El portal del comerciant

05.- La gestió financera en escenaris de crisis

 

  1. QÜESTIONS PRÈVIES
  2. EL FINANÇAMENT BANCARI. ELS PRODUCTES TRADICIONALS
    1. El préstec
    2. El descompte d'efectes
    3. La pòlissa de crèdit
  3. NEGOCIACIÓ DEL FINANÇAMENT BANCARI EN TEMPS DE CRISI
    1. Com amiden el nivell de risc de l'operació?
    2. Quina informació analitzen?
    3. Tècniques i recomanacions de negociació: Com negociar bones condicions?
  4. LES ALTERNATIVES AL FINANÇAMENT BANCARI TRADICIONAL
    1. Factoring
    2. Conforming
    3. Renting
    4. Leasing
    5. Lease-back y Rent-back
  5. ELS AJORNAMENTS DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA I LA SEGURETAT SOCIAL
    1. Agència Tributària
    2. Seguretat Social
    3. Devolució mensual de l'Impost sobre el Valor afegit 2009
  6. LES LÍNIES DE L'INSTITUT DE CRÈDIT OFICIAL (ICO)
    1. Línia ICO-PYME 2009
    2. Línia ICO LIQUIDEZ 2009
    3. MORATÒRIA per a préstecs de la Línia ICO-PYME
    4. La Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana (SGR)
  7. LA GESTIÓ DEL CIRCULANT
  8. LA GESTIÓ DE TRESORERIA
  9. PRÀCTIQUES PER A PREVENIR I/O GESTIONAR LA MOROSITAT
    1. Com prevenir la morositat?
    2. Instruments de garantia de cobrament
    3. La gestió de la informació
    4. Actuacions davant l'impagament
  10. EL CONCURS VOLUNTARI DE CREDITORS

DESCARREGAR QUADERN EN FORMAT PDF

I.- QÜESTIONS PRÈVIES

El 88% de les pymes assegura tenir problemes de liquiditat, mentre que el 82% d'elles acusa problemes per a accedir al finançament extern.
Si té pendent de cobrament factures per import superior als pagaments a curt termini, fins que no cobre no pot atendre els seus deutes a curt. Té un problema de liquiditat i encara que les solucions al problema de liquiditat no són fàcils, en les següents pàgines intentarem apuntar alguns suggeriments.
En primer lloc cal diferenciar si es tracta d'un veritable problema de liquiditat puntual o és un problema que va a persistir en el temps. Si el problema és un mal endèmic de l'empresa, ocasionat per desfasaments en tresoreria al tenir els fluxos de pagament a termini inferiors als fluxos de cobrament, les solucions puntuals curt termini requeriran a més d'actuacions de fons, en l'estructura de la nostra gestió i amb continuïtat en el temps.
En primer lloc anem a realitzar un breu repàs als productes que tradicionalment ha utilitzat la pyme per al seu finançament, que precisament són els quals, en els moments actuals, estan patint una major restricció per part de les entitats financeres, sobretot a través d'una major minuciositat a l'hora de valorar el risc creditici i la solvència del sol·licitant, que duu a sol·licitar desmesurades garanties addicionals que la pyme no pot afrontar, amb la consegüent repercussió en la seua liquiditat.
 

II.- EL FINANÇAMENT BANCARI. ELS PRODUCTES TRADICIONALS

a.-El préstec

El préstec és un contracte pel qual l'entitat financera lliura una quantitat de diners a l'empresa per al finançament d'una operació d'inversió concreta, i aquesta per la seua banda es compromet al pagament de quotes periòdiques que comprenen amortització del capital rebut i pagament dels interessos pactats.
La concessió d'un préstec bancari requereix l'estudi previ de l'operació per la comissió de riscos de l'entitat financera, i si escau, la sol·licitud de garanties que cobrisquen la possibilitat de risc d'impagament per part del deutor.

Quines garanties pot exigir l'entitat financera en la formalització d'un préstec?

  • Garantia personal, solvència del sol·licitant o d'un tercer que actue com avalista.
  • Garantia real, bé moble (préstec mobiliari) o immoble (préstec immobiliari) que garantisca la bona fi de l'operació.

Quin tipus d'interès utilitza l'entitat financera?

  • Interès fix, constant al llarg de la vida del contracte de préstec.
  • Interès variable, definit per un tipus d'interès de referència més un diferencial. El tipus de referència habitualment utilitzat és el EURIBOR (EUROPEAN INTERBANK OFFERED RATE), tipus de contractació en el mercat interbancari.

Quins costos es deriven d'una operació de préstec?

  • Costos inicials: despeses d'obertura, despeses d'estudi i de taxació
  • Costos de formalització: despeses d'intervenció de notari i despeses registrals en el cas de préstec amb garantia hipotecària.
  • Costos periòdics: interessos.
  • Costos finals: costos d'amortització anticipada i costos de cancel·lació.

Desavantatges dels préstecs:

  • Procediment de tramitació complicat. És necessària l'aprovació de l'operació per un comitè de l'entitat financera, així com l'aportació de garanties addicionals en la major part dels casos.
  • Despeses de tramitació elevats. S'incorre en despeses de formalització, estudi, cancel·lació, etc. despeses que adquireixen una especial importància en els casos de préstec amb garantia hipotecària

b.- El descompte d'efectes

És un contracte pel qual l'entitat financera anticipa a l'empresa l'import dels efectes no vençuts rebuts de clients, efectes que reconeixen una obligació de pagament. L'entitat descompta de l'import dels efectes, els interessos que corresponen pel temps que intervé entre la data de la bestreta i la data de venciment dels mateixos, així com les despeses i comissions que es deriven de l'operació.

Existeixen diversos mitjos per a instrumentalitzar el pagament d'operacions comercials amb ajornament de pagament, entre els quals adquireixen especial importància la lletra de canvi, el xec i el pagaré.

Els efectes comercials possibiliten al seu tenidor l'accés a finançament a través del descompte dels mateixos. En l'actualitat, la pràctica bancària ha estés la possibilitat de descompte a lletres de canvi, pagarés, xecs i rebuts tramitats electrònicament.

L'entitat financera gestiona al seu venciment el cobrament dels efectes anticipats, però no assumeix el risc d'impagament si finalment el deutor no paga les mateixes, exercint l'acció de recobre sobre l'empresa.

El descompte comercial pot instrumentalitzar-se a través de:

  • Línia de descompte: L'entitat financera, una vegada analitzat el risc comercial del client, li permet el descompte de factures fins al límit de l'import de la línia de descompte concedida.
  • Descompte puntual: L'entitat financera estudia el descompte d'un efecte comercial de forma individualitzada. Donat el seu caràcter circumstancial no és necessari instrumentalitzar-lo mitjançant pòlissa de descompte.

Així mateix, i en funció de la forma de liquidació que l'entitat aplique, podem parlar de:

  • Descompte ordinari: Tant les comissions com els interessos es calculen sobre la base del termini des de la data de descompte fins a la data de venciment. L'entitat financera aplica interessos i comissions creixents en funció del risc implícit que comporta l'efecte. Un efecte domiciliat i acceptat té un menor risc implícit que un efecte simplement domiciliat, i aquest menor risc que un efecte no domiciliat ni acceptat.
  • Forfait: L'entitat financera aplica un únic tipus d'interès i una comissió fixa independentment del termini de venciment que tinga l'efecte.

Avantatges del descompte comercial:

  • És una fórmula de finançament molt accessible, ja que quasi la totalitat de les empreses generen efectes comercials activitat operativa.

Desavantatges del descompte comercial:

  • És un instrument financer car, que requereix el pagament anticipat dels interessos i comissions derivades.
  • Requereix estudi de risc comercial per a la seua aprovació.

c.- La pòlissa de crèdit

Contracte pel qual l'entitat financera posa a la disposició de l'empresa fons fins a un límit determinat. Per la seua banda, l'empresa es compromet al pagament periòdic d'interessos sobre les quantitats amatents i a la devolució del principal al finalitzar el termini del contracte pactat, termini inferior a un any. Excepcionalment, les entitats financeres poden així mateix cobrar interessos sobre les quantitats no amatents.
És un instrument financer adequat per a finançaments no vinculats a una operació d'inversió concreta.
Respecte a les garanties exigibles així com als tipus d'interès aplicables per l'entitat financera, és d'aplicació el vist per al Préstec.

Quins costos es deriven d'una operació de crèdit?

  • Costos inicials: despeses d'obertura i d'estudi.
  • Costos periòdics: interessos, comissió d'excés, i si escau, comissió de no disponibilitat.
  • Costos finals: costos de cancel·lació.

Desavantatges dels crèdits:

  • Tipus d'interès superior a l'aplicable a les operacions de llarg termini.
  • Procediment de tramitació complicat. És necessària l'aprovació de l'operació per un comitè de l'entitat financera, així com l'aportació de garanties addicionals en la major part dels casos.
  • Despeses de tramitació elevats. S'incorre en despeses de formalització, estudi, cancel·lació, etc.

Tant el descompte comercial com la pòlissa de crèdit són dos dels instruments que la pyme utilitza per a la gestió del seu actiu circulant quan d'una forma recurrent els seus períodes de pagament són inferiors als períodes de cobrament, és a dir, quan sistemàticament hi ha desfasaments en la tresoreria de l'empresa.
La seua restricció per part de les entitats financeres afecta de forma molt negativa a la liquiditat de la pyme al no poder aquesta cobrir aquest desfasament habitual que a més s'agreuja en èpoques de crisis pel retard o morositat i fins i tot impagament dels seus clients que es veuen afectats pel mateix problema.

III.- NEGOCIACIÓ DEL FINANÇAMENT BANCARI EN TEMPS DE CRISI

Encara que en pàgines posteriors passarem revista a altres possibilitats d'obtenció per part de la pyme, no hi ha dubte que és inevitable seguir acudint a les entitats financeres per a obtenir liquiditat tant via instruments tradicionals, com a partir d'instruments més nous que també gestionen elles.
Això fa recomanable que ens detinguem a realitzar uns breus apunts sobre la negociació amb les entitats de crèdit, màximament en situacions com l'actual, on la discrecionalitat d'anys anteriors ha desaparegut i les negociacions s'han tornat més dures per part dels referents de liquiditat, fins i tot per a accedir a les noves línies de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).

a.- Com amiden el nivell de risc de l'operació?

Cal tenir en compte que hi ha bancs més conservadors que uns altres. També és possible que, després de denegar-li una operació en una sucursal, la hi aproven en una altra de la mateixa entitat.
Hi ha tres conceptes bàsics per a una entitat a l'hora d'estudiar el risc d'una operació:

  • Capacitat de solvència del client: És el patrimoni –diners, béns immobles, accions o altres drets– que posseeix el client. Com més gran siga el seu muntant i més fàcilment es puga convertir en diners, majors garanties oferirà per al banc.
  • Capacitat de reemborsament: És la possibilitat que té el sol·licitant del préstec de plantar cara al pagament de les seues quotes periòdiques d'amortització.
  • Funcionament de l'empresa i capacitat gerencial (sobretot a partir de Basilea II)

Analitzant aquests factors, el banc autoritzarà o no l'operació. Així, mai concedirà diners si el client solament conta amb capacitat de solvència, però no té liquiditat suficient per a plantar cara al pagament de les quotes del préstec. Per altra banda, el banc comprovarà a través dels seus comitès de risc i d'experts independents:

INFORMACIÓ PROPORCIONADA PER L'EMPRESA:

  • Balanços de situació de diversos anys per a analitzar el valor i naturalesa dels actius i el seu grau d'amortització, així com la situació financera a curt i llarg termini.
  • Comptes de Pèrdues i Guanys de diversos exercicis per a analitzar l'evolució del negoci. L'estructura de costos i l'evolució de les vendes i els marges, així com la importància o no dels resultats extraordinaris.
  • Planes de previsió: balanços, comptes de pèrdues i guanys i costes de tresoreria previsionals a 5 anys vista normalment.
  • Assegurances Socials (TC1 i TC2) per a tenir informació sobre el nº d'empleats, salaris tipus de contractació.
  • Comprovants de pagament de l'IRPF i IVA
  • Model 347, per a analitzar la concentració o dependència amb clients i proveïdors.

INFORMACIÓ INTERNA (de les seues pròpies bases de dades)

  • Expedients d'anteriors operacions (préstecs, crèdits…)
  • Grau de morositat actual i històrica, demores en amortitzacions de préstecs…

INFORMACIÓ DE REGISTRES EXTERNS:

  • CIRBE, RAI, ASNEF
  • Referències jurídiques
  • Referències de clients i proveïdors
  • Registre de la propietat
  • Registre mercantil
  • Dades del sector (ràtios d'altres empreses)
  • Fins i tot, visita a l'empresa.

b.- Quina informació analitzen?
  • Els fitxers de negatius. Per a saber si el teu nom apareix en els registres de morosos (RAI, ASNEF) i d'endeutament (CIRBE).
  • El límit d'endeutament. Si eres un particular, el banc esbrinarà, a través dels justificants d'ingressos, quin és la seua capacitat de generació de recursos, la solvència de la seua empresa... A més, quan lliure la seua declaració de la renda, l'entitat comprovarà la seua situació personal i si ha tingut capacitat d'estalvi. Calcularà quin és l'import màxim d'endeutament que pot assumir d'acord amb els seus paràmetres, habitualment el 40% dels ingressos líquids justificats.
  • Si l'immoble té càrregues. Si ha aportat com garantia béns immobles, el banc verificarà la seua situació en el Registre de la Propietat Immobiliària. És a dir, comprovarà si l'immoble està hipotecat o lliure de càrregues.

c.- Tècniques i recomanacions de negociació: Com negociar bones condicions?

Com pas previ, hauràs de tenir molt clares les teues necessitats financeres i si vas a poder suportar el cost real del préstec i els requisits de devolució establits per l'entitat. La negociació de les condicions va a dependre dels següents factors:

  • Import/nivell d'endeutament. A menor quantitat sol·licitada o a un menor nivell d'endeutament respecte a la teua capacitat de reemborsament, major capacitat de negociació enfront del banc.
  • Termini de l'operació. Les operacions a curt termini són més interessants per al banc. Utilitza aquest argument.
  • Garanties. Com més gran siga el respatler de béns o avalistes que tinga la teua sol·licitud, més fàcil serà que l'admeten i, per tant, la teua capacitat de negociació serà molt més sòlida
  • Liquiditat i capacitat de solvència. Quants més actius líquids tingues a la teua disposició i major capacitat de devolució del préstec, menor risc ofereix la teua sol·licitud. Per tant, major interès per al banc. En aquestes circumstàncies, pots negociar millors condicions.

També cal tenir en compte:

Les compensacions. Amb elles, cedeixes rendibilitat o avantatges que altres entitats pogueren oferir-te potencialment en el mercat, en canvi d'aconseguir l'operació de forma efectiva, o millores en els termes del préstec. És a dir, pots pressionar al banc sol·licitant una baixa del tipus d'interès, i al temps, comprometre't a no realitzar gestions per a canviar d'entitat.

Els paquets. Consisteix a vincular l'operació de préstec amb operacions i negocis que cediríem al banc en canvi de la concessió dels diners. Per exemple, una empresa que proposa traspassar totes els seus comptes i efectes per cobrar (nòmines d'empleats, xecs, lletres, pagarés obligacions, etc.), en canvi de que se li concedisca una línia de crèdit.

Finalment no cal oblidar que:

  • LES ENTITATS FINANCERES NO 'AJUDEN'.: El seu objecte social consisteix a negociar amb diners i cobrar per la realització d'aquest servei. Si en el passat vas aconseguir crèdit d'una entitat, no has de sentir-te especialment agraït. Recorda: vas retornar els diners i els interessos.
  • L'USUARI DE CRÈDITS ÉS EL MILLOR CLIENT. Els bancs i caixes no obtenen els seus veritables beneficis dels depositants, sinó dels consumidors de crèdits.
  • COM ACREDITAT, ERES UN MORÓS EN POTÈNCIA. Almenys des del punt de vista del banc. D'ací les cauteles que es prenen durant la negociació.
  • EL PASSAT DE L'EMPRESA NO CONSTITUEIX EN SI MATEIX UNA GARANTIA. Només és un valor indicatiu sobre el seu desenvolupament posterior. El banc para esment a les condicions de futur, tant de l'empresa com de les garanties oferides per aquesta.
  • UNA DOLENTA GESTIÓ NO SE SOLUCIONA AMB UN CRÈDIT. Amb aquest plantejament la negociació tindrà molt poques possibilitats d'èxit. Si aconsegueixes els diners, cal reconduir la política de l'empresa: plantar cara als pagaments del finançament seria un problema afegit als derivats de la dolenta gestió.
  • PLANTEJA LES OPERACIONS AMB TOTAL TRANSPARÈNCIA . L'analista de riscos del banc contrastarà les dades que tu li aportes sobre l'empresa amb aquells als quals ell té accés. La incoherència pot perjudicar seriosament la negociació.
  • NO SUPRIMISQUES LES DADES INCONVENIENTS PER A ACONSEGUIR EL FINANÇAMENT. Si l'analista de riscos descobrix la veritat, la teua empresa pot caure en una situació de descrèdit irrecuperable.
  • OBTENIR DINERS DE L'ENTITAT BANCÀRIA MAI SUPOSA UNA VICTÒRIA. És un èxit en la negociació, doncs les dues parts guanyen.
  • NO DEIXES GENS A L'ATZAR. Els errors se solen produir quan no es planifica adequadament la negociació. Prepara't un guió.
  • OPERACIONS TRANSPARENTS, gens de dades falses.

IV.- LES ALTERNATIVES AL FINANÇAMENT BANCARI TRADICIONAL

a.-  Factoring

Mitjançant el factoring, l'empresa contracta un conjunt de serveis de cobertura d'insolvència, gestió i finançament aplicable a les vendes a crèdit (vendes amb pagament ajornat entre 30 i 270) dies realitzades als seus clients.
Aquests serveis s'ofereixen a partir de la 'cessió mercantil' de les factures a cobrar a una entitat bancària (el 'factor').

Components d'una operació de factoring

  • Empresa cedent: Sol·licita l'operació al factor (entitat bancària) i li cedeix les seues factures representatives de les seues vendes a curt termini, fins a 270 dies.
  • Factor: Factor: Avança els diners a l'empresa cedent, gestiona el cobrament del deute i ofereix la resta de serveis de factoring.
  • Deutors de l'empresa: Són els clients compradors de l'empresa cedent. Estan obligats a pagar els deutes que han estat cedides directament al factor.

Tipus de factoring:

  • FACTORING SENSE RECURS: on l'entitat de factoring no pot reclamar el impagat al seu client, si tal impagament és per raons d'insolvència del deutor. A l'efectuar un factoring 'sense recurs', l'empresa redueix el seu compte de clients a cobrar, el que li permet millorar la seua solvència. A més no consumeix el seu risc bancari al no incrementar la seua presència en la CIRBE (Central de Riscos del Banc d'Espanya).
  • FACTORING AMB RECURS: l'entitat de factoring pot reclamar a la seua empresa client els impagats que s'hagen produït per qualsevol raó.

b.-  Conforming

EL FACTORING PROVEÏDOR és un producte, conegut habitualment com "CONFIRMING". El Confirming consisteix a millorar la gestió de pagaments d'una empresa als seus proveïdors, a partir de la subcontractació de la mateixa. El servei és oferit per entitats financeres i consisteix a gestionar els pagaments d'una empresa als seus proveïdors nacionals, oferint-li a aquests la possibilitat de cobrar les factures amb anterioritat a la data de venciment.

Apareixen tres actors:

  • Pagador u ordenant: Empresa que ha d'atendre el pagament de factures dels seus proveïdors en els terminis prèviament acordats.
  • L'Entitat Financera: Entitat que mitjança en l'operació de pagament. Rep del la empresa pagadora la informació de les factures a pagar -ja conformades- i realitza les gestions oportunes per a saldar les mateixes en les dates acordades.
  • Cobrador o Beneficiari: Empresa que té el dret de cobrament com a conseqüència de la prestació d'un servei o el subministrament d'un bé.

La denominació "Sense recurs" indica que, en el moment de produir-se l'adquisició, el "Proveïdor" emissor de les factures queda alliberat de qualsevol eventualitat, assumint l'entitat financera tot el risc de l'operació i podent, en cas d'impagament, entaular solament procediment contra el Client deutor i, si escau, els garants de l'operació.

CARACTERISTIQUES/FUNCIONAMENT

  • Recepció de compromisos de pagament

L'empresa pagadora ordena irrevocablement, a l'Entitat financera, el pagament al seu càrrec de deutes o factures a les quals ha donat la seua conformitat, a favor d'uns determinats proveïdors i amb dates de venciment concretes.

  • Comunicació a proveïdors

L'Entitat financera remitent cartes als proveïdors inclosos en el suport, avisant de ser l'Entitat, encarregada del pagament de les factures als seus respectius venciments. En la mateixa comunicació, l'Entitat financera , ofereix la compra "Sense recurs"(dita d'altra manera, l'entitat financera ofereix anticipar el cobrament) a aquests proveïdors de les seues factures, abans de la data de venciment del pagament, en unes condicions determinades, generalment amb un diferencial ja pactat amb el CLIENT sobre el MIBOR vigent a cada moment segons els dies que resten per a cada venciment.

  • Resposta dels Proveïdors

Cas d'acceptació pel proveïdor, amb l'antelació requerida, es realitzara l'operació, abonant-li l'import net mitjançant transferència.
Cas de no optar per la bestreta, l'abonament pel nominal es produirà en la data de venciment de cada factura.

  • Informació a Client

L'Entitat financera informa periòdicament a l'empresa CLIENT, de les compres "Sense recurs" (Bestretes) que haja efectuat i els proveïdors amb qui s'han formalitzat tals operacions.

  • Venciment de les factures i abonament de compensacions

Al venciment corresponent, l'Entitat financera càrrega en el compte de l'empresa l'import nominal de totes les factures que aquesta li ha ordenat pagar en el seu moment.
Al mateix temps, l'Entitat financera, si escau, abonarà en el compte de l'empresa l'import corresponent al percentatge, si així s'ha negociat entre ambdós, dels marges I/O comissions aplicats en les compres de factures "Sense recurs" (Bestretes) que s'hagen efectuat als proveïdors.

AVANTATGES PER ALS PROVEÏDORS (si sol·liciten bestreta):

  • elimina el risc de impagats.
  • obtenció de finançament immediat
  • garantia de liquiditat
  • augment de la seua capacitat d'endeutament (venda sense recurs).
  • millora de ràtios financers (les factures venudes s'eliminen del balanç).
  • no consum de les seues línies de descompte habituals.
  • condicions de finançament més favorables que les quals aconseguirien a nivell individual.

 AVANTATGES PER A L'EMPRESA

  • obtenció d'ingressos financers addicionals (si es pacta repartiment d'interessos i/o comissions).
  • millora de solvència/imatge de pagaments davant el proveïdor.
  • flexibilitat del producte pel seu automatisme i alternatives propostes al seu proveïdor.
  • simplificació i optimització de la gestió de pagaments.
  • capacitat de negociació amb els seus proveïdors, garantint-los la liquiditat immediata.

ALTRES AVANTATGES DEL CONFIRMING:

  • Els pagaments estan avalats per una institució financera
  • No hi ha costos d'emissió de pagarés i xecs, o manipulació de lletres de canvi.
  • Evita les incidències que es produeixen en les domiciliacions de rebuts.
  • Evita cridades telefòniques de proveïdors per a informar-se sobre a situació de les seues factures.
  • Evita el seguiment de diferents comptes corrents per a conciliar us càrrecs de lletres, pagarés o xecs.

Com DESAVANTATGE, cal tenir en compte que,per les característiques del producte, se sol adoptar un criteri selectiu a l'hora de la seua comercialització, oferint-lo habitualment a empreses d'una envergadura suficient que permeta a l'Entitat Financera rendibilitzar el treball administratiu que comporta.

c.- Renting

Contracte pel qual l'empresa de renting s'obliga a posar a la disposició del client un actiu en règim d'arrendament i per un termini de temps determinat. Per la seua banda, el client s'obliga al pagament d'una renda periòdica, renda que inclou l'ús del bé, així com les despeses de manteniment i segur que cobrisca possibles sinistres al mateix.

El renting és per tant una fórmula que combina finançament amb contractació de serveis.

S'aconsella la seua utilització per a accedir a equips informàtics d'última generació, així com a equips de transport, elements caracteritzats per la seua ràpida obsolescència.
Funcionament:

  • El sol·licitant selecciona un actiu (maquinària, instal·lació, etc.) que precisa per al seu funcionament.
  • L'empresa de renting adquireix el bé seleccionat al proveïdor i contracta tant el manteniment com el segur del mateix. En aquesta situació ho posa a la disposició del sol·licitant mitjançant la signatura d'un contracte de renting.
  • El sol·licitant es compromet a abonar a l'empresa de renting quotes periòdiques de lloguer pactades en el contracte durant el termini de temps.

AVANTATGES:

  • Permet accedir actius sense necessitat de realitzar desembors inicial ni aplicar recursos financers a l'operació. Les quotes de lloguer abonades són fiscalment deduïbles en la seua totalitat.
  • Els béns en règim de renting no s'incorporen al balanç de l'empresa, pel que no implica immobilització de recursos ni modifica la situació d'endeutament de la mateixa.
  • Tràmits comptables senzills.

DESAVANTATGES:

  • No existeix opció de compra a favor de l'arrendatari al finalitzar el contracte d'arrendament.
  • Producte de cost elevat respecte d'altres fonts de finançament.

d.- Leasing

Contracte d'arrendament financer amb opció de compra d'un bé moble o immoble. L'operació de leasing és més pròpiament una operació de compra-venda amb pagament ajornat, que un lloguer.
En ella intervenen les següents figures:

  • El sol·licitant.
  • L'empresa de leasing.
  • El proveïdor.

El funcionament d'una operació de leasing és el següent:

  • El sol·licitant selecciona un actiu (maquinària, instal·lació, etc.) que precisa per al seu funcionament.
  • L'empresa de leasing adquireix el bé seleccionat al proveïdor i ho posa a la disposició del sol·licitant mitjançant la signatura d'un contracte d'arrendament financer.
  • El sol·licitant es compromet a abonar a l'empresa de leasing quotes periòdiques pactades en el contracte durant el termini de temps definit en el mateix.
  • Una vegada vençut el termini de l'arrendament el sol·licitant pot optar entre les següents opcions:
    • Adquirir el bé, pagant l'última quota de 'Valor residual' establida en el contracte.
    • Renovar el contracte d'arrendament.
    • No exercir l'opció de compra, lliurant el bé a l'empresa de leasing

S'aconsella la seua utilització per al finançament tant d'actius mobiliaris –maquinària, vehicles, equips processe informació, etc.-, com d'actius immobiliaris.

Podem assenyalar els següents tipus d'operacions de leasing:

  • FINANCER: La societat de leasing es compromet a lliurar el bé, però no al seu manteniment o reparació, i el client queda obligat a pagar l'import del lloguer durant tota la vida del contracte sense poder rescindir-lo unilateralment. AL final del mateix, el client podrà o no exercitar l'opció de compra.
  • OPERATIU: És l'arrendament d'un bé durant un període, que pot ser revocable per l'arrendatari en qualsevol moment, previ avís. La seua funció principal és la de facilitar l'ús del bé arrendat a força de proporcionar manteniment i de reposar-lo a mesura que sorgisquen models tecnològicament més avançats.

AVANTATGES:

  • Permet el finançament del 100% de l'operació sense necessitat de realitzar desembors inicial.
  • Gaudeix d'un tractament fiscal favorable ja que es permet l'amortització accelerada del bé.
  • Major agilitat i rapidesa en els processos de tramitació i concessió.
  • No suposa empitjorament de la situació d'endeutament de l'empresa.
  • Flexibilitat en l'establiment de les quotes, podent adaptar-les a la seua conveniència (constants, creixents, carència ...).

DESAVANTATGES:

  • Producte de cost elevat respecte d'altres fonts de finançament.

e.- Lease-back i Rent-back

Operació consistent que el bé a arrendar és propietat de l'empresa que ho ven a l'entitat de leasing o renting perquè aquesta de nou l'hi cedisca en arrendament.
Ambdues fórmules consisteixen a transferir la propietat dels béns titularitat de l'empresa a una entitat financera, rebre l'import que es pacte per aquesta transferència de titularitat, garantir-nos el seu ús mitjançant uns contractes de leasing o renting i pagar les corresponents quotes mensuals per l'ús dels béns.

La diferència principal entre ambdós contractes estreba en l'opció de compra. En el cas dels leasing es permet exercitar l'opció de compra, i per al cas dels rentings només es realitza lloguer, amb la qual cosa els rent-backs s'utilitzen per a equips tecnològics i vehicles, amb valors residuals baixos o tendents a zero i el lease-back s'utilitza en inversions immobiliàries dins de l'empresa com poden ser naus industrials o oficines, atès que a priori es pressuposa revaloració dels actius.

AVANTATGES:

  • S'aporten béns com garanties de tota l'operació, facilitant l'obtenció del finançament desitjat.
  • El percentatge de finançament que s'obté és el 100% del valor del bé
  • Les quotes mensuals i durada del contracte són negociables, sempre amb el límit de la vida útil dels béns objecte del contracte.
  • La immobilització financera que hem generat amb l'adquisició dels actius, la podem alliberar per a destinar els diners obtinguts mitjançant aquests contractes a finançar l'activitat corrent de l'empresa, sense comprometre per això la viabilitat de l'empresa ja que seguim disposant de tots els elements productius de la mateixa
  • A nivell fiscal, les quotes de renting es consideren despesa íntegrament, i el tractament fiscal del leasing també presenta aspectes molt favorables.

DESAVANTATGES:

  • Adquirim uns compromisos de pagament mensuals a llarg termini que cal complir: si no millorem la tresoreria de l'empresa amb aquests finançaments assolint un fons de maniobra positiu, al final ens trobarem en una situació pitjor que la inicial atès que no disposarem de l'actiu, tindrem obligacions de pagament addicionals i no tindrem la liquiditat suficient.

V.-ELS AJORNAMENTS DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA I LA SEGURETAT SOCIAL

En temps de crisi es produeixen trobem dificultats per a plantar cara als pagaments que l'Administració reclama. En aquests casos mai hem de deixar de presentar les declaracions o incomplir les obligacions doncs això comportaria la imposició de les corresponents sancions per infracció.

Per contra, els deutes poden ajornar-se o fraccionar-se. Aquest ajornament és possible tant en període voluntari com en període executiu, una vegada transcorreguda la data límit de pagament. Quan una empresa sol·licita un ajornament en el període executiu, Hisenda o la Seguretat Social paralitza qualsevol acció contundent, com un embargament, per a cobrar el deute. No obstant això, la sol·licitud no es podrà presentar quan Hisenda o la Seguretat Social ja hagen notificat a l'empresa deutora l'acord d'alienació dels béns embargats

La sol·licitud d'ajornament ha de realitzar-se davant l'Administració corresponent i ha d'anar acompanyada d'una explicació de les dificultats financeres o de tresoreria per les quals es travessa i de la forma que es pensa plantar cara a tals deutes.

Davant la nostra sol·licitud, Hisenda o la Seguretat Sòcia,l ens reclamarà normalment garanties per a concedir l'ajornament (avals, hipoteques, etc...).

Com requisits, en primer lloc, l'Administració comprova que, efectivament, l'empresa presenta problemes reals de Tresoreria. Per altra banda, tant Hisenda com la Seguretat Social valoren l'expedient de la companyia, comproven que no tinga deutes amb l'Administració i que els seus problemes de liquiditat siguen reversibles i puga saldar el deute en el futur. Tanmateix, cada cas s'estudia de forma individualitzada i els criteris per a acceptar o denegar una sol·licitud no són públics.

Si Hisenda o la Seguretat Social ens concedeix l'ajornament, s'establirà un calendari de pagaments i es reportaran el corresponent interès de demora, que ara es troba en el 7%.

Si Hisenda o la Seguretat Social rebutja l'ajornament sol·licitat s'haurà de plantar cara al pagament dels deutes en els terminis que ens indiquen, que serà normalment d'un mes i alguns dies.

a.- Agència Tributària

Per a solucionar problemes puntuals de tresoreria, es poden ajornar deutes de caràcter tributari estatal, és a dir deutes enfront de l'Agència Tributària que s'encarrega de la seua recaptació encara sense dependre d'ella. Amb els ajornaments i fraccionaments de pagaments Hisenda pretén ajudar a complir les obligacions fiscals als contribuents, pel que en etapes de dificultats com les actuals, no només s'incrementen les sol·licituds, sinó també les concessions d'aquests fraccionaments i ajornaments de pagaments.

DEUTES SUSCEPTIBLES D'AJORNAMENT
En primer lloc hi ha diferenciar que deutes tributaris es poden ajornar i quins no. Com norma general, no es poden ajornar aquells deutes que provenen de l'obligació de retenir impostos a compte de tercers, com per exemple el model 110 amb el qual es procedeix a ingressar a Hisenda les quantitats retingudes a tercers per l'IRPF, com per exemple els pagaments a compte dels treballadors.

La resta de deutes o impostos si és susceptible d'ajornament, excepte disposició en contra en la pròpia legislació de cada impost. Cal diferenciar dos tipus de deutes:

  • Deutes originats per una autoliquidació, com per exemple l'IVA, l'impost de societats o els pagaments a compte de l'impost de societats.
  • Deutes d'altra naturalesa, com sancions, recàrrecs de constrenyiment, interessos de demora, originades per liquidació de l'organisme emissor.

En ambdós casos, els ajornaments es poden sol·licitar en el període de pagament voluntari del deute, que per al cas d'autoliquidacions correspon amb el període natural de presentació de la mateixa, o bé per als deutes de caràcter tributari, en el termini de pagament en període voluntari, abans de la finalització d'aquest període. Quan es tinguen deutes en període executiu, o combinació d'ambdues, es podrà sol·licitar un ajornament conjunt de totes aquells deutes.

GARANTIES
La AEAT diferència dos tipus de deutes en funció de l'import:

  • Si són menors de 18.000 € (*)s'eximeix al contribuent de garantir el deute (*) Ordre EHA/1030/2009 de 23 de abril.
  • Per a deutes superiors a 18.000 €, s'han de garantir obligatòriament amb un aval, garantia hipotecària, pignoraticia o personal. Últimament i en resposta a la situació de crisi de liquiditat actual, la AEAT està acceptant altres garanties, com drets de crèdit (les factures de clients), o els immobles de l'empresa (valorats per un taxador independent)

Les sol·licituds d'ajornament han d'acompanyar-se d'una proposta de pla de pagaments del deute ajornat, justificació documental de no poder plantar cara al deute en el moment de venciment, pre-aval amb entitat financera o garanties que podem aportar en el cas de deutes superiors a 18.000 €.

INTERÈS
Si se'ns concedeix l'ajornament, es reportaran els interessos de demora corresponents, per cadascun dels pagaments prefixats. Per al 2009, des de l'aprovació del Reial decret-Llei 3/2009 de 27 de març són del 5% (anteriorment el 7%). Si hi ha avals, l'interès de demora és del 4% ( anteriorment 5,5%).

Cal tenir en compte que, l'IRPF no és susceptible d'ajornament en el període voluntari de pagament. Les opcions que tenim ací són el fraccionament en dos pagaments, en el cas que la declaració final ens resulte a pagar, sent les dates de cada termini el 30 de juny per al 60% de l'import i el 40% restant el 5 de novembre.

Pel que fa a les retencions, encara que com regla general no són ajornables, tal com estableix l'article 49 del reglament general de recaptació, es contempla la següent excepció: " Excepcionalment, podran concedir-se ajornaments per al pagament d'aquests deutes quan es donen les circumstàncies que es refereix l'apartat 1 de l'article 53 d'aquest Reglament "

L'esmentat article 53 es referisca a la dispensa de garanties i diu literalment:

  • "L'òrgan competent podrà dispensar total o parcialment de la prestació de les garanties exigibles quan el deutor manque de mitjans suficients per a garantir el deute i l'execució del seu patrimoni poguera afectar al manteniment de la capacitat productiva i del nivell d'ocupació de l'activitat econòmica respectiva, o bé poguera produir greus crebants per als interessos de la Hisenda Pública.
  • En la resolució podran establir-se les condicions que s'estimen oportunes per a assegurar el pagament efectiu en el termini més breu i per a garantir la preferència del deute ajornat, així com el correcte compliment de les altres obligacions tributàries del sol·licitant. "

En la normativa de l'IRPF no estan reflectides en cap punt les condicions en les quals es puguen ajornar les retencions, que seria el mecanisme legal per a poder ajornar l'obligació. Pel que es produeix una situació en la qual la interpretació de la norma tributària es deixa a la voluntat del funcionari de recaptació corresponent, pel que cap preguntar-se: Com van a avaluar objectivament si una empresa és rendible a mitjà termini? Com van a comprovar que una empresa té veritables dificultats de tresoreria?"

De totes maneres, en cas de no poder realitzar el pagament en termini, àdhuc sabent probable resultat negatiu de la sol·licitud d'ajornament, existeix altra opció per a guanyar temps consistent a realitzar la sol·licitud del mateix i així diferir el pagament fins al moment que rebem la contestació denegatòria.

DOCUMENTS
Les empreses han de presentar tota documentació que servisca per a justificar la necessitat d'ajornament. A més, han de proposar el període d'ajornament i els terminis d'amortització i, si és necessari, acompanyar la sol·licitud del corresponent aval o garantia.

b.- Seguretat Social

En el pagament d'un deute amb la Seguretat Social existeix la possibilitat de sol·licitar un ajornament, tenint sempre en compte que l'ajornament és un acte administratiu de caràcter pregat mitjançant el qual s'autoritza el pagament dels deutes de Seguretat Social fora del termini reglamentari d'ingrés, amb import d'interessos i que permet considerar al deutor, en tant es complisquen les condicions requerides, al corrent respecte dels deutes ajornats.

La sol·licitud d'ajornament de deute es pot presentar quan el subjecte preveja que la seua situació econòmic-financera li va a impedir efectuar l'ingrés dels seus deutes que estiguen en termini reglamentari d'ingrés. El que no pot sol·licitar és l'ajornament de quotes futures el termini reglamentari de les quals d'ingrés no ha arribat encara.

DEUTES SUSCEPTIBLES D'AJORNAMENT:

  • Qualsevol deute de Seguretat Social objecte de gestió recaptatòria en aquest àmbit, ja es tracte de quotes, recursos de diferent naturalesa a quotes o recàrrecs sobre els anteriors.
  • Els recàrrecs sobre prestacions econòmiques degudes a accidents de treball i malalties professionals originats per falta de mesures de seguretat i higiene en el treball només podran ajornar-se quan es garanticen integrament amb aval.

Son inajornables:

  • Quotes d'accidents de treball i malalties professionals.
  • Aportacions dels treballadors per compte aliè o assimilats.

L'ingrés de les quotes inajornables haurà de realitzar-se, si no estiguera fet amb anterioritat, en el termini màxim d'un mes des de la data de notificació de la resolució per la qual es concedisca l'ajornament.

GARANTIES
L'ajornament haurà d'assegurar-se mitjançant garantia suficient per a cobrir l'import principal del deute, recàrrecs, interessos i costes, salve quan el total del deute ajornable siga igual o inferior a 30.000 euros, o quan, sent el deute ajornable inferior a 90.000 euros, s'acorde que s'ingresse almenys un terç del deute abans que hagen transcorregut 10 dies des de la notificació de la concessió i la resta en els dos anys següents.

EFECTES DE L'AJORNAMENT
La concessió de l'ajornament, sempre que es complisquen les condicions establides en la resolució que ho concedisca, tindrà els següents efectes:

  • Suspensió del procediment recaudatori, quant als deutes ajornes, i
  • Que el deutor siga considerat al corrent de les seues obligacions amb la Seguretat Social

INTERÈS
La concessió d'ajornament donarà lloc a l'import d'interès, que serà exigible des de la seua concessió fins a la data de pagament, conforme al tipus d'interès legal dels diners que es trobe vigent a cada moment durant el període de durada de l'ajornament. Per al 2009, des de l'aprovació del Reial decret-Llei 3/2009 de 27 de març, és el 4% (anteriorment el 5,5%).

En aquells ajornaments, en els quals s'haja eximit al subjecte responsable de pagament de l'obligació de constituir garanties per causes de caràcter extraordinari, l'interès aplicable serà l'interès de demora, que des de l'aprovació del Reial decret-Llei 3/2009 de 27 de març, és el 5% (anteriorment el 7%).

TERMINI

El termini màxim per a l'amortització del deute és de cinc anys, però dependrà de l'import del deute i de les circumstàncies existents que es concedisca el màxim o un inferior.

DOCUMENTS
No existeix un llistat de documents. L'Administració pot sol·licitar documentació econòmica del sol·licitant depenent del complex que siga l'expedient, de l'import del deute, de la naturalesa del subjecte responsable, etc…

c.- Devolució mensual de l'Impost sobre el Valor afegit 2009

Encara que òbviament, no és l'ajornament d'un impost, s'ha considerat rellevant fer referència a aquesta novetat fiscal per les repercussions que sobre la liquiditat de les pymes pot tenir.

El procediment general de devolució que ha estat vigent fins al 1 de gener de 2009, només permetia la sol·licitud de devolucions al final de cada període de liquidació a un grup reduït de subjectes passius (grans empreses, exportadors, exportadors grans empreses). En la resta dels casos, les sol·licituds de devolució quedaven diferides a la declaració que havia de presentar-se en l'últim període de liquidació, és a dir, a final d'any.

En el nou sistema, el règim general de devolucions (sol·licitud a final d'any del saldo pendent) es manté invariable, coexistint amb un nou règim que disposa la possibilitat, per a aquells contribuents que opten per això, d'aplicar un sistema de devolució mensual.

Amb aquest nou sistema es pretén evitar el cost financer que representava el diferiment en la percepció de les devolucions, especialment en aquells períodes de declaració en els quals s'havien realitzat fortes inversions o bé quan es té la intenció de començar l'exercici d'una activitat empresarial o professional.

Per a poder exercitar el dret a la devolució mensual, els subjectes passius haurien d'estar inscrits en 'un registre de devolució mensual'. La seua entrada s'articula a través d'una Declaració Censal específica.

Característiques del nou règim de devolució mensual de l'IVA

  • S'estableix com un règim excepcional: el sistema general consisteix a sol·licitar a final d'any el saldo pendent de l'IVA que el subjecte passiu no haja pogut rescabalar-se amb anterioritat.
  • Mentre que en el règim anterior es produïa la devolució anual a partir de gener de l'any següent, ara es produirà la devolució mensual, mes a mes, en l'any en curs i la sol·licitud de devolució s'efectuarà al terme de cada període de liquidació.
  • És un règim voluntari que haurà de sol·licitar el subjecte passiu mitjançant la inscripció en el registre de devolució mensual de l'IVA.
  • Els subjectes passius que opten per aquesta possibilitat haurien de liquidar l'IVA amb periodicitat mensual i les autoliquidacions es presentaran exclusivament per via telemàtica.
  • La devolució que corresponga s'efectuarà exclusivament per transferència bancària al compte que indique a aquest efecte el subjecte passiu en cadascuna de les seues sol·licituds de devolució mensual.

Requisits bàsics per a sol·licitar la inscripció en el registre

  • Sol·licitar la inscripció en el registre en termini mitjançant la presentació de la declaració censal corresponent.
  • Els models tributaris en els quals se sol·licitarà la seua inclusió seran el model 036 i el model 039 de grups d'IVA.
  • No realitzar activitats que tributen en el règim simplificat.

Terminis per a sol·licitar la inscripció en el registre
Les sol·licituds d'inscripció en el registre es presentaran en el mes de novembre de l'any anterior a aquell que hàgen d'assortir efectes. La inscripció en el registre es realitzarà des del dia 1 de gener de l'any en el que va a assortir efectes.Per a l'any 2009 el termini per a efectuar la sol·licitud s'estableix des del dia 1 al 30 de gener.

No obstant això, els subjectes passius que no hagen sol·licitat la inscripció en el registre en el termini establit en el paràgraf anterior, podran igualment sol·licitar la seua inscripció en el registre durant el termini de presentació de les declaracions-liquidacions periòdiques. En aquest cas, la inscripció en el registre assortirà efectes des de l'endemà a aquell en el qual finalitze el període de liquidació d'aquestes declaracions-liquidacions.

Els efectes de la inclusió en el registre assortiran, amb caràcter general des del 1 de gener següent o des del primer dia del període de liquidació d'IVA posterior a aquell que es va formular la sol·licitud.

VI.-.LES LÍNIES DE L'INSTITUT DE CRÈDIT OFICIAL (ICO)

a.- Línia ICO-PYME 2009

Com novetat per al 2009, es podrà finançar fins al 100% dels projectes d'inversió a realitzar, podent-se i destinar fins al 40% de l'import del crèdit obtingut a finançament complementari de l'empresa, si bé aquest finançament està supeditada a la inversió en actius fixos productius de, almenys, el 60% de l'import total del finançament.

Són inversions financiables, la inversió productiva en actius fixos nous i finançament complementari.Es finança fins al 100% del projecte d'inversió, amb les limitacions i condicions següents:

  • El finançament complementari està lligada al finançament en actius fixos i no al revés.
  • El finançament en actius fixos ha de representar, com a mínim, el 60% del total del finançament.

Les inversions financiables en actius fixos no podran tenir una antiguitat superior a 6 mesos a la data de signatura del contracte de finançament, i haurien d'executar-se en el termini màxim de 1 any des de la signatura.

En cas de sol·licitar-se finançament d'actius fixos i finançament complementari, se signaran dos contractes de finançament en la mateixa data i amb la mateixa Entitat de Crèdit.

L'import màxim de finançament per client és de 1,5 milions d'euros per client i any, ja siga en una operació o en vàries.

Respecte als tipus d'interès:

A.- Finançament d'actius fixos productius:
Per a operacions amb Aval SGR:

  • Fix. Referència ICO, més fins a 1,50 %.
  • Variable. Referència ICO, més fins a 1,50 %.

Per a operacions sense Aval SGR:

  • Fix. Referència ICO, més fins a 1,75 %.
  • Variable. Referència ICO, més fins a 1,75 %.

B.- Finançament complementari:
Per a operacions amb Aval SGR:

  • Fix. Referència ICO, més fins a 1,79 %.
  • Variable. Referència ICO, més fins a 1,79 %.

Per a operacions sense Aval SGR

  • Fix. Referència ICO, més fins a 2,04 %.
  • Variable. Referència ICO, més fins a 2,04 %.

El client pot triar entre els següents terminis d'amortització

A.- Finançament d'actius fixos productius:

  • 3 anys sense carència .
  • 5 anys sense carència o amb un període de carència del principal de 1 any.
  • 7 anys sense carència o amb un període de carència del principal de 2 anys.
  • 10 anys sense carència o amb un període de carència del principal de 3 anys.

B.- Finançament complementari

  • 3 anys sense carència del principal

El tipus d'interès que el ICO comunica és TAE i l'Entitats de Crèdit no poden cobrar quantitat alguna en concepte de comissions, tals com obertura, estudi o de disponibilitat.
Respecte a la modalitat del contracte, es permet el préstec o leasing per al finançament en actius fixos i préstec per al finançament complementari.
El client podrà efectuar, amb acord de l'entitat de crèdit, la cancel·lació anticipada total o parcial de l'operació de préstec/leasing, en les condicions següents:

Tipus variable: no s'imputarà penalització
Tipus fix: el client haurà de pagar

1.-Per a operacions amb garantia hipotecària:

  • 0,50% sobre l'import cancel·lat, si la cancel·lació es produeix durant els 5 primers anys.
  • 0,25% sobre l'import cancel·lat, si la cancel·lació es produeix a partir del cinquè any.

2.- Resta operacions a tipus fix
- 1% sobre l'import cancel·lat.
En tots els casos, si l'amortització anticipada es produeix durant els dos primers anys del finançament, s'aplicarà una comissió en funció del moment de la cancel·lació.

La tramitació es realitzarà directament en les oficines dels principals Bancs, Caixes d'Estalvis i Caixes Rurals establits a Espanya aportant la documentació i garanties que cada Entitat de Crèdit considere necessària per a estudiar l'operació.

Tipus d'interès de la Línia ICO PYME 2009 vigents del 3 al 16 de març de 2009 .

ANYS

CARÈNCIA

Tram I
(TAE)

Tram II
(TAE)

Fix 3 anys Sense aval SGR

Sense carència

4,365

4,661

Fix 5 anys Senseaval SGR

Sense carència

4,656

 

Fix 5 anys Sense aval SGR

1 any de carència

4,675

 

Fix 7 anys Sense aval SGR

Sense carència

4,913

 

Fix 7 anys Sense aval SGR

2 anys de carència

4,979

 

Fix 10 anys Sense aval SGR

Sense carència

5,228

 

Fix 10 anys Sense aval SGR

3 anys de carència

5,317

 

Variable 6 mesos Sense aval SGR

 

4,092

4,392

Fix 3 anys Amb aval SGR

Sense carència

4,109

4,405

Fix 5 anys Amb aval SGR

Sense carència

4,400

 

Fix 5 anys Amb aval SGR

1 any de carència

4,420

 

Fix 7 anys Amb aval SGR

Sense carència

4,657

 

Fix 7 anys Amb aval SGR

2 anys de carència

4,723

 

Fix 10 anys Amb aval SGR

Sense carència

4,971

 

Fix 10 anys Amb aval SGR

3 anys de carència

5,060

 

Variable 6 mesos Sense aval SGR

 

3,833

4,133

b.- Línia ICO LIQUIDITAT 2009

Nova línia per a atendre les necessitats de finançament de capital circulant de pymes i autònoms.
S'estableix com termini d'amortització el de 3 anys, inclosos 6 mesos de manca de principal.

L'import màxim de finançament serà de 500.000 euros per client i any, en una o diverses operacions.

Respecte als tipus d'interès:

Tipus fix mitjà dels dos tipus següents:

  • Fix, Referència ICO, més el marge que s'aplique.
  • Fix, Referencia Entitat de Crèdit, més el marge que s'aplique.

Es podrà aplicar a l'operació un dels tres marges següents:

  • 1,50%
  • 2,00%
  • 2,50%

S'estableix com comissió el 0,40 % sobre l'import amatent.

Per acord entre el Client i l'Entitat de Crèdit, es podrà realitzar, en el moment que les parts acorden, la cancel·lació anticipada, total o parcial, de l'operació de préstec/leasing, en les condicions següents:

1.- Per a operacions que es troben dins de l'àmbit de la Llei 41/2007, de regulació del mercat hipotecari: 0,50% sobre l'import cancel·lat.
2.- Resta operacions: 1% sobre l'import cancel·lat.

La tramitació es realitzarà directament en les oficines dels principals Bancs, Caixes d'Estalvis i Caixes Rurals establits a Espanya i el client haurà de presentar la documentació que cada Entitat de Crèdit considere necessària per a estudiar l'operació.

Cada entitat de Crèdit analitza la sol·licitud del préstec i, en funció de la solvència del sol·licitant, determina les garanties a aportar, que poden ser per exemple:

  • Hipotecàries
  • Personals
  • Avals mancomunats o solidaris
  • Societats de Garantia Recíproca
     

Tipus d'interès vigents del 3 al 16 de març de 2009:

 

Anys

Tipus d'interès de partida referència ICO

3

2,719 **

** A aquest tipus d'interès se li afegirà un dels següents marges:

  • 1,5%
  • 2%
  • 2,5%

** No inclou la comissió sobre import de préstec

c.- MORATÒRIA per a préstecs de la Línia ICO-PYME

Moratòria destinada a menudes i mitjanes empreses que estiguen pagant un préstec de la Línia ICO- PYME sol·licitat en 2006, 2007 i 2008. Les empreses que s'acullen a aquesta mesura en 2009 solament haurien d'abonar els interessos, no amortitzant capital durant el període de la moratòria.

Respecte al termini d'amortització:

  • 1, 2 o 3 anys, a contar des de 25 de gener de 2010
  • El termini d'aquests préstecs serà igual o immediatament superior al termini residual del préstec de la Línia ICO – PYME 2006, 2007 i 2008 que es tracte.

L'import màxim de finançament per client pot arribar fins a l'import de les quotes de capital a pagar en 2009 corresponents a l'operació de préstec/leasing formalitzada a l'empara de la Línia ICO-PYME 2006, 2007 o 2008 que vaja a ser objecte de la moratòria en el pagament de les quotes de capital corresponents a l'any 2009.

En tot cas l'import cadascuna de les operacions formalitzades a l'empara de la línia ICO-MORATÒRIA PYMES 2009 no podrà ser superior a 550.000 €.

Respecte al tipus d'interès serà el FIX Referència ICO + fins a'2 50%., tenint en compte que el tipus d'interès que el ICO comunica és TAE i l'Entitats de Crèdit no poden cobrar quantitat alguna en concepte de: comissió d'obertura, estudi o de disponibilitat.

L'amortització anticipada voluntària no comportarà penalització.

La tramitació s'efectuarà directament en les oficines dels principals Bancs, Caixes d'Estalvis i Caixes Rurals establits a Espanya i haurà de coincidir amb aquella en la qual s'haguera formalitzat l'operació adscrita a la línia ICO-PYME 2006, 2007 i 2008 i el client haurà de presentar la documentació que cada Entitat de Crèdit considere necessària per a estudiar l'operació.

Cada entitat de Crèdit analitza la sol·licitud del préstec i, en funció de la solvència del sol·licitant determina les garanties a aportar, que poden ser per exemple:

  • Hipotecàries
  • Personals
  • Avals mancomunats o solidaris
  • Societats de Garantia Recíproca

Tipus d'interès de la Línia ICO-Moratoria PYME 2009, vigents del 3 al 16 de març de 2009:

 ANYS

TIPUS D'INTERÈS (TAE)

Fix 1 any

5,097

Fix 2 anys

4,985

Fix 3 anys

5,287

Fix 5 anys

5,732

d.-.-La Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana (SGR)

Els Avantatges que aporta la SGR a les Empreses són:

  • Accés al finançament amb els tipus d'interès més avantatjosos del mercat.
  • Accés al finançament amb terminis de finançament més llargs.
  • Millora, reforça i complementa les garanties oferides davant les entitats de crèdit, fet que permet accedir a línies de finançament abans inassolibles.
  • Possibilitat d'evitar l'aportació de garanties reals i, per tant, els seus efectes negatius sobre la capacitat d'expansió futura de l'empresa.
  • Canalització i tramitació de tot tipus de subvencions.
  • Minimitza tràmits de resolució i formalització.

L'aval financer davant entitats de crèdit, garanteix riscos dineraris davant Entitats Financeres en operacions tals com préstecs, crèdits i leasings per a:

  • Finançament d'inversions: adquisició d'immobles (locals, naus, oficines), equips, maquinària, mobiliari, vehicles, etc.
  • Finançament de circulant i atendre necessitats de tresoreria.

VII.- LA GESTIÓ DEL CIRCULANT

Per què no pot afrontar la meua empresa els seus pagaments amb normalitat?

Potser en altres temps no fóra tan rellevant el canalitzar el circulante d'una empresa, quan el finançament bancari era abundant i barata, i els criteris de risc eren relaxats. Ara per ara, gran part dels fracassos empresarials no es deuen a una dolenta gestió de l'essència del negoci. La fallada sol estar en l'Administració, en la gestió del circulante i de les inversions des de l'òptica financera, quan una empresa genera beneficis, i passa per veritables dificultats per a afrontar els seus pagaments a curt termini.

En la marxa de tota empresa, especialment les pymes, es fa necessari analitzar i gestionar adequadament el circulant per a evitar la falta de liquiditat o una suspensió de pagaments, i en definitiva, garantir la seua viabilitat futura.

El circulant d'una empresa engloba les partides d'actiu i passiu que estan vinculades al 'cicle d'explotació' o cicle 'diners-mercaderia-diners', que ve a ser el temps que tardem a recuperar els diners invertits en l'adquisició dels béns que es consumeixen en l'activitat productiva. És el denominat Període Mig de Maduració Un control adequat d'aquest concepte és vital

Aquest període s'obté mitjançant la suma de distintes subfases o períodes mitjos: de pagament a proveïdors, d'emmagatzematge i/o transformació, de cobrament.

Són escassísimes les empreses afortunades que gaudeixen de períodes mitjos de maduració negatius, és a dir, que cobren abans que paguen. Per exemple, els centres comercials. Però per a la Pyme açò no és així, hi ha un diferencial de temps que cal finançar, i en fer-lo millor o pitjor pot estar la diferència, com deia, entre sobreviure o no. I es tracta d'un joc permanent, ja que, per si només, l'increment de vendes no suposa una millora del problema. Tot el contrari. Ho converteix en major.

La liquiditat, que és el que ens ocupa en aquesta ponència, és la capacitat que tenen les empreses per a atendre als seus compromisos de pagament a curt termini descrits anteriorment. Per regla general, excepte excepcions, una empresa tindrà liquiditat, sempre que l'actiu circulante (AC) siga major que el passiu circulant (PC).

AC>PC

Quan es dóna aquesta situació, l'empresa té un 'fons de maniobra' o cabdal circulant positiu. No obstant això, encara que aquest indicador siga positiu, no es confie, ja que totes les partides de l'actiu circulant no són igualment líquides (rapidesa en transformar-se en diners) per a plantar cara als pagaments immediats.

El primer indicador de liquiditat és el ràtio de tresoreria. És a dir la caixa 'pura' (T), que és el que realment disposa l'empresa en els seus comptes bancaris, a la qual podríem afegir les inversions financeres temporals (IFT) realitzable en molt curt termini (pocs dies), per a plantar cara als seus pagaments immediats:

(T+IFT)/PC

Si tenint a la vista l'indicador anterior, vam dissenyar una gestió de control de caixa 'quasidiària' i sota previsió a un mes vista, podrem entrellucar possiblement situacions de iliquiditat i tenir cert marge de maniobra per a cercar possibles solucions.

Quan al ràtio de tresoreria anterior, li sumim els drets de cobrament (DC), principalment de clients i tenim en compte el moment d'entrada dels diners, podrem tenir major confiança per a poder plantar cara als nostres pagaments. Però, no es fie, en èpoques de crisis com vostè bé sap, els clients també pateixen l'efecte 'arrossegament' d'impagaments i ens poden arribar a traslladar 'el seu problema'. Així, en crisi, no allargue terminis i faça 'un bon marcatge' als seus clients, que també a vostè l'hi faran els seus proveïdors, no ho dubte.

(T+IFT+DC)/PC

Finalment, si al càlcul anterior li sumim les existències (I) en magatzems llestes per a la venda. És a dir, realitzable a curt termini, tindrem una aproximació de la liquiditat de l'empresa. Però tampoc es confie molt, les existències són més difícils de transformar en vendes (generalment drets de cobrament i després, en diners) quan cau el consum i, possiblement, si es necessita liquiditat caldrà donar-los eixida a un menor preu en el millor dels casos.

(T+IFT+DC+E)/PC

Les empreses, i especialment les pymes per les seues majors debilitats financeres i de garanties, han de vigilar molt de prop la gestió del curt termini i no conformar-se amb esperar que aquesta crisi siga passatgera i viure en la il·lusió d'una recuperació ràpida

En definitiva, la 'qualitat de l'actiu circulant' té una gran importància en la gestió de crisi en el curt termini. En una conjuntura com l'actual vigile la caixa (previsions d'ingressos i pagaments), no acumule existències ni drets de cobrament en excés i maximitze la tresoreria i les IFT fins a on li siga possible.

VIII.- LA GESTIÓ DE TRESORERIA

La gestió de tresoreria és el concepte més purament financer de tots el que integren el circulant. La seua funció és arreplegar la informació de gestió de l'empresa i transformar-la en cobraments i pagaments, o més senzill, en entrades i eixides de diners. Totes les partides reflecteixen diners. L'elaboració del mateix està enfocada a l'obtenció de les necessitats de finançament e inversió de l'empresa d'acord amb els seus objectius. Ha d'estar preparat per a subministrar informació de gestió quan no es complisca, açò és, quan es produïsquen desviacions.

La gestió de tresoreria (o cash-flow) ens indica mes a mes les disponibilitats amb que partim, així com ho cobraments i pagaments que anem a realitzar. És de gran utilitat perquè ens permet conèixer, amb la suficient antelació, la situació futura de tresoreria i ens proporciona major capacitat de previsió, tant davant possibles superàvits com dèficits.

Per què és necessari un sistema de gestió de la tresoreria en una pyme?

  • La primera de les raons per la qual és necessari portar a terme una bona gestió de la tresoreria, és que els recursos financers dels quals disposen les empreses per a afrontar la seua activitat són sempre limitats.
  • Al mateix temps, l'estructura de finançament de la majoria de les pymes és ineficient, ja que moltes vegades el ritme al que han augmentat les fonts de finançament ha estat menor que el ritme al que ha crescut l'activitat, arribant fins i tot a finançar, en ocasions, inversions a llarg termini amb recursos a curt termini.
  • Altre motiu és la condició de pyme, que comporta generalment un baix poder de negociació enfront de proveïdors i/o clients, amb la consegüent adaptació a les condicions de pagament i cobrament que ells ofereixen, i sense poder entrar a negociar les condicions que realment li convenen a l'empresa.

Com a conseqüència d'aquestes circumstàncies, l'empresa pot tenir nombrosos problemes derivats de la mancada liquiditat, el que accentua la necessitat d'una bona gestió de tresoreria per a tractar d'evitar, al seu torn, una dolenta imatge enfront de proveïdors financers i operatius.

Com pugues i ha de ser aquest sistema de gestió?

Les característiques que ha d'arreplegar el sistema són:

  • Ha de reflectir la situació real i actualitzada de la situació de tresoreria de l'empresa.
  • Ha d'arreplegar ordenadament tant cobraments com pagaments
  • Ha d'arreplegar el nivell de risc que té l'empresa amb les entitats financeres.
  • Ha de servir per a anticipar-se als pagaments compromesos.
  • Ha d'aportar el saldo de tresoreria benvolgut per a cada moment.
  • Ha de tenir un nivell de detall suficient, setmanal, que permeta agilitat en la presa de decisions.

Bastaria amb una Fulla Excel, en la qual es formularen els venciments, i basant-se en això es calculen les previsions

Efectes de la utilització del sistema de tresoreria

Els principals efectes d'una gestió òptima de la tresoreria són:

  • És un instrument imprescindible per a la planificació financera, permetent-nos negociar amb suficient antelació els recursos financers necessaris.
  • Major capacitat de previsió i anticipació.
  • Amb la informació que ens aporta un sistema de gestió de tresoreria s'accedeix a la presa de decisions amb major informació que de la qual es disposaria en cas de no dur aquesta gestió.
  • Reducció de despeses financeres.
  • Increment de l'eficiència.

IX. PRÀCTIQUES PER A PREVENIR I/O GESTIONAR LA MOROSITAT

a.-.-Com prevenir la mororositat? 
  • No deixar-se enlluernar per les aparences. Mai tanque una operació d'envergadura amb un client nou sense comprovar que les dades que li està donant són correctes. Últimament s'està donant molt la suplantació de domicilis empresarials, és a dir, presentar-se amb un domicili d'oficines luxoses, sofisticades, que en realitat correspon a altra empresa paral·lela.
  • Aclarir les condicions de pagament des de l'inici. Ha de fer-lo en el moment de tancar l'operació i per escrit. Per a major seguretat en els pagaments, es recomana recórrer als títols canviaris: el pagaré i la lletra, que són dos documents vàlids per a ajornar el pagament. Millor si vénen avalats pel banc.
  • Emplenar bé el pagaré. El requisit més important i el qual causa més problemes és el de la signatura de qui emet el títol. Per a garantir la seua execució ha de quedar constància 'fefaent que qui s'està obligant al pagament és la societat i no la persona física que signa. Les dades restants, com la data de venciment o el lloc en el qual s'efectuarà el pagament, solen vindre ja reflectits en els impresos bancaris. No obstant això, mai està de més revisar-lo. Recordar finalment que perquè puga executar-se el pagaré no haurà d'emetre's al portador, sinó ser nominal',
  • Limitar el risc de les operacions. Implant una política de crèdit clara i coherent. 'Atorgue a cada client un límit de risc acord al seu comportament habitual i atenent al grau de solvència i import de l'operació concertada',
  • Blindar la informació a nivell jurídic. Pot cercar un bon advocat que redacte un contracte marc en el qual es reflectisquen les condicions generals de venda, comandes, lliuraments, quantitats degudes, procediments de pagament, terminis, penalitzacions... les clàusules fonamentals.
  • Documentar sempre les operacions.Cap deute serà reconeguda judicialment sense proves documentals, tant de les condicions generals de compravenda com de cada transacció. Així, la factura per si sola manca de valor si no va acompanyada de l'albarà de lliurament o d'enviament degudament emplenat i signat pel client de conformitat amb el gènere o servei. Mancant albarà, es pot intentar que el deutor ferm una còpia de la factura indicant la seua conformitat expressa amb la quantitat, preu i condicions de pagament.

b.- Instruments de garantia de cobrament

Si té dubtes sobre la solvència d'un client, valore si li interessa més sol·licitar una garantia complementària que li assegure el cobrament abans que perdre la venda. Existeixen moltes fórmules legals pensades per a garantir el cobrament dels deutes: avals, assegurances de caució, assegurances de crèdit, ‘factoring'... La majoria consisteixen a transferir el risc a un tercer, de manera que si el client no paga, disposa d'una garantia per a cobrar tot o una part del deute.

  • Aval. Una persona física o jurídica (normalment una entitat financera) adquireix el compromís de respondre a l'obligació de pagament assumida pel deutor. Sol·licitar un aval al client permet el cobrament quasi immediat del deute. En contrapartida, has de tenir en compte el cost financer que suposa per a ell i les lògiques dificultats que pot tenir un deutor, del que ja hem sospitat, per a trobar un avalista.
  • Segur de caució. El prenedor d'aquest tipus d'assegurances és el deutor, per a qui aquesta figura resulta més econòmica que l'aval, amb l'avantatge, per a ell, de no incrementar el seu risc bancari. Per la seua banda, la companyia asseguradora assumeix el risc de respondre econòmicament en cas d'incompliment del deutor. Això sí, convé assegurar-se que la pòlissa contractada no allibera a la companyia asseguradora de l'obligació de pagament per la falta d'abonament de la prima.
  • Document de solidarització del deute. Pot ocórrer que, encara sabent el risc d'impagament que comporta una operació, el venedor seguisca interessat en ella. Mitjançant aquesta fórmula se cerca el compromís dels administradors de la societat, que queden obligats a respondre de forma solidària amb els seus propis béns enfront del venedor-creditor amb la suma total del deute. En el document no ha de fer-se constar cap limitació quant a l'import o al temps i s'ha d'especificar que la solidarització del deute es realitza amb renúncia als beneficis d'exclusió, divisió i ordre.
  • Factoring. En aquest cas és el deutor qui contracta aquests serveis que, consisteixen a analitzar el grau de solvència dels compradors, la seua classificació conforme a la mateixa i l'assignació d'una línia de risc a cadascun d'ells. A més, l'empresa que ofereix el servei de factoring (el factor) efectua la gestió de cobrament de les factures que cedeix el client, administra els comptes a cobrar, anticipa fons i assegura crèdits.
  • Segur de crèdit. Aquesta modalitat 'és, després del pagament a la bestreta o la sol·licitud de garanties, el sistema més utilitzat per les empreses espanyoles per a protegir-se del risc d'impagaments. Prova d'això és que el 30% de les pymes espanyoles tenen contractat un segur de crèdit front, al 20% a escala mundial. La característica bàsica d'aquest segur és que cobrix la venda d'uns béns o serveis realitzats per una empresa determinada als seus clients. Existeixen després unes variants de pòlissa conforme a l'activitat i projecció de l'empresa. El primer que aporta el segur de crèdit és una gran prevenció a l'impagament. El que s'ofereix és una opinió garantida de cada client, la qual és canviant conforme a la conjuntura del mercat. Tot açò l'hi anem avançant. La possibilitat de tornada de la quantitat impagada oscil·la entre el 80% i el 85% de l'import total, encara que també poden donar-se casos del 90% o del 50%. Mai s'assumeix el 100% del deute perquè aquest és el total que nosaltres pretenem recaptar en els mecanismes de recobre', expliquen des de Crèdit i Caució. Quant al preu de la contractació d'un segur d'aquestes característiques, oscil·la entre el 0,3% i el 1% de la facturació anual de l'empresa, depenent del tipus de societat i del risc que vulga assumir. També en aquest cas la companyia asseguradora pot desestimar a algun client per considerar-lo d'elevat risc.

c.- La gestió de la informació

Com vaig a demanar informes d'una empresa de reconegut prestigi?
No ha de plantejar-se el com, sinó el perquè. Per quin li interessa denunciar a un client? Per què ha de demanar informes?... 'Cal deixar de costat la resignació i el conformisme davant els morosos i adoptar una postura bel·ligerant. Els morosos no són un mal necessari i ineludible, sinó un problema empresarial.

LLa tècnica més eficaç per a prevenir un impagat és tenir controlat en tot moment el risc de cadascuna de les operacions comercials que es porten a terme. Com fer-lo? El primer és conèixer la situació patrimonial del client abans d'iniciar operacions amb ell i informar-se del seu historial com pagador.

Registres públics
La primera via d'investigació i la més habitual és a través del Registre Mercantil i el de la Propietat. Ací es pot comprovar si l'empresa està registrada; des de quan funciona; el seu domicili social; qui és l'administrador, els socis, les seues trajectòries en els pagaments, si són o no soluciones. Això sí, cal tenir en compte que moltes vegades el Registre Mercantil tarda a actualitzar les seues dades, de manera que les empreses poden haver patit un canvi canvi absolut pel que fa a la situació registrada.

Fitxers de morosos
El Registre d'Acceptacions Impagades (RAI) és un dels llistats de solvència patrimonial més importants en el nostre país; arreplega informació sobre aquells impagats de quantia igual o superior a 300 euros. En el RAI es pot consultar informació facilitada per creditors o entitats financeres sobre persones que tenen algun deute pendent amb algun d'ells.

En el cas de Asnef Industrial s'inclouen únicament empreses o persones físiques que actuen en l'exercici d'activitats empresarials o professionals.

Informe jurídic investigat
Per un preu que oscil·la entre els 40 i els 80 euros pot disposar d'un informe detallat. Molts empresaris es limiten a demanar-lo a empreses que treballen on line, de vegades gratuït, encara que és recomanable encarregar-lo ex profeso perquè així poden esbrinar-se assumptes tan importants com la solvència, la liquiditat o el comportament de pagament',

Informes comercials
El principal objectiu dels informes comercials és 'ajudar en la presa de decisions de risc que poden donar-se en situacions com la relació amb els partners, clients, proveïdors...

d.- Actuacions davant l'impagament

Si a pesar de les mesures preventives es produeix l'impagament d'un deute, la regla d'or és actuar immediatament. Encara que el desconeixement duu a moltes empreses a no intentar el recobre, existeixen diversos camins per a plantar cara al morós.

No destinar recursos per a aquest tipus d'accions, mancar d'actuacions de recobre i deixar passar el temps són els tres grans enemics del recobre. Un important volum d'empreses ha desenvolupat certa tolerància a la morositat contemplant-la, des del desconeixement, com un mal necessari i inherent al mercat.

Els terminis de pagament de les factures a Espanya són molt més llargs que en altres països. A més, No tots els empresaris saben que una vegada superat el termini de cobrament poden reclamar l'import de la factura amb un recàrrec d'interessos de demora, un percentatge que s'actualitza semestralment. En Espanya, tan sols el 5% d'empresaris reclamen aquest percentatge.

La directiva europea 2000/35 /CE va ser adoptada per Espanya en la llei 3/2004. Malgrat les seues deficiències, la llei és una bona eina per a combatre la morositat, atès que implica un càstig als deutors que no paguen les seues factures en un termini determinat i estableix uns interessos de demora.

Tenim ja a un deutor que es nega a afrontar el pagament. Les mesures preventives ja no són possibles. Com ho solucionem?

Com reclamar un deute?

9 de cada 10 empreses simplement opten per algun recordatori per a intentar accelerar els pagaments; 5 de cada 10 recorren a advocats per a reclamar els deutes, mentre que un 21% contracta els serveis d'una empresa especialitzada. Existeixen empreses que s'encarreguen de gestionar el cobrament de deutes. Són societats que ofereixen múltiples serveis. Una vegada produït l'impagament és molt aconsellable confiar com més prompte l'expedient a una agència de recobraments especialitzada en aquests processos.

Acudir a la Llei
Si el deute s'allarga, no dubte a acudir a la llei per a exigir els seus drets. Pot fer-lo a través de la via amistosa o arribant a l'extrem d'un procés judicial. En la majoria dels casos li resultarà més rendible que arriscar-se a donar per perdut els seus diners.
Dins de la legalitat existeix una àmplia gamma de recursos que li permeten exigir el pagament d'una factura. La primera i més recomanable és la de reclamar el deute per la via amistosa. Tant és així, que el 95 % de les recuperacions de deute són amistoses, és a dir, no fa mancada arribar a un procediment judicial. L'única mediació d'un advocat, interposant un burofax en la seua qualitat de lletrat, pot resoldre entre el 40 i 50% dels casos, atès que és llavors quan el deutor s'adóna que els avisos van de debò i que volen evitar la demanda.

Què fer si la via amistosa no prospera? Per descomptat no creuar-se de braços. Queden més eixides: els processos menors. Si el creditor compte amb un pagaré, lletra de canvi o xecs impagats, té la possibilitat de resoldre l'assumpte mitjançant un judici canviari. En aquests casos es disposa d'una protecció especial i l'opció d'un judici ràpid que permet embargar les propietats del deutor com mesura preventiva abans, fins i tot, que es dicte la sentència. Amb el pagaré i la lletra el judici pot interposar-se fins a tres anys després de contraure's el deute, mentre que amb el xec el termini es restringeix a sis mesos després de l'emissió.

D'altra banda, si la quantitat deguda és inferior a 30.000 euros i no es considera convenient contractar a un advocat, existeix la possibilitat de recórrer a un procés monitori. Es tracta també d'un judici ràpid, en el qual la reclamació la pot interposar el mateix creditor. A l'adoptar aquesta iniciativa s'assumeixen, no obstant això, una sèrie de riscos. Hi ha aspectes que un empresari desconeix, com són el dret a reclamar interessos de demora, la situació econòmica real del deutor o la documentació requerida per a acreditar el deute. Si per algun d'aquests motius desestimen el seu cas, haurà perdut el temps i els diners. Altre risc és el de trobar-se amb una oposició preparada i assessorada legalment de manera que, encara que es tinga raó, no es puga demostrar i donen el cas per tancat. Si succeeix açò, es perd la raó, l'assumpte s'entendrà com cosa jutjada i no haurà possibilitat de reclamar de nou. Per tot això, s'aconsella anar, si no amb un advocat, almenys sí bé assessorat legalment'.

Finalment queda la via judicial. Entre els principals motius pels quals els empresaris espanyols es neguen a recórrer a la via judicial predominen dues: prejudicis per les conseqüències que puga implicar contra el deutor i por que els costos judicials poden superar a la quantitat demandada. És una premissa equivocada, els costos van sempre en funció de la quantia que s'està reclamant i de les tarifes que tinga cada lletrat. En línies generals, pot dir-se que el preu oscil·la entre el 15% i el 20 % sobre el total del deute que es recupera.

Per altra banda, és l'únic procediment que permet al creditor recuperar l'IVA repercutit en factures impagadas i incobrables. A més, té la possibilitat de desgravar els costos judicials en Hisenda fins a un màxim del 16%. D'aquesta manera, el preu per acudir a judici oscil·larà entre el 1% i el 4%.

X.- EL CONCURS VOLUNTARI DE CREDITORS

Si totes les mesures exposades i totes aquelles que s'us 'ocórreguen', no solucionen els nostres problemes de liquiditat, ens queda un últim cartutx: el Concurs Voluntari de Creditors.

Sol·licitar el Concurs Voluntari és una opció a valorar ja que és la figura a la qual s'acullen les empreses quan són o estan a punt de ser insolvents, és a dir, no poden pagar els seus deutes. El concurs els permet congelar el pagament dels crèdits.

Moltes empreses (fins i tot persones físiques) davant les serioses dificultats per a plantar cara al pagament dels seus deutes, amb situacions d'insolvència actuals o imminents, les afronten amb els mitjans i garanties que la nova llei Concursal (Llei 22/2003) posa al nostre abast, podent aconseguir una eixida airosa d'un estat de dificultat.

Encara que és una figura jurídica que tradicionalment desperta recel en les empreses i en la societat en el seu conjunt, encara que el major motiu siga degut al fet que es tracta d'una figura encara poc coneguda, el concurs de creditors ofereix importants avantatges a l'empresari diligent que ho insta per a plantar cara a una situació d'insolvència, més encara si ho fa quan aquesta és imminent i encara no s'ha arribat a l'impagament dels creditors. No es tracta només d'aconseguir la satisfacció del creditor, sinó també la d'evitar que els administradors incórreguen en una responsabilitat que puga arribar a als seus béns propis o fins i tot, i encara més greu, puguen ser acusats d'un delicte d'insolvència punible.

Vegem a continuació algunes consideracions que corroboren l'anterior afirmació:

  • El concurs els permet congelar el pagament dels crèdits. Un equip extern avalua si l'estrangulació financer és passatger o no.
  • No suposa la desaparició de l'empresa. De fet, el concurs de creditors està pensat per a permetre la seua continuïtat, per exemple, a través de la venda ordenada d'actius
  • Si no hi ha fons, la plantilla cobraria del Fons de Garantia Salarial fins a un màxim del que resulte de multiplicar el doble del salari mínim diari, sense pagues extres, pel nombre de dies pendents, amb un màxim de 120 dies..
  • A diferència del cridat concurs forçós, el voluntari (declarat a instàncies dels propietaris), permet als gestors seguir duent les regnes de la companyia, encara que les seues decisions poden ser vetades pel jutge o pels administradors concursals.
  • A l'hora dels cobraments, cobren amb preferència els cridats creditors amb privilegis: els treballadors de l'empresa, les administracions públiques i els deutors amb garanties reals, és a dir, peces i hipoteques. Lògicament, en aqueix grup està la majoria dels bancs. Els últims a cobrar són tots els altres: els bancs que no tinguen garantia de cobrament, els proveïdors i els subministradors.

En el concurs voluntari el deutor conserva les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, de manera que la intervenció dels administradors concursals es limita a la seua autorització o conformitat. No hi ha dubte que la situació és preferible a la qual es derivaria d'un concurs necessari, instat per qualsevol creditor, en la qual l'efecte fonamental és la suspensió del deutor per a l'exercici de les seues facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, al ser substituït pels administradors concursals, el que suposa un desavantatge per a tractar d'aconseguir que l'empresa seguisca la seua activitat i permetre a l'empresari eixir airós de la seua situació de crisi.

Per altra banda, la finalitat de reestructuració de l'empresa que pretén la Llei Concursal passa necessàriament per assegurar als creditors el pagament de tots els deutes contrets des del dia de la declaració de concurs, ja que, d'altra forma, cap proveïdor treballaria més per a aquesta empresa. Només els deutes anteriors al procediment queden en suspens, a l'espera que el procediment determine quan i com han de pagar-se. Açò permet a l'empresa en crisi un respir i una reorganització del deute mentre que, per als creditors, el concurs garanteix que totes les obligacions posteriors seran pagades. Per aquestes peculiaritats, és especialment important que el concurs arribe a temps, és a dir, que abans que l'impagament es prorrogue durant mesos fent entrar en una crisi definitiva a l'empresa, s'engeguen aquests mecanismes legals que garanteixen el pagament dels deutes des del primer dia. La nova llei Concursal atorga importants avantatges a l'empresa en situació d'insolvència provisional, en llaures a assolir la seua recuperació i garantir el cobrament per als creditors.

Instar el concurs a temps permet que els impagaments no es produïsquen i engega els mecanismes de reestructuració de l'empresa, com són entre uns altres l'oportunitat d'arribar a un conveni amb els creditors que preveja una reducció del deute (quitació) i un retard admès en el pagament d'aquesta (espera), amb el fi n que no siga necessària la liquidació i tancament de l'empresa, sinó que siga viable el reflotament i manteniment de la mateixa.

Referent a això i pel rellevant, és necessari fer una breu referència als aspectes nous que ha introduït el Reial decret-Llei 3/2009 de 27 de març, de mesures urgents en matèria tributària, financera i concursal davant l'evolució de la situació econòmica.

Aquesta reforma tracta d'afavorir la utilització del concurs de creditors per a la fi que es va crear: la reestructuració de l'empresa i suposa un intent d'eliminar barreres que impedisquen la utilització d'aquesta via com solució a certes situacions de iliquiditat o insolvència patrimonial.

Els aspectes essencials d'aquesta reforma són:

  • Abaratament de costos, per la gratuïtat de la publicacions en el BOE exigides per la llei i pel nomenament d'un únic administrador concursal, en comptes de tres, en els concursos de creditors que no superen un passiu de 10.000.000 €
  • Es dota de certa protecció jurídica a determinats acords de refinançament de deute operats extrajudicialment, sempre que hagen estat subscrits, almenys amb 3/5 del passiu del deutor, haja estat elaborat un informe valoratiu per expert independent designat pel registre Mercantil i haja estat formalitzat en instrument públic.
  • Es crea el Registre Públic Concursal, per a donar publicitat a través d'Internet als concursos de creditors.
  • L'extensió del procediment especialment abreujat a deutors que els seus passius arriben a, com a màxim, 10.000.000 €, suposa aplicar un procediment menys costós i més ràpid que el procediment ordinari
  • S'impulsa el conveni de creditors ja que a més de la possible tramitació escrita, es redueixen els requisits legals per a la presentació d'una proposta anticipada de conveni.
  • El deure sol·licitar el concurs en cas d'insolvència actual, el termini de la qual venia estipulat fins a ara en 2 mesos, pot quedar en suspens durant 3 mesos addicionals, sempre que el deutor comunique al Jutjat l'inici amb els seus creditors de negociacions tendents a arribar a una proposta anticipada de conveni.

Proporcionar majors garanties contractuals ja que inclou una mesura tendent a garantir que els deutors seguiran percebent durant el concurs els béns i serveis que tinguessin contractats.

T'interessa

Canal YouTube Afic

Consultes on-line

Exposició pública i consultes del PATSECOVA

Festius hàbils per a la pràctica comercial

Seguix-mos a Twitter

Anàlisi i Autodiagnòstics

Actualitat Xarxa Afic

  • ©2017 Generalitat Valenciana.
  • Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
  • El portal del comerç sostenible