi d'un preu...

 

Són DESPESES DEDUÏBLES tots aquells que resulten necessaris per a l'obtenció d'ingressos i, a més les amortitzacions:

 

SON despeses deduïbles, entre altres:

  • Les despeses de personal[3]
  • Les matèries primeres
  • Les despeses financeres
  • Els alquils
  • Els subministraments (llum, telèfon…)
  • Les amortitzacions anuals

 

Per contra, NO SÓN deduïbles:

  • La comptabilització del propi Impost de societats
  • Les sancions, multes i recàrrecs
  • Els donatius i altres liberalitats...

 

Els INCREMENTS i DISMINUCIONS DE PATRIMONI empresarial són les variacions que es produïsquen en este, a l'alça o a la baixa, que tinguen la seua causa en:

  • Pèrdues fortuïtes en tot o part del patrimoni
  • Per venda, donació o intercanvi de béns
  • Per venda d'accions o participacions
  • Per incorporació de béns, drets, diners...

 

 

TIPUS IMPOSITIU

 

Una vegada obtinguda la base, hem d'aplicar el tipus impositiu:

  • Si és de nova creació durant els primers 2 anys amb Base Imposable positiva el tipus reduït del b <>15%
  • A partir del 3er any el tipus general del b <>25%

A la quota íntegra se li apliquen les diferents deduccions i bonificacions regulades normativament[4] o s'obté a QUOTA A INGRESSAR. Entre elles com a exemple, podem citar:

  • Activitats d'investigació científica i innovació tecnològica
  • Deduccions per a evitar la doble imposició internacional
  • Deducció per al foment de les TIC en empreses de reduïda dimensió
  • Deducció per inversió en béns d'interés cultural
  • Deducció per creació d'ocupació treballadors minusvàlids
  • Deduccions per activitats d'exportació
  • Deducció per incentivar la realització de determinades activitats culturals (cinematografia, edició de llibres…)
  • Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris
  • Deduccions per inversions destinades a la protecció del medi ambient
  • Bonificacions per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla....

 

 

 

 

  1. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)

 

 

L'IVA és un impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum. Per a entendre el funcionament d'este impost és necessari tindre present dues qüestions:

  1. L'IVA actua en totes les fases de producció d'un bé, des que és matèria primera fins que es posa a la disposició del consumidor i, no obstant això, només es grava el valor afegit en cada fase.
  1. La càrrega de l'impost recau sobre el consumidor final, tenint esta consideració aquell consumidor que no puga deduir-se l'IVA suportat.

El productor o comerciant estan subjectes a l'impost ja que el suporten en cadascuna de les compres de béns i servicis que realitzen (IVA SUPORTAT), però carreguen als seus clients l'import de l'IVA en la vendes o servicis realitzats (IVA REPERCUTIT).

 

 

TIPUS D'IVA APLICABLES

 

La Llei 37/1992, de 28 de desembre, actualitzada amb la Llei 26/2009 de PGE/2010 (BOE de 24/12/2009) que va modificar els tipus d'IVA, distingix entre tres tipus d'IVA i només determina quines operacions tributen al tipus reduït o superreducido, les restants queden subjectes al tipus general. En termes generals com més bàsica és la necessitat d'un producte, menor és l'IVA que se li aplica. Els tipus d'IVA vigents en l'actualitat són:

  • IVA general (21%). És el percentatge que s'aplica per defecte a tots els productes i servicis. Electrodomèstics, roba, calçat, tabac, bricolatge, servicis de lampisteria… La majoria dels articles estan subjectes a este tipus.
  • IVA reduït (10%). La llista de productes i servicis que tributen a un tipus reduït és molt llarga i inclou entre altres productes, els aliments en general (excepte els que suporten un IVA superreducido).
  • IVA superreducido (4%). S'aplica als productes de primera necessitat i reben esta consideració el pa, llet, ous, fruites, verdures, hortalisses, cereals i formatges. A més, també es beneficien d'este IV llibres, periòdics i revistes no publicitaris; medicaments d'ús humà; cadires de rodes per a minusvàlids i pròtesis….

No obstant això, un dels efectes de la inflació ha sigut la modificació temporal del tipus d'IVA per a alguns productes i servicis, per la qual cosa, si es vol estar informat al detall, és convenient consultar la taula d'IVA publicada per l'Agència Tributària.

 

 

MODALITATS

 

Estan obligats per este impost, els empresaris individuals, professionals, artistes societats civils i persones jurídiques. No existixen diferències en la seua aplicació depenent de la fórmula jurídica adoptada. No totes les activitats han de repercutir l'IVA, existixen activitats exemptes de repercutir l'IVA, com a servicis mèdics i sanitaris, servicis de caràcter cultural, servicis financers i assegurances… Existixen diferents règims, entre els quals podem destacar:

  • Règim General: si és el cas, ingressar dins dels 20 dies següents a la finalització de cada trimestre natural mitjançant el MODEL 303, la diferència entre l'IVA repercutit i el suportat. Cal fer el mes de gener de cada any el resum anual , MODEL 390.
  • Règim simplificat: solament es pot acollir a este règim si s'està en el Règim d'Estimació Objectiva. No s'aplica a les Societats Mercantils.
  • Recàrrec d'Equivalència: Règim aplicable exclusivament (i de manera obligatòria) als comerciants minoristes persones físiques. No s'aplica a les Societats Mercantils.
  • Règim Especial del Criteri de Caixa: Amb efectes des de l'1 de gener de 2014, la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seua internacionalització introduïx el Règim Especial del Criteri de Caixa. Este nou Règim especial de caràcter optatiu, permet als subjectes passius (empreses i autònoms que facturen menys de 2 milions d'euros a l'any) retardar la meritació i la consegüent declaració i ingrés de l'IVA repercutit fins al moment del cobrament als seus clients encara que es retardarà, igualment, la deducció de l'IVA suportat en les seues adquisicions fins al moment en què efectue el pagament als seus proveïdors (criteri de caixa doble); tot això amb la data límit del 31 de desembre de l'any immediat posterior a aquell en què les operacions s'hagen efectuat. Este règim especial compta amb requisits i especificacions que en la pràctica poden provocar que esta mesura no s'utilitze tant com seria desitjable.

 


  • [1] Tipus de contingències comunes (IT) Treballadors amb 65 anys i 0 a 7 mesos d'edat i 36 anys i 9 mesos o més de cotització o 65 anys i 8 mesos o més d'edat i 35 anys i 6 mese o més de cotització: 1,50 per 100 (1,25 per 100 -empresa- i 0,25 per 100 -treballador-).
  • En els contractes temporals de duració igual o inferior a cinc dies, la quota empresarial per contingències comunes s'incrementa en un 40 per cent. No s'aplica al Sistema Especial per a Treballadors per compte d'altri Agrari, inclòs en el Règim General.

 

[2] Tarifa de primes establida de la Disposició Addicional de la Llei 42/2006, en la redacció donada per la Disposició Final de la Llei 48/2015, sent les primes resultants a càrrec exclusiu de l'empresa.

 

[3] la despesa corresponent als servicis prestats pel soci treballador, per l'acompliment de tasques ordinàries diferents a les inherents al càrrec d'administrador, tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble, sempre que esta despesa complisca els requisits legalment anteriorment esmentats i en particular hagen sigut valorades estes retribucions a valor de mercat en els termes de l'article 18 de la LIS.

[4] Veure a cada moment les vigents

 

Fiscalitat de la Societat Anònima (231.6)

T'interessa

Novedades

Retailcheck

Canal YouTube Afic

Exposició pública i consultes del PATSECOVA

Actuacions de la xarxa

Activitats i esdeveniments de la xarxa