El portal del comerciant

02.- Comerç i Medi ambient: Bones pràctiques comercials

 

Les Bones Pràctiques són útils, tant per la seua simplicitat i sota cost, com pels ràpids i sorprenents resultats que s'obtenen. Amb elles es pretén reduir l'impacte ambiental negatiu a través de canvis senzills en l'organització dels processos i les activitats.

Suposen per a la seua posada en pràctica una molt baixa inversió, i per això, la seua rendibilitat és alta.

I.-BENEFICIS DE LES BONES PRÀCTIQUES MEDIAMBIENTALS

II.- BONES PRÀCTIQUES

  1. Bones pràctiques en aprovisionament i compres
  2. Bones pràctiques en la gestió i l'estalvi de l'energia
  3. Bones pràctiques en la gestió i l'estalvi d'aigua
  4. Bones pràctiques en la gestió dels residus
  5. Bones pràctiques en la neteja i la utilització de productes químics
  6. Bones pràctiques en l'emmagatzematge
  7. Bones pràctiques en el transport de mercaderies
  8. Bones pràctiques respecte al soroll

III.- COMERÇ I MEDIAMBIENT
ANNEX I: Classificació dels productes segons la seua repercussió ambiental
ANNEX II: Símbols de perill, de reciclat i d'eficiencia energètica

MÉS INFORMACIÓ: Projecte Europeu Life+Green Commerce, compromís per a la minimització de l'impacto ambiental del xicotet comerç

DESCARREGAR EL QUADERN EN FORMAT PDF

I.-BENEFICIS DE LES BONES PRÀCTIQUES MEDIAMBIENTALS

Com resultat de la implantació de les Bones Pràctiques, s'aconseguirà:

  • Reduir el consum dels recursos energètics de tota índole
  • Reduir el consum d'aigua.
  • Disminuir la generació de residus i facilitar lal seua reutilització.
  • Optimitzar i racionalitzar el consum de substàncies tòxiques.
  • Minimitzar l'efecte ambiental de les emissions atmosfèriques, dels sorolls i dels abocaments d'aigües.
  • Retallar les despeses en transport, l'embalatge i el magatzematge.
  • Millorar la competitivitat de l'empresa, a través de la racionalització del consum de matèries primeres i l'estalvi de recursos naturals (energia i aigua), el que redundarà en menors costos.
  • Millorar la imatge de l'empresa davant client, proveïdors i empleats.

II.-BONES PRÀCTIQUES

Per a facilitar la implantació de bones pràctiques en el comerç anem a explicar senzilles pràctiques a realitzar en cadascuna de les seccions de l'empresa per a disminuir els possibles impactes mediambientals

1.- Bones pràctiques en aprovisionament i compres

La bona gestió en les compres reduirà notablement l'impacte que aquestes exerceixen sobre el mediambient, no només en els productes que ven el propi comerç, sinó també dels residus que aquests generen.
Es recomana seguir les següents bones pràctiques:

  • Elecció de materials, productes i proveïdors amb certificació ambiental.
  • Conèixer el significat de les etiquetes ecològiques, certificacions, així com totes aquelles indicacions pel que fa als possibles perills que comporta l'ús del producte (veja's annex)
  • Controlar que les dates de caducitat dels productes adquirits no estiguen vençudes o pròximes a la seua data de venciment.
  • En igualtat de condicions de qualitat i preu, comprar de forma preferent a aquells proveïdors que empren embalatges reutilitzables, fabricats amb productes reciclats i/o que admeten la devolució dels envasos o embalatges (palets, safates de cartó, caixes de fusta...)
  • En fruites, verdures, hortalisses, carns..., procurar realitzar les compres a orri per a evitar així l'ús d'un major nombre i volum d'embolcalls.
  • Adquirir productes de neteja que no siguen agressius amb el medi ambient
  • En la compra d'equipament nou, valorar les dades sobre el consum d'energia. Aquests, encara que inicialment poden suposar un cost més elevat, a la llarga resulten més econòmics.

2.- Bones pràctiques en la gestió i l'estalvi d'energia

A pesar que la imatge del comerç depèn en gran mesura de la seua il·luminació, i climatització de vegades es consumeix més energia de la necessària suposant un cost fix d'estructura molt important.
Per això es recomana tenir en compte les següents pràctiques per a assolir un major nivell d'estalvi:

  • Aprofitar sempre al màxim la llum natural. Situar claraboies o lucernaris en les instal·lacions i assegurar la seua neteja perquè deixen passar la llum amb la màxima claredat.
  • Assegurar-se que els sistemes d'il·luminació són els més adequats efectuant auditories del sistema elèctric per a evitar excés de llum en zones poc visitades o on la seua incidència no és important i optimitzar el consum.
  • Utilitzar sistemes d'il·luminació basats en tubs fluorescents o llums de sodi que encara que més cars, el seu consum d'energia és 5 vegades menor.
  • No apagar els tubs fluorescents si es van a tornar a encendre en una hora, ja que consumeixen molta energia en la seua encés.
  • Utilitzar bombetes de baix consum que suposen un estalvi del 80 % en energia elèctrica.
  • Instal·lar en els aparadors cèl·lules que es connecten quan la intensitat de la llum natural del carrer siga baixa i temporitzadors que apaguen la llum durant la matinada.
  • Instal·lació de detectors de presència en determinats llocs com per exemple lavabos, emprovadors...
  • Configurar els ordinadors en 'estalvi d'energia' i ajustar el temps de desconnexió automàtica del monitor (normalment, 10 minuts)
  • Utilitzar els dispositius de calefacció i aire condicionat només quan siga estrictament necessari, ja que són aparells que consumeixen gran quantitat d'energia.
  • Conèixer adequadament com funcionen aquests sistemes per a maximitzar l'eficiència de les seues prestacions. Realitzar un adequat manteniment: neteja, reposició de líquids refrigerants....
  • Assegurar-se que les portes i finestres es troben tancades mentre funciones els equips de climatització. reduir els corrents d'aire i millorar l'aïllament de portes finestres mitjançant burletes, així evitarem pèrdues dels sistemes d'aire condicionat i calefacció, disminuint els consums d'energia.
  • Reduir el acristalament per a evitar pèrdues de calefacció i aire condicionat per mal aïllament.
  • Utilitzar mecanismes de tancament automàtic en portes i finestres ja que faciliten un estalvi de fins a un 40 % en climatització.
  • Mantenir la temperatura sobre els 20º C a l'hivern i els 25º C a l'estiu. Solament un grau més o menys suposa un 8% mes de consum energètic.

3.- Bones pràctiques en la gestió i l'estalvi de l'aigua

En el comerç minorista en general, el consum d'aigua pràcticament es limita a la neteja i el seu ús en els lavabos per part dels empleats i clients, no obstant això hem de prevenir el malbaratament, fent un ús raonable del mateix, establint una sèrie de bones pràctiques:

  • Assegurar-se que les aixetes queden bé tancats mentre no s'estiguen utilitzant. Referent a això és aconsellable instal·lar aixetes monomande amb temporitzador.
  • Instal·lar dispositius limitadors de pressió i difusors en lavabos i dutxes que asseguren un nivell d'esbandida i neteja correcte, però amb el menor aporte d'aigua possible.
  • Detectar amb premura les possibles escapolir i avaries per a precedir a la seua reparació com més prompte millor.
  • Emprar cisternes de doble descàrrega amb cartells que informen de la seua utilització o reduir el volum de les cisternes del WC, mantenint l'eficàcia de l'acció netejadora, mitjançant la introducció d'ampolles plenes d'aigua (o millor d'arena) o baixant la boia.

4.- Bones pràctiques en la gestió dels residus

En el comerç minorista es poden generar 3 tipus de residus diferents:

  1. Residus urbans: tenen les mateixes característiques que els domiciliaris i es gestionaran com a tals.
  2. Residus perillosos: requereixen d'un tractament específic (cartutxos de tóner i tinta, pilar, bateries, fluorescents, olis, detergents, pintures...)
  3. Residus inerts: són tots aquells materials de deixalla que provenen generalment de la construcció i reformes.

Si es verifiquen els tipus de residus que es produeixen en el comerç i es considera i estudia la posada en pràctica de programes de minimització per unitat de producte, aconseguirem minimitzar la producció de residus. No obstant això és aconsellable adoptar les següents bones practiques relacionades amb ells:

  • Mantenir sempre informats als empleats de la correcta gestió dels residus. La formació ambiental del personal i la conscienciació de la importància de la segregació dels residus (cartó-paper, vidre, plàstic, piles…) ajuda a una millor gestió dels mateixos.
  • Efectuar la recollida dels residus diàriament, mantenint sempre nets els poals o contenidors per a evitar problemes d'higiene i proliferació d'insectes, rosegadors i altres animals.
  • Col·laborar amb els sistemes de recollida selectiva d'escombraries implantats en cada municipi:
    • Instal·lar contenidors per als diferents tipus de residus per a la seua separació.
    • Plegar i compactar els cartons i el paper a l'hora de dipositar-los en els contenidors destinats a aquests materials.
    • Llevar les tapes, taps i xapes de les ampolles abans d'introduir-les en el contenidor de vidre
    • No trencar els tubs fluorescents per a evitar que s'alliberen vapors de mercuri altament contaminants i gestionar-los correctament. Hi ha empreses a la Comunitat Valenciana que gestionen dits residus.
  • Instal·lar en els lavabos dispensadors de gel i utilitzar sistemes elèctrics d'assecat de mans per a evitar el malbaratament de paper.
  • Es poden utilitzar borses reciclables per a la venda de productes. Si un producte es ven en borses de plàstic, procurarem que l'envàs siga reutilitzable pel client, com borsa d'escombraries (per exemple).
  • En les oficines del comerç, es procurarà utilitzar el paper per les dues cares i reutilitzar els sobres per al correu intern, amb la finalitat de minimitzar no només l'ocupació de paper sinó reduir la quantitat de paper que es converteix en residu.
  • Evitar el balafiament de paper en les cartes publicitàries i en els fullets. Hem d'assegurar-nos que tots els materials promocionals s'imprimeixen en cartó i/o paper reciclats.
  • No abocar mai en la xarxa de clavegueram l'oli usat.

5.- Bones pràctiques en la neteja i la utilització de productes químics

La utilització de productes químics en la neteja dels establiments pot produir problemes mediambientals, sobretot per l'alta toxicitat dels productes emprats. Les bones practiques a tenir en compte dins d'aquesta activitat són les següents:

  • Substituir els productes de neteja per altres menys perillosos i nocius. Amb productes químics identificats com d'una menor agressivitat mediambient. Per a això és fonamental conèixer els símbols de perill (veure annex) per a saber quins són els menys nocius. La neteja de les zones comunes es realitzarà amb detergents lliures de fosfats i de clor
  • Emprar productes de desinfecció i neteja concentrats e innocus (biodegradables).
  • Revisar sempre que els productes de neteja que s'adquireixen estan dins de la data de caducitat i que els lots no es troben en mal estat.
  • L'utilització dels líquids de neteja es realitzarà en les quantitats mínimes recomanades pel fabricant, assegurant-se que la quantitat d'aigua utilitzada en la neteja és l'adequada.
  • No abocar al sistema de sanejament públic les restes d productes de neteja, sempre que existisca un sistema habilitat per a això.

6.- Bones pràctiques en l'emmagatzematge

Una part de l'activitat comercial es desenvolupa en magatzems per això és important tenir una correcta gestió mediambiental en els mateixos.

Les bones pràctiques haurien de ser:

  • En l'emmagatzematge de matèries i productes, espaiarem els contenidors per a facilitar la comprovació de l'estat de les caixes i palets i reduir el risc de xocs o esfondraments, que poden generar residus. Seguirem també aquesta bona pràctica per als productes químics.
  • S'ha d'organitzar el magatzem de manera que els productes que s'utilitzen amb més freqüència es troben el més prop possible de l'entrada.
  • Disposar d'un inventari de productes perfectament actualitzat que permeta
    • Fer el seguiment de la mercaderia dia a dia. .
    • Controlar les dates de caducitat dels productes
    • Utilitzar primer els productes més antics
  • Protegir convenientment el magatzem de les inclemències del temps i de temperatures extremes de cara a evitar que els productes es puguen veure afectats en la seua qualitat i es convertisquen en productes obsolets i/o degradats i, per tant, en residus i font de dolentes olors.
  • Seguir sempre les instruccions d'emmagatzematge del producte sempre que s'especifiquen.
  • Disposar de la informació sobre la possible incompatibilitat dels productes, prestant especial atenció a les substàncies tòxiques i inflamables.
  • Tenir una alarma contra-incendis i disposar de totes les mesures de seguretat oportunes.

7.- Bones pràctiques en el transport de mercaderies

És altra de les activitats a tenir en compte ja que és imprescindible per al proveïment i distribució de mercaderies i productes. Unes bones pràctiques, que a més ajudaran a disminuir els costos a llarg termini, podrien ser:

  • Adquirir vehicles acords a les necessitats reals de l'empresa, evitant aquells amb una potència, consum de combustibles i dimensions majors que les necessàries per a l'activitat.
  • Comprar els vehicles amb un color clar per a assolir que es calfen menys i evitar el consum excessiu d'aire condicionat en els mesos calorosos
  • Mantenir el vehicle en perfectes condicions tècniques i utilitzar lubrificants de qualitat, pneumàtics de vida llarga, materials no tòxics...
  • Gestionar adequadament les bateries, els olis usats, els neumàtics...

8.- Bones pràctiques respecte al soroll

Les bones pràctiques que es proposar per a evitar l'excés de contaminació acústica són les següents:

  • Identificar l'origen dels sorolls i quantificar-los efectuant mesuraments amb sonòmetre.
  • Insonorització dels locals o àrees on el nivell de soroll siga més alt.
  • Instal·lar dispositius de limitació de potència sonora en els equips de música i so per a controlar els nivells acústics emesos.

III.- COMERÇ I MEDIAMBENT

El comerç urbà és un dels motors de la ciutat i està implicat per això en el desenvolupament de la mateixa. Per a assolir que aquest desenvolupament siga de forma sostenible el primer pas és conèixer les característiques específiques dels impactes que el comerç provoca.

  • Residus.
  • Consum excessiu d'aigua.
  • Contaminació atmosfèrica.
  • Contaminació acústica.
  • Consum excessiu d'energia.
  • Contaminació visual.

El comerç afecta al medi ambient, igual que el medi ambient afecta al comerç. Aquesta relació bidireccional pot ser positiva o negativa depenent de la forma d'actuar dels comerços.

La protecció del medi ambient, lluny de ser una trava per al desenvolupament del comerç urbà, ha de considerar-se com una opció de millorar la seua competitivitat.

Existeixen diversos avantatges per als comerços que inclouen els conceptes mediambientals en totes les activitats que realitzen:

  • Accés a mercats exigents.
  • Diferència competitiva.
  • Millora de la imatge externa i relació pública amb la societat.
  • Millora de l'eficàcia en la utilització dels recursos naturals i energia.
  • Disminució de riscos.
  • Major eficàcia operativa i reducció de costos de producció.
  • Anticipació a la legislació i adaptació no traumàtica.
  • Millor ambient laboral.

Actualment existeix una àmplia i variada gamma de tècniques per a integrar la dimensió ambiental en la gestió dels menuts comerços. Algunes d'elles són:

  • Sistemes de Gestió Mediambiental (SGMA).
  • Auditoria Ambiental.
  • Ecoetiqueta.
  • Anàlisi del Cicle de Vida.
  • Guies de Bones Pràctiques.

ANNEX I: Classificació dels productes segons la seua repercussió ambiental

Actualment existeix multitud de nomenclatures distintes per als productes depenent de les implicacions que suposen per al medi ambient. Per a aclarir a quin ens referim al parlar de cadascuna d'aquestes classificacions anem a comentar les implicacions que suposen cadascuna d'elles.

1. Segons la incidència ambiental en les diferents etapes del cicle de vida

PRODUCTE ECOLÒGIC: és un producte que genera la menor contaminació possible en totes les etapes del seu cicle de vida, per la qual cosa és menys nociu per al medi ambient que la majoria de productes similars. En general, es reconeix que un producte és ecològic perquè duu l'etiqueta o logotip ecològic, concedit per algun organisme oficial de caràcter comunitari, nacional o autonòmic.

PRODUCTE RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT: és aquell producte que ocasiona la menor contaminació possible en una o més etapes del seu cicle, però no en totes. Són productes respectuosos amb el medi ambient aquells que redueixen la quantitat de matèries primeres necessàries o que s'obtenen de manera menys nocives, els quals tenen un procés de fabricació amb menor incidència ambiental, els quals en la fase de residus es poden tractar fàcilment i/o amb poques repercussions sobre el medi ambient, etc.

A causa de la importància dels residus en la protecció i conservació del medi ambient, els productes reben diferents noms en funció del seu tractament possible, tal com es veurà més endavant.

Els productes respectuosos amb el medi ambient duen un símbol que acredita que ho són i que és atorgat per algun organisme o inserit pel fabricant. En aquest últim cas, és la credibilitat del fabricant la qual atorga la possible validesa.

PRODUCTE RECICLAT: aquest tipus de productes es fabriquen utilitzant matèries primeres secundàries, és a dir, residus recuperats. És producte reciclat tant aquell que ho han fabricat utilitzant únicament residus recuperats, com el qual ho han elaborat utilitzant únicament un percentatge.

Els productes reciclats que es troben més freqüentment en el mercat són principalment articles de paper, cartó i plàstic. Duen un logotip que els identifica com producte reciclat. Aquest logotip té més o menys validesa en funció de l'entitat que ho atorga: organisme, entitat privada, fabricadora, etc.

2. Segons la incidència ambiental en l'etapa de residu

La incidència en el medi ambient d'un residu depèn del tractament que puga rebre per a minimitzar el seu impacte sobre l'entorn. Aquesta minimització pot anar des de la reutilització fins a la conservació del residu estable per un període de centenars d'anys.

Segons el tractament del seu residu, un producte pot ser:

PRODUCTE REUTILITZABLE: és aquell producte que es pot tornar a utilitzar. L'adjectiu reutilitzable es pot aplicar a molts productes (articles tèxtils, mobles, llibres…) que es transformen en residus perquè el propietari ja no els vol usar però que encara poden complir la funció per a la qual van ser pensats. De vegades es comercialitzen en establiments de venda de productes de segona mà. El terme reutilitzable s'usa especialment en envasos i embalatges.

Els envasos i embalatges reutilitzable s'han dissenyat per a realitzar un nombre determinat de circuits o usos durant la seua vida, reutilitzant-se o emplenant-se. L'envàs reutilitzable minimitza el volum de residus i permet importants estalvis d'energia i de matèries primeres en l'elaboració d'envasos. Els envasos i embalatges reutilitzables duen el logotip que indica que ho són.

PRODUCTE RECICLABLE:és aquell que, en la fase de residus, pot introduir-se en un procés industrial per a la fabricació d'altre producte del mateix tipus o d'un tipus distint amb el mateix material. El producte que s'elabora amb material reciclable és un producte reciclat.

Els productes reciclables duen logotips que indiquen que ho són. Actualment l'etiqueta reciclable en l'envàs d'un producte no diferencia de manera clara si el terme reciclable fa referència al producte, a l'envàs o al producte i l'envàs al mateix temps.

PRODUCTE VALORITZABLE: fa referència a tot aquell producte el residu del qual pot tenir algun tipus de valor: obtenció d'energia mitjançant la incineració, compostaje, abonament orgànic,… Les campanyes informatives permeten conèixer els residus valoritzables i la forma que l'usuari els ha de separar i dipositar.

PRODUCTE DEGRADABLE:és aquell producte que genera un residu que es va a autodestruir sense efectes contaminants per al medi ambient. Se sap que un residu és degradable perquè s'indica en la composició del producte (especialment en els productes detergents) o en una etiqueta específica.

 

ANNEX II: Símbols de perill, de reciclat i de eficiència energètica

 

 

 

T'interessa

Canal YouTube Afic

Consultes on-line

Exposició pública i consultes del PATSECOVA

Festius hàbils per a la pràctica comercial

Seguix-mos a Twitter

Anàlisi i Autodiagnòstics

Actualitat Xarxa Afic

  • ©2017 Generalitat Valenciana.
  • Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
  • El portal del comerç sostenible