El portal del comerciant

11.- Com obtenir financiació? La negociació amb entitats financeres

 

És inevitable continuar acudint a les entitats financeres per a obtindre finançament per a la posada en marxa d'un projecte d'activitat o la realització d'una inversió tant via instruments tradicionals (préstec i crèdit), com a partir d'instruments més nous (rènting, facturatge, lísing) que també gestionen elles.

És per tant recomanable que en este quadern ens detinguem a realitzar uns breus apunts sobre les pautes que s'ha de seguir en la negociació amb les entitats financera i les característiques dels préstecs i crèdits com a instruments tradicionals més utilitzats, màximament en situacions com l'actual, on la discrecionalitat d'anys anteriors ha desaparegut i les negociacions s'han tornat més dures.

1 Per què et poden denegar un préstec?
2 Aspectes que t'ajudaran a augmentar les teues possibilitats perquè et concedisquen un préstec per al teu negoci?
3 Com mesuren les entitats financeres el nivell de risc de l'operació?
4 La negociació

4.1. Consideracions prèvies a tindre en compte
4.2 Consells útils
4.3 El tipus de finançament: préstec o crèdit
4.4. La negociació de les condicions
4.5. La firma de l'operació

DESCARREGAR QUADERN EN FORMAT PDF

1. Per què et poden denegar un préstec?

Si consideres que necessites un préstec per a iniciar un negoci, és interessant revelar-te els arguments pels què els bancs habitualment no concedixen préstecs a xicotets negocis i emprenedors. Estos són alguns dels innumerables motius pels quals una entitat financera et pot denegar un préstec per a iniciar una activitat o realitzar una inversió:

  • No tens una font d'ingressos clara i constant en el temps. Si no tens una nòmina o estàs desocupat (i este siga el cas habitual si iniciaràs un negoci i et dónes d'alta com autònom/a), apriori ho tens molt difícil. Tal vegada algunes entitats poden fer la "vista grossa" en funció de l'import i termini que sol·licites si encara et queda suficient temps de prestació per desocupació, encara que no és el més normal.
  • Tens una mala ràtio deute/ingressos. Lògicament, quant majors siguen els teus deutes en relació als teus ingressos, més risc representaràs per al banc i menys possibilitats tindràs que et concedisquen el préstec ja que no demostres capacitat d'estalvi.
  • L'historial que tens amb l'entitat és roín. No has atés bé les teues operacions anteriors i has generat problemes.
  • Estàs en alguna llista de morosos (ASNEF, RAI).
  • No tens relació prèvia amb l'entitat. Ni et coneixen ni tenen referències directes teues.
  • Provens de la denegació de l'operació per un altre banc. Se suposa que cap entitat vol deixar escapar hui als bons clients. Si el teu banc no et reté és perquè no te "volen".
  • Tens massa pressa a firmar. Les presses no són bones conselleres i menys encara en finançament. El banc pot pensar que ocultes alguna cosa o que necessites cobrir altres obligacions i compromisos.
  • No entenen el teu model de negoci. No deixes clar d'on et va a vindre els diners que necessites per a pagar el finançament que sol·licites. No queda clar que pugues generar suficients recursos per a tornar-ho. Les teues projeccions d'ingressos, la facturació que estimes, no se sosté.
  • No queda clar per a què vols els diners que demanes. No has determinat amb claredat quines són les teues inversions i quines el teu necessitat finançament.
  • No aportes suficient autofinançament i/o no vols o no pots avalar. Si tu no creus en el teu negoci per què ha de creure l'entitat financera. Necessites demostrar que estàs compromés/a fins a "les garrots" amb el teu projecte.
  • No tens res de passiu (comptes, depòsits)amb el que avalar l'operació. No sempre es demanen garanties hipotecàries. Els depòsits, terminis fixos, fons d'inversió, accions també poden servir com a garantia.
  • No tens avalistes. Tu no tens res, però tampoc tens a algú que confie en tu.
  • No vols assegurar el bé objecte del finançament si parlem de béns d'inversió el normal és que els assegures. I que eixe segur tinga una clàusula de cessió a favor de l'entitat financera per al cas que el bé desaparega o es destruïsca per a així poder cancel·lar l'import pendent de l'operació de finançament.
  • La teua residència està en una zona d'alta morositat. Encara que no és tan definitiu com la resta de factors, si vius en una àrea amb un alt nivell de morositat, pot ser-te més difícil aconseguir finançament. És un clàssic exemple del "pagar justos per pecadors".

Si els bancs no et concedixen un préstec per al teu negoci és perquè consideren que hi ha una possibilitat molt alta que quelcom isca malament en un xicotet emprendiment i que no es puga tornar els diners prestats - i els seus interessos -.És una operació que denominen de "alt risc"

Si el teu banc creu que concedir-te un préstec suposa un "alt risc", la teua sol·licitud serà denegada. A menys que pugues provar, demostrar o fer quelcom que reduïsca el risc a un nivell menor, molt pocs bancs s'atreviran a donar-te sense més un crèdit per a llançar el teu negoci.

Els bancs obtenen el 80% del seu diners dels interessos d'eixos préstecs. I per això preferixen concedir-los a aquells clients que tenen un "baix risc". Esta és la raó per la qual preferixen prestar a grans empreses i multinacionals: perquè ja són companyies reeixides i tenen un model de negoci provat que funciona, i una reputació ja creada.

Per això deus mostrar-li al teu banc que el teu negoci és de "baix risc" i així assegurar-te que eixe préstec t'ho concedixen sense posar cap obstacle i poder convertir-te en un/a emprenedor/a afortunat/a i eixir del banc amb un crèdit per al teu projecte.

2. Aspectes que t'ajudaran a augmentar les teues possibilitats perquè et concedisquen un préstec per al teu negoci.

ACREDITAR CARTERA DE CLIENTS

Com hem vist, un dels grans riscos que preocupa al teu banc és si el teu negoci serà capaç de vendre suficients productes o servicis per a generar els diners necessaris per a tornar-los els diners prestats. Si treballaràs amb empreses, un precontracte o preacord amb potencials clients li provarà al banc que hi ha empreses disposades a pagar pels teus productes o servicis. Açò ho pots aconseguir contactant amb unes quantes empreses o negocis mitjans, mostrant-los allò que vens, i acordant vendre'ls els teus productes o servicis, o part d'ells.

Si vendràs productes o prestaràs servicis directament al consumidor final, és recomanable que hages fet un exhaustiu estudi de mercat, valorant també la competència, perquè pugues acreditar l'existència de suficient gasto comercialitzable potencial per als teus productes i/o servicis en la teua àrea d'influència

DISPOSAR DE GARANTIES

Si et decidixes per sol·licitar un préstec per a iniciar un negoci hauràs de posar com a aval alguna cosa valuosa (ta casa, el teu cotxe, joies de gran valor, accions que posseïsques) per al banc que puga vendre per a recuperar el seu diners en el cas que tu no pugues pagar-ho. Estes propietats continuen sent teu llevat que en un moment Donat no pugues pagar el préstec. Si arribes a eixa situació, el banc les prendria per a poder recuperar els diners que et van prestar amb els seus interessos. Els bancs solen insistir en el fet que el valor d'estes propietats siga el mateix - o major - que el crèdit concedit.

De totes maneres has de tindre en compte que usar les teues propietats com a aval és una decisió molt seriosa que canviarà la teua vida i la de la teua família. Assegura't bé que el teu negoci farà suficients diners per a tornar eixe préstec i qualsevol interés que comporte. Si no estàs segur d'açò, és millor que descartes esta opció i valores la possibilitat d'aconseguir un avalista que et cobrisca i que garantisca el teu pagament al banc en el cas que no pugues tornar el teu préstec. Este avalista sol ser una persona amb bona economia o amb propietats valuoses que puguen ser usades com a avals per al préstec. Tindre este avalista augmentarà les teues possibilitats perquè et concedisquen el crèdit necessari.

DISPOSAR D'UN BON HISTORIAL DE CRÈDIT

Si has demanat un préstec abans i ho has pagat amb tots els seus interessos i sense cap retard, és senyal de bon comportament i que eres un bon candidat per a concedir-te un préstec. Els bancs i altres entitats de crèdit verificaran el teu historial per a minimitzar els seus riscos en este assumpte. Però si has sol·licitat abans un préstec, i no ho has acabat de pagar, o ho vas fer però retardant-te en els pagaments, les teues possibilitats que et concedisquen un altre descendiran dràsticament i insistiran en el fet que poses una propietat com a aval o els dónes altres formes de seguretat. A Espanya, els bancs i institucions de crèdit estan fortament connectades entre si per a passar-se informació financera relativa al teu historial. Així que assegura't que tens tots els teus préstecs pagats a temps i, si no és així, assumix les conseqüències d'això i no culpes al teu banc per un error que tu vas cometre.

PRESENTAR UN BON PLA D'EMPRESA

Per a convéncer al teu banc que prestar-te diners no és una aposta, presentar un pla de negocis detallat i ben pensat pot ajudar-te ja que aclarirà
Aspectes com ara:

  • Sobre què tractarà el teu negoci?
  • Hi ha un mercat per als teus productes o servicis?
  • Quin és el teu pla de màrqueting per a vendre les teues mercaderies?
  • ¿Per a què serà usat el préstec?
  • Com més d'estes preguntes pugues contestar, més còmode i convençut se sentirà el banc. El teu pla de negocis ha de ser un "mapa de carretera" que mostre tot el camí des de l'inici fins a la meta de la teua idea de negoci. Només així el banc veurà que les teues idees són clares, i que tens un pla organitzat i efectiu per a generar ingressos.

Estos aspectes possibilitaran que el banc et classifique com un client de "baix risc".

3. Com mesuren les entitats financeres el nivell de risc de l'operació?

L'entitat de crèdit, davant d'una sol·licitud de finançament, realitza una anàlisi del risc que implica concedir el finançament, és a dir, avalua les possibilitats que té de recuperar els diners prestats.
Quan el banc vaja a analitzar la sol·licitud de finançament que li hàgem fet revisarà els punts següents:

  1. Anàlisi de factibilitat de l'operació financera en si, és a dir, si el capital és el necessari, si les condicions d'amortització són assumibles, si el termini és adequat, etc.
  2. Anàlisi del sol·licitant:
    • Capacitat de solvència del client: Valoració del patrimoni -diners, béns immobles, accions o altres drets- que posseïx el client. Quant major siga el seu muntant i més fàcilment es puga convertir en diners, majors garanties oferirà per al banc.
    • Capacitat de reembossament: Entesa com la possibilitat que té el sol·licitant del préstec de fer front al pagament de les seues quotes periòdiques d'amortització, la viabilitat a mitjà i llarg termini.
    • Historial creditici
    • Anàlisi del bé o negoci a finançar : anàlisi de la viabilitat del negoci o inversió que es vaja a finançar.

Analitzant estos factors, el banc autoritzarà o no l'operació. Així, mai concedirà diners si el client només compta amb capacitat de solvència, però no té liquiditat suficient per a fer front al pagament de les quotes del préstec.
Per a això, el banc comprovarà a través dels seus comités de risc i d'experts independents una sèrie de documentació. Esta informació pot ser de origen intern; és a dir, de la pròpia institució, o extern que és la que aconseguirà l'entitat financera pels seus propis mitjans o sol·licitant-la al client.

INFORMACIÓ INTERNA (de les seues pròpies bases de dades)
  • Els fulls de risc o fitxes del client que arrepleguen la major part de les operacions que l'entitat realitza amb els seus clients (saldos puntuals i mitjans, evolució dels últims mesos, préstecs i crèdits actuals i vençuts, morositat actual i històrica, conductes irregulars, etc.).
  • Fulls de propostes d'anteriors operacions o renovacions, que arrepleguen informes previs, etc
INFORMACIÓ DE REGISTRES EXTERNS
  • Fitxers de negatius: CIRBE, RAI, ASNEF
  • Referències jurídiques
  • Referències de clients i proveïdors
  • Registre de la propietat
  • Registre mercantil
  • Dades del sector (ràtios d'altres empreses)
  • Inclús, visita a l'empresa.
INFORMACIÓ SOL·LICITADA AL CLIENT
  • DNI o NIE per a confirmar les dades del sol·licitant
  • Documentació fiscal i IRPF que proporcionen a l'analista de riscos una visió global dels ingressos del sol·licitant del préstec i de la seua capacitat d'endeutament. La capacitat d'endeutament es calcula dividint la quota mensual del préstec entre els ingressos nets mensuals (documentació fiscal). Els bancs només concedixen hipotecaris si el resultat del mateix és inferior al 35 o el 40%.
  • Pla d'Empresa que continga una anàlisi de la viabilitat económic-financera

En el cas de negocis en funcionament (per exemple per a préstecs d'inversió o ampliació) a més se sol·licitaran

  • Balanços de situació de diversos anys per a analitzar el valor i naturalesa dels actius i el seu grau d'amortització, així com la situació financera a curt i llarg termini.
  • Comptes de Pèrdues i Guanys de diversos exercicis per a analitzar l'evolució del negoci. L'estructura de costos i l'evolució de les vendes i els marges, així com la importància o no dels resultats extraordinaris.
  • Planes de previsió: balanços, comptes de pèrdues i guanys i costes de tresoreria previsionals a 5 anys vista normalment.
  • Assegurances Socials (TC1 i TC2) per a tindre informació sobre el núm. d'empleats, salaris, tipus de contractació
  • Comprovants de pagament del IRPF i IVA
  • Model 347, per a analitzar la concentració o dependència amb clients i proveïdors.

En cas de no rebre-la, hi ha motiu suficient per a cancel·lar el tràmit de l'operació. A no ser, lògicament, que medien altres arguments de major
Envergadura que aconsellen el contrari.

En les operacions que precisen la garantia d'avalistes, estos hauran de presentar una relació de béns (valorada i firmada) així com les últimes Declaracions de la Renda i del Patrimoni.

Per a finalitzar este apartat, he considerat interessant recalcar que, a més de les consideracions anteriors, els usuaris d'entitats financeres tenim el que es denomina "puntuació de crèdit" Esta puntuació de crèdit és un nombre de tres dígits que pot definir-li des del punt de vista financer.

Una bona puntuació de crèdit pot permetre'ns aconseguir un crèdit hipotecari per a comprar una vivenda o obrir un negoci, mentres que una mala qualificació pot ocasionar-nos problemes. Per la qual cosa pot ser útil saber quina afecta nostra puntuació de crèdit i com funciona el sistema:

Les qualificacions de crèdit poden estar en un rang mínim de 300 i màxim de 850 i hi ha cinc factors que determinen on s'ubica la seua qualificació en eixe rang:

  • 35% de la seua qualificació es basa en el seu historial de pagaments
  • 30% es basa en els deutes actuals
  • 15% es determina d'acord amb el seu historial de crèdit
  • 10% s'assigna a noves sol·licituds de crèdit
  • 10% correspon als tipus de crèdit actuals

4. La negociació

Estes són les diferents etapes i accions associades en qualsevol negociació d'una operació de finançament amb una entitat financera.

Etapa Acció
Anàlisi de: Les necessitats Veure la quantitat que fa falta i en quin moment fa falta. És adequat tindre un pressupost de tresoreria
El tipus de finançament Veure si el que ens convé és un préstec, un crèdit, un lísing. Etc
L'entitat financera Veure quina és l'entitat a què ens interessa acudir
Informació de la forma de finançament Conéixer els costos que suposen, la viabilitat de l'operació, la informació que ens demanarà l'entitat financera
Negociació de les condicions Negociar amb el banc tots els aspectes relatius a l'opció de finançament triat i els veïns
Sol·licitud de l'operació Sol·licitar el préstec/crèdit/etc. Entregant tota la documentació requerida pel banc
Concessió de l'operació Formalitzar l'operació controlant totes i cada una de les condicions
4.1. Consideracions prèvies a tindre en compte

És important que amb caràcter previ a la negociació, tingues en compte els següents aspectes, que et puguen ajudar a plantejar-la de la forma correcta.

NO TOTES LES ENTITATS BANCÀRIES SÓN IGUALS, NI TENEN ELS MATEIXOS CRITERIS.

No són iguals els seus objectius, els seus modes de gestionar, als que es dirigixen, els moments pels quals passen. Ni tan sols són iguals dos sucursals entre si. Per exemple, hi ha entitats financeres que poden estar en un moment en què tenen molt de nivell de morositat i la proposta no "qualla".

És precís tindre en compte que hi ha bancs més conservadors que altres. També és possible que, després de denegar-te una operació en una sucursal, te l'aproven en una altra de la mateixa entitat. No sempre l'entitat més pròxima o més coneguda és la millor per a obtindre finançament.

COMPARAR ENTRE DISTINTES ENTITATS

Normalment, si comprem un article d'un cert valor acudim a més d'una botiga. Esta és un costum que també hem d'aplicar, amb més raó si és possible, quan anem a contractar un préstec o qualsevol altre producte de finançament.

Sempre que siga possible, hem de veure totes les ofertes de les distintes entitats que estan en el mercat, o almenys d'un nombre suficient per a poder comparar. Les fidelitats a nivell bancari només tenen una utilitat clara: l'entitat ja ens coneix i, per tant, sap la capacitat de reembossament i solvència que podem oferir.

Dirigir-nos a la nostra entitat habitual pot ser bo si la nostra capacitat de reembossament és suficient per a cobrir les exigències de l'operació que hàgem
Sol·licitat, ja que el període d'estudi de la viabilitat de l'operació serà curt. A més, les entitats financeres tendixen a afavorir o donar un millor tracte als clients fidels que porten treballant amb elles des de fa temps.

Així i tot, de cara a una operació de crèdit, és interessant plantejar-se la negociació amb més d'un banc. Encara que el normal és acudir primer al banc amb què treballem habitualment, és convenient tindre altres opcions; és aconsellable buscar altres ofertes que servisquen fins perquè l'oferta del nostre banc "de sempre" siga millor per a nosaltres.

Així podrem negociar amb avantatge, utilitzant ofertes de la competència, per a obtindre un menor cost i un millor servici. En esta actitud es basarà part de l'èxit que tinguem al negociar l'operació. Però este esforç no es limita al període de busca i contractació: hem d'estar atents i renegociar sempre que faça falta, per a obtindre en tot moment les millors condicions. Cal buscar diverses propostes, realitzar més d'una entrevista i comparar les condicions de tots els casos i amb eixa informació decidir. Entre els aspectes a valorar són importants.

  • El major o menor cost dels productes (comissions, gastos, taxes.)
  • La major o menor agilitat en la tramitació.
  • L'existència d'altres productes que poden completar les nostres necessitats (Vg. TPV).

Esta tasca suposa temps però pot fer que ens estalviem una bona quantitat de diners.

La comparació és factible perquè les entitats financeres han de complir una sèrie de normes relatives a totes i cada una de les operacions tant de crèdit com de depòsit, entre elles ens poden servir:

El fullet
En totes i cada una de les sucursals de les distintes entitats financeres ha d'haver-hi un fullet amb totes les tarifes de preus que la dita entitat té en vigor a disposició del públic. Així, quan acudim a un banc a demanar informació tindrem un punt de referència de quins són els costos màxims que ens van a aplicar. I són màxims, ja que si realitzem una bona negociació podrem aconseguir que estos costos es reduïsquen

No hem de confondre este fullet amb els fullets promocionals relatius a les distintes operacions que podem trobar en la sucursal bancària, en els que també podrem trobar, per al producte en concret, informació relativa a terminis, imports, interessos, comissions, liquidació d'interessos, garanties, etc.

Les tarifes

Hi ha diversos aspectes a conéixer sobre les tarifes que ens pot aplicar el banc:

  • El preu de cada producte o servici no pot ser superior a qui apareix en les tarifes. Com hem dit, podem aconseguir rebaixes del dit preu si som uns negociadors hàbils.
  • Totes les operacions han d'estar en el fullet junt amb la seua tarifa.
  • Les comissions o gastos repercutits han d'aplicar-se sobre operacions o servicis realment prestats. Mentres el banc no ens preste els diners, ens descompte l'efecte, etc., no pot cobrar-nos res.
  • El banc ha de fer referència expressa al servici de reclamacions del Banc d'Espanya, així com a la normativa que regula la transparència en les operacions bancàries.el nombre òptim és

Quan alguna entitat facilite un dossier de tarifes que siga molest i de difícil comprensió o maneig, podem exigir-li un resum comprensible del mateix

NO TREBALLAR MAI AMB UNA SOLA ENTITAT FINANCERA

Encara que és cert que com més negoci se li oferix a una entitat financera, major és la capacitat de negociació, la majoria dels experts recomana tindre més d'una entitat per a diversificar riscos, rebaixar la quantitat a demanar i poder sol·licitar a cada una els productes en què són líders. Però també cal tindre en compte que diversificar massa ens resta poder negociador, el nombre òptim és aquell que optimitze la nostra capacitat de negociació

4.2. Consells útils

El desenrotllament d'una negociació bancària exigix que les parts negociadores combinen tres variables: poder, temps i informació.

En la dita negociació es guanya poder quan es disposa d'una capacitació adequada per a realitzar una defensa de l'operació.

La variable temps és important ja que no ha de precipitar-se la negociació, per la qual cosa hem d'iniciar-la abans que el necessitat finançament que tinguem siga urgent. Per a evitar la precipitació és convenient planificar un calendari de busca i negociació creditícia amb una certa folgança. Si tenim temps fins que el nostre necessitat finançament siga efectiva disposarem d'una millor posició per a negociar, d'una posició més sòlida.

A continuació passem a enumerar algunes recomanacions que ens poden ajudar a afrontar millor el procés de negociació.

En primer lloc, tin en compte que

  • LES ENTITATS FINANCERES NO "AJUDEN": El seu objecte social consistix a negociar amb diners i cobrar per la realització d'este servici. Si en el passat va aconseguir crèdit d'una entitat, no ha de sentir-se especialment agraït. Recorde: va tornar els diners i els interessos. Cal analitzar quins beneficis estem produint al banc (balanç client/banc) i utilitzar eixa informació.
  • L'USUARI DE CRÈDITS ÉS EL MILLOR CLIENT .Els bancs i caixes no obtenen els seus verdaders beneficis dels depositants, sinó dels consumidors de crèdits.
  • COM ACREDITAT, ERES UN MORÓS EN POTÈNCIA. Almenys des del punt de vista del banc. D'ací les cauteles que es prenen durant la negociació.
  • OBTINDRE DINERS DE L'ENTITAT BANCÀRIA MAI SUPOSA UNA VICTÒRIA. És un èxit en la negociació, perquè les dos parts guanyen.

L'entitat financera va valorar de forma molt important el nostre perfil com emprenedor i no sols el projecte tècnic pel que és fonamental anar a la
Negociació amb:

  • AUTOCONFIANÇA: Anar molt segur de si mateix. Demostrar capacitat de lideratge, estar convençut que tens grans habilitats i que el teu projecte és el millor i que seràs capaç de posar-ho en marxa. És recomanable saber-se molt bé el pla d'empresa perquè ens van a realitzar preguntes sobre algun aspecte del mateix. Cal cuidar l'actitud ja que cal afrontar la negociació amb una empresa que té capacitat de generar diners. S'està oferint un negoci amb què el nostre interlocutor també pot guanyar.
  • ACTITUD POSITIVA. Quasi més important que el projecte en si, és l'actitud de l'aspirant. El que importa és l'emprenedor que hi ha darrere. Si et veuen flaquejar en algun moment et rebutjaran.
  • EXPERIÈNCIA. És també important mostrar un bon coneixement del sector l'activitat en què ens anem a moure

Per a la negociació és fonamental NO OBLIDAR EL PLA DE VIABILITAT. L'emprenedor/a ha de transmetre confiança, i la informació sobre com es durà a terme la inversió. T'equivocaràs si penses que l'entitat financera et va a ajudar a perfilar el projecte. Cal anar amb les idees molt clares i tindre una resposta per a
Quasi tot.

En el primer contacte, amb un planning de 5 o 6 pàgines que resumisca en línies generals el projecte és suficient perquè l'entitat decidisca si el projecte encaixa dins dels seus objectius i ho considera com una oportunitat. És aconsellable que el contingut del projecte siga atractiu i s'establisquen els objectius que es volen aconseguir, així com els mitjans per a aconseguir-los. Ha de ser raonable, real i realitzable i redactar-se de forma agradable.

I així mateix és convenient

  • NO DEIXAR RES A L'ATZAR. Preparar-se molt bé l'entrevista: Els errors se solen produir quan no es planifica adequadament la negociació. És aconsellable preparar-se un guió.
  • FORMAR-SE EN MATÈRIA FINANCERA. La conversació serà més fluida i s'obtindran millors condicions.
  • EL COMPROMÍS DE L'EMPRESARI. És molt fort que es demane als altres que es crega en un projecte, que assumisquen riscos en ell mateix, però que al mateix temps un no pose també la seua part de compromís en el projecte, que es traduïx en fons propis o garanties. L'emprenedor/a que es dirigix a l'entitat financera i li fa participe del seu necessitat finançament, no pot pensar que el Banc ha de posar el 100%.
  • TINDRE MOLT CLARES LES NECESSITATS FINANCERES. Cal justificar la necessitat cada euro que es demana i si podrà suportar el cost real del préstec i els requisits de devolució establits per l'entitat. No cal sol·licitar més del que realment es pot tornar. Una sobreinversió o un alt cost financer posen en dificultat la iniciativa empresarial. Cal poder pagar-ho amb els números més pessimistes del Compte de Tresoreria.
  • PROPOSAR FINANÇAMENTS específics PER A CADA PARTIDA. Cal diferenciar si es necessita invertir en actius fixos (maquinària, nobiliari), circulant (existències), ja que depenent de les necessitats podrem optar per fórmules de finançament que resulten més interessants: rènting per a maquinària i vehicles, facturatge per a circulant. D'altra banda és fonamental la correlació entre la inversió i el finançament (Fons de Maniobra).
  • FER FÀCIL LA NEGOCIACIÓ, tenint la documentació del seu projecte preparada i llista per a entregar. Donarà una molt bona impressió, de persona ordenada i professional.
  • PLANTEJAR LES OPERACIONS AMB TOTAL TRANSPARÈNCIA. L'analista de riscos del banc contrastarà les dades que aportem sobre el projecte amb aquells a què ell té accés. La incoherència pot perjudicar seriosament la negociació. No cal suprimir les dades inconvenients per a aconseguir el finançament sobretot pel que fa a possible pèrdues, deutes. L'analista de riscos té la forma d'informar-se i si descobrix la veritat no hi ha res pitjor que ens agarren en un renuncie ja que podem caure en una situació de descrèdit irrecuperable. Una cosa és que no ho comptes tot, i una altra que esmentes o ocultes dades fonamentals, especialment si són dels que es poden conéixer per poc que es moguen.
  • ULL AMB LES CONDICIONS: El banc va intentar sempre aconseguir el màxim de garanties (avals) i les condicions que considere més favorables. Cal parar atenció amb les concessions que fem (terminis de devolució, primeres quotes) perquè poden suposar una llosa pesada per a la viabilitat futura del negoci. En determinades circumstàncies, és recomanable aconseguir períodes de carència, sobretot de principal.
  • UTILITZAR LES COMPENSACIONS I ELS PAQUETS. A l'hora de negociar disposem de dos recursos d'interés denominats les compensacions i els paquets.

Les compensacions són un recurs defensiu. Nosaltres, com a particulars podem pressionar al banc i a canvi no realitzen gestions per a canviar-nos d'entitat. Perquè siga més efectiu hem de recalcar el volum de moviments i operacions bancàries que realitzem amb el banc amb què estem negociant, si aquell és rellevant. Si negociem amb una entitat amb què no hem treballat fins a la data, podrem esgrimir també este argument per a fer-li veure com pot ser para d'interessant ella que ens convertim en clients seus

El paquet, en canvi, és un instrument més agressiu. Consistix a emmarcar l'operació de finançament dins d'altres operacions i negocis que cediríem al banc a canvi de la concessió de l'operació. Un exemple: una empresa decidix traspassar tots els seus comptes i efectes que tinga per cobrar (xecs, lletres, pagarés, obligacions, etc.) a canvi que se li concedisca un préstec o una línia de crèdit.

I sobretot CAL TINDRE PACIÈNCIA. Una paciència infinita, perquè en els bancs tot va molt lent i han de fer molts càlculs. Els processos en Banca són lents, i cal estar obert a negociacions, a jocs de pressió. No obstant això, no consentes que el banc dilate de forma excessiva les teues decisions respecte a la sol·licitud de l'operació. En el cas que la teua sol·licitud siga denegada, el temps que haja transcorregut serà temps perdut, i incidirà negativament en un nou procés negociador.

4.3. El tipus de finançament: préstec o crèdit

A l'hora de sol·licitar finançament és necessari realitzar-se la pregunta Què necessite? Un préstec o un crèdit?

Per a respondre a esta pregunta és necessari conéixer una sèrie de dades com: el destí que anem a donar als diners; l'import total a sol·licitar; la forma de devolució de l'import prestat; etc. Hi ha xicotetes diferències entre préstec i crèdit. Depenent d'estos factors que hem enumerat, ens pot resultar més favorable l'un o l'altre.

Veurem la definició de cada un d'estos productes i les diferències existents entre ells per a poder valorar l'elecció.

Un PRÉSTEC és un contracte pel qual un client obté, d'una entitat financera, una quantitat determinada, a la que ens han descomptat una sèrie de gastos derivats de la formalització del contracte. Nosaltres tenim l'obligació de tornar tals fons en un termini o en diversos, segons s'acorde des d'un principi, a més de comprometre'ns a pagar els interessos i comissions que s'hagen pactat.

Un CRÈDIT és una altra forma de finançament, per mitjà del qual, l'entitat financera s'obliga a posar a disposició les quantitats que necessitem, fins a un límit pactat.

Per tant, les diferències fonamentals entre ambdós productes són:

  • Disponibilitat de l'import. En el préstec, el banc o caixa ens entrega tot l'import sol·licitat des del primer moment. En el crèdit, no disposem de quantitat cap, però sí que tenim dret a disposar quan vullguem d'un import màxim durant un temps determinat; no hi ha l'obligació d'utilitzar-ho tot, només la part que realment necessitem.
  • Interessos. En el préstec paguem interessos per tot l'import sol·licitat i en el crèdit només paguem interessos per la quantitat que hàgem utilitzat, no per tot el que tinguem disponible.
  • Quotes. Les quotes a pagar en el préstec són regulars en el temps i amb quotes que coneixem des d'un principi. En el crèdit, l'únic compromís que existix en este sentit és que hem de tornar la quantitat utilitzada a la finalització del termini de vigència.
  • Pagaments anticipats. En el préstec, podem realitzar pagaments anticipats de les quantitats que devem al banc però solen estar penalitzades amb comissions, segons vinga establit en el contracte. En el crèdit, podem reintegrar els diners que hàgem disposat en qualsevol moment.
  • Finalitat. El préstec és convenient per a adquirir béns amb una duració més llarga (per exemple, un local de negoci) o inversions d'una certa importància que estan vinculats a l'actiu fix de l'empresa. El crèdit és un producte financer més apropiat per a professionals i empreses que necessiten fer front a necessitats liquiditat momentànies i d'un muntant inferior a les utilitzades per a un préstec (per exemple, per a adquirir béns de consum o mercaderies que atenguen a les necessitats del client).
  • Possibilitat de renovació. El préstec no és renovable encara que sí que pot iniciar-se un altre contracte de préstec quan acabe l'anterior. El crèdit pot ser renovat i ampliat tantes vegades com ho acordem amb l'entitat.

Ja hem vist les diferències fonamentals entre un préstec i un crèdit però poden paréixer insuficients a l'hora de decidir entre un d'estos dos productes.

Per a ajudar-nos a esta elecció també necessitem contestar estes altres preguntes

a. En què emprarem els diners sol·licitat?

Sol·licitarem un préstec quan:

  • Necessitem disposar de tots els diners des d'un principi (per la compra d'una vivenda, d'un local, o qualsevol altra inversió).
  • Realitzem operacions a llarg termini (inversions en immobles o vehicles) i perquè així podem conéixer el període de temps en què podrem tornar l'import sol·licitat.
  • Necessitem tindre una previsió del desembossament periòdic de diners per a tornar (amortitzar) els diners.
  • En el préstec coneixem des del principi l'import i periodicitat de les quotes.

Sol·licitarem un crèdit quan:

  • Realitzem inversions o operacions a curt termini.
  • No sapiem exactament la quantitat que necessitarem. El crèdit permet disposar de la quantitat que necessites i, en cas de necessitar més, ampliar l'import o renovar-ho per més termini.
  • Necessitem fer front a necessitats liquiditat momentànies, com és en el cas de l'adquisició de béns de consum, mercaderies, etc.

b.Quina és la quantitat que necessitem?

Com ja hem vist, en funció de l'import de finançament que necessitem, serà més convenient l'elecció d'un préstec o d'un crèdit. Així, els crèdits són més apropiats per a necessitat finançament moderat i momentània. Els préstecs són més adequats quan necessitem disposar de quantitats més elevades

c.Com tornarem els diners?

Demanarem un crèdit quan no sapiem si tindrem ingressos suficients per a fer front als pagaments periòdics que suposa un préstec.

d. Quins ingressos tenim per a fer front als pagaments?
En el cas que posseïm ingressos regulars i predicibles, és aconsellable un préstec. No obstant això, el crèdit serà més còmode per a aquells casos en què els ingressos siguen irregulars, o si sabem que es disposarà d'una quantitat però no podem assegurar exactament quan.

Doncs bé, les diferències que hem vist anteriorment, ens poden servir de resposta a estes preguntes i, com a conseqüència, ajudar-nos a triar .En definitiva, es recomanen els préstecs:

  • Per a inversions d'importància.
  • Per a l'adquisició de béns que duraran o es van a utilitzar durant un llarg període de temps.
  • Per a les persones que obtenen ingressos de forma regular, per exemple, per una nòmina.

I es recomanen els crèdits:

  • Per a fer front a pagaments inesperats de poca quantia.
  • Per a l'adquisició de béns de consum o mercaderies que es van a utilitzar ràpidament.
  • Per als professionals i empresaris que han de fer front a faltes de liquiditat momentànies.
  • Per a les empreses que tinguen un règim d'ingressos irregular.
4.4. La negociació de les condicions

L'aspecte fonamental de la negociació, on haurem de fer especial èmfasi, és en la negociació de les condicions amb el banc, per la qual cosa tindrem que
Conéixer prèviament:

  • Quina és la nostra necessitat financera
  • Quina és la nostra capacitat per a fer front al cost real del préstec i les condicions de devolució. Si no és així caldrà intentar disminuir-les.

La negociació de les condicions dependrà dels factors següents:

  • Import/nivell d'endeutament. A menor quantitat sol·licitada o a un menor nivell d'endeutament respecte a la seua capacitat de reembossament, major capacitat de negociació enfront del banc.
  • Termini de l'operació. Les operacions a curt termini són més interessants per al banc. Tin-ho en compte.
  • Garanties. Quant major siga el suport de béns o avalistes que tinga la seua sol·licitud, més fàcil serà que l'admeten i, per tant, la seua capacitat de negociació serà molt més sòlida.
  • Liquiditat i capacitat de solvència. Quants més actius líquids tinga a la seua disposició i major capacitat de devolució del préstec, menor risc
    Oferix la seua sol·licitud. Per tant, major interés per al banc. En estes circumstàncies, pot negociar millors condicions

També hauràs de tindre en compte els "paquets", mencionats en pàgines anteriors, és a dir, a vincular l'operació de préstec amb operacions i negocis que cediríem al banc a canvi de la concessió dels diners. Vegem a continuació quines són estes condicions:

4.4.1. Els costos

A. TIPUS D'INTERÉS
El tipus d'interés sol ser més elevat en el crèdit que en el préstec. Fa algun temps, el tipus d'interés era una de les principals fonts d'ingressos de l'entitat
Financera però, en estos moments, este paper s'està cedint a un altre tipus de fonts, com són les comissions i altres gastos derivats de servicis financers.

Encara així, el tipus d'interés és un dels factors que haurem de tindre en compte a l'hora de decidir-nos per la negociació d'un préstec o un crèdit en una entitat
Financera o una altra. Este interés ens l'oferixen en tant per cent anual i hui en dia hi ha llibertat per part de les entitats financeres per a establir esta dada. Encara
Així, hi ha algunes normes de protecció per al consumidor com són:

  • La Llei de consumidors i usuaris, que declara nul·les les condicions abusives de crèdits.
  • Llei contra usura de 1908, que declara nuls els contractes següents:
    • Aquells en què establisca un tipus d'interés notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat a les circumstàncies del cas.
    • Préstecs lleonins, és a dir, els que hagen sigut acceptats pel consumidor a causa d'una situació angoixosa, de la seua inexperiència o d'allò que s'ha limitat de les seues facultats mentals.
    • Préstecs en què se suposen rebudes quantitats majors de les efectivament prestades (a banda de les comissions i gastos).

Hem de saber que si ens parlen de tipus o taxa, ens estan parlant del mateix, són expressions equivalents. No obstant és important que diferenciem alguns conceptes referents al tipus d'interés de què podem sentir parlar sovint:

Interés nominal de bancs i caixes.
És la taxa anual d'interés estipulada per un banc o caixa per un producte financer o creditici. És a dir, és el preu bàsic al qual presten els diners, o ho paguen, depenent que ho sol·licitem o ho depositem.

Taxa anual equivalent (T.A.E.).
El tipus d'interés equivalent anual, calculat al final del període, més els gastos i comissions que se li cobrarien al client. Esta taxa ens informa del cost real dels diners, ja que hi inclou, el tipus d'interés nominal, més els gastos i comissions que graven les operacions. Per això, és el primer índex en què hem de fixar-nos per a poder decidir si el producte financer que ens oferixen és avantatjós. Cal tindre molt atenció amb la informació o publicitat que rebem en un primer moment ja que les entitats financeres poden parlar-nos d'un tipus nominal molt baix i, a més, referit únicament al primer any. Però, què passa amb la resta de gastos i amb el tipus d'interés la resta d'anys? Per este motiu, no hem de guiar-nos per esta primera informació i hem d'exigir que ens informen de tots els costos reals que comporta l'operació.

Interés preferencial.
És l'interés que les entitats financeres apliquen als seus millors clients. Legalment, és el menor tipus d'interés que estes poden aplicar.

Interés fix i interés variable.
L'interés fix és aquell que Roman invariable durant tota la vida del préstec o de l'operació financera. El tipus d'interés variable canvia periòdicament, segons uns terminis determinats i estaran en funció d'un índex de referència triat des d'un principi. Quan triem un tipus d'interés fix, sabem quina serà la quota que haurem de pagar pels diners prestats cosa que no ocorre amb el tipus d'interés variable.

De tots els conceptes que hem vist, a l'hora de sol·licitar un préstec, ens hem de detindre un poc més en este últim, el tipus d'interés fix o el variable, per a
Poder donar resposta a la pregunta: quin hem de triar?, quin ens convé més?. Bàsicament:

  • Seleccionarem el tipus d'interés fix quan necessitem saber quin serà l'import de les nostres quotes.
  • Seleccionarem el tipus d'interés variable quan vullguem beneficiar-nos d'un tipus d'interés a la baixa. Cal recordar que, en este cas, tot depén de les previsions financeres i econòmiques del país en un futur a mitjà i llarg termini.

Si hem seleccionat el tipus d'interés variable, hem de decidir quin és l'índex de referència per a saber la variació del tipus d'interés. L'índex reflectix l'evolució del tipus d'interés al llarg d'un període de temps. El més utilitzat és l'EURIBOR.

L'Euribor és l'Índex de referència oficial. Es definix com la mitjana simple dels tipus d'interés diaris, aplicats per a les operacions encreuades al termini d'un any en el mercat de depòsits interbancaris de la zona de la Unió Monetària, entre les 64 entitats financeres amb major nivell de negoci. Hi ha un EURIBOR per a cada un dels terminis a què cotitza el mercat interbancari: un dia, una setmana, un mes, tres mesos, sis mesos i un any. La majoria de les entitats financeres referixen els seus tipus d'interés a l'Euribor a un any, però, encara així, el client "pot negociar" amb el seu banc o caixa l'índex de referència que crega que més li convé.

És molt important tindre en compte que les entitats financeres a l'índex de referència li afigen un diferencial. El resultat d'esta operació serà el tipus d'interés que ens apliquen a la nostra operació. Per exemple, ens diuen que el cost financer d'un préstec a tipus d'interés variable serà EURIBOR més 0,45, revisable anualment. Cada any, el tipus d'interés que ens apliquen serà diferent perquè l'EURIBOR varia. Al Gener del 2003 presa un valor i en la següent revisió, al Gener del 2004, l'EURIBOR tindrà un altre valor.

Una pràctica molt comuna de les entitats financeres a Espanya és la pràctica de l'arredoniment. Esta pràctica consistix en el fet que, si s'acumulen decimals en els índexs de tipus d'interés, les entitats ho arredonixen a un octau o en un quart de punt cap amunt. És a dir, si l'últim valor de l'EURIBOR ha sigut 3,36%, ens van a aplicar l'arredoniment al següent quart de punt, concretament al 3,50%, la qual cosa ens pot suposar uns quants euros al llarg d'un any. Podem exigir que no ens apliquen l'arredoniment a l'alça.

B. LES COMISSIONS
La comissió és una quantitat que ens cobra l'entitat financera com a retribució per la seua labor o pels servicis prestats d'intermediació i gestió. Este gasto ve expressat en tant per cent o en tants per mil de l'operació. En algunes oficines, este valor és un valor absolut, independentment de l'import que se sol·licite com
Préstec.

El cobrament de comissions és lliure, cada entitat pot fixar lliurement les seues condicions i tarifes, inclús pot determinar si les cobra o no les cobra, o són diferents en els distints clients. Però, igual que en el cas dels tipus d'interés, les entitats estan obligades a informar el Banc d'Espanya de les seues tarifes i comissions i, una vegada autoritzades per este, publicar-les en els seus taulers d'anuncis.

En este apartat és on hem de tindre especial atenció ja que la tendència general és que les entitats financeres augmenten el cobrament per este concepte a l'haver baixat progressivament, en els últims anys, els tipus d'interés.

Com hem comentat, les comissions es cobren pels diferents servicis que ens oferix l'entitat financera. Veurem els diferents tipus de comissions que existixen en funció del servici que se'ns oferix a canvi:

Comissió d'obertura.
Esta comissió es cobra una sola vegada, en el moment de formalitzar l'operació bancària. Per exemple: en el cas de concessió d'un préstec, es pot cobrar una comissió de l'1% sobre la totalitat del préstec concedit, amb una quantitat mínima. En el cas d'un crèdit, eixe tant per cent es compta sobre la totalitat de la quantitat de què pot disposar el client (és a dir, sobre el límit).

Comissió de seguiment i cobrament.
És una quantitat que es cobra, en els casos de crèdits, sobre el capital principal disposat, i coincidint amb els períodes de liquidació pactats, per a cobrir els gastos que comporten les tasques de seguiment i control del procés d'amortització dels préstecs i crèdits.

Comissió de tancament i cancel·lació anticipada.
Són comissions que cobrixen les tasques relacionades amb la documentació i comptabilització del finançament d'un contracte de préstec o crèdit, ja siga per la finalització del període d'amortització o per la seua amortització o cancel·lació anticipada.

Comissió de subrogació.
Quan adquirim un local que ja posseïa una hipoteca, i desitgem mantindre la dita hipoteca, el banc o caixa ens cobra un tant per cent, que oscil·la al voltant de l'1% del capital que falta per amortitzar, en concepte de "gastos de subrogació" del dit contracte. La subrogació és la substitució del titular d'un dret o una obligació per una altra persona en les mateixes condicions en què estava l'anterior titular.

Comissió per disponibilitat.
És un gasto que s'aplica en les operacions de crèdit. És un càrrec trimestral que es fa sobre el capital no utilitzat pel client. La seua justificació es basa en el fet que el banc o caixa immobilitza un capital determinat perquè el client puga disposar d'ell. Sobre la quantitat de què el client hi haja disposat, paga interessos, però sobre la quantitat no utilitzada ha de pagar algun càrrec, per descomptat molt inferior al vos interessos. Sol oscil·lar sobre el 0,5% del no disposat.

Comissió per excessos.
S'aplica també als crèdits, i és una comissió que s'aplica trimestralment sobre el capital disposat pel client que haja excedit el límit del crèdit. Oscil·la al voltant del 2,5% de la quantitat que excedisca del límit

 

C. ALTRES GASTOS
A més de les comissions, hi ha altres gastos a què haurem de fer front, com són:

Gastos previs a la concessió:

  • Gastos de taxació: que realitzarà sempre una empresa autoritzada per a verificar el valor de mercat d'un immoble QUE s'aporta com a garantia. Estos gastos solen estar entre 120 i 180 euros.
  • Assegurances: a més de tots estos gastos previs, l'entitat financera pot exigir-nos que concertem pòlisses per a assegurar el bé adquirit, o inclús, un assegurança de vida per a deixar garantit el pagament de l'operació en cas de defunció. El client pot triar la companyia asseguradora que desitge.

Gastos paral·lels a la concessió del préstec:

  • notaris: quan es tracta d'operacions de crèdit o préstec, amb garantia hipotecària, els bancs exigixen escriptura pública. Normalment es fan dos:
    • Escriptura de compravenda del bé.
    • Escriptura de constitució de la hipoteca.
    • Escriptura de cancel·lació d'hipoteca (només en el cas que adquirim un bé que ja tenia una hipoteca i que en l'operació de compravenda cancel·lem la hipoteca anterior).
  • Registre. Quan els crèdits i préstecs es garantixen amb la hipoteca de béns immobles, la dita hipoteca, així com la seua cancel·lació, ha de registrar-se en el registre de la propietat de la zona on estiga el bé hipotecat.
  • Assegurança d'incendis i danys. El cost d'estes assegurances, que solen exigir-se en el cas d'operacions immobiliàries amb préstecs hipotecaris, dependrà de l'empresa asseguradora que triem. Els bancs i caixes oferixen esta assegurança en les seues oficines, però el client és lliure de contractar-lo amb qualsevol altra companyia asseguradora.
  • Impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP/AJD). L'impost de transmissions patrimonials és el substitutiu de l'IVA en cas d'adquisició d'immobles o béns de segona mà. La seua tarifa és la següent: 6% del valor de compravenda de béns immobles; 4% del valor de compravenda de béns mobles o semovents (un automòbil, p.Ex.); 1% si es tracta de la constitució de drets reals de garantia, pensions, fiances o préstecs; 0,50% (0,10% en el País Basc) de l'import de la responsabilitat hipotecària.
  • Gastos de gestoria. Si el client no realitza per les seues mitjans totes les gestions (registres, notaris, etc.), els gastos de tramitació d'una escriptura d'hipoteca davant del registre o davant de l'oficina liquidadora d'impostos.

4.4.2. El termini d'amortització

El termini d'amortització d'un préstec, o període en què pagarem les quotes fins a cancel·lar-ho, és molt important ja que este temps influirà en el cost total de l'operació.

Al sol·licitar un préstec, és possible que l'entitat financera ens oferisca la possibilitat que durant un cert temps paguem només els interessos del mateix i no l'import corresponent al préstec, inclús potser no paguem res fins durant un any. Açò és el que es denomina període de carència. Però cal tindre en compte que açò té com a contrapartida, que el préstec s'encareix considerablement, ja que al finalitzar el període de carència, es paguen quotes més altes.

No obstant això, encara que la carència encarix el préstec, esta opció és recomanable quan tinguem dificultats de liquiditat en un primer moment de l'operació. Açò és allò més habitual en els primers mesos de la posada en marxa del projecte on, amb tota probabilitat, els ingressos efectius seran inferiors als previstos.

D'altra banda, a l'hora de triar el termini de l'operació cal tindre en compte que com més augmente el termini d'amortització, menys diners hem de pagar en cada rebut o quota. Però, segons el termini d'amortització va sent major, la diferència entre quotes a pagar disminuïx perquè els interessos s'incrementen, per la qual cosa arriba un moment que no és avantatjós. El moment en què al client ja no li interessa continuar augmentant el termini, es denomina termini òptim.

Per exemple, contractem un préstec de 10.000 euros a un 8% d'interés nominal, amb un sistema d'amortització mensual constant. Veurem quina és la quota mensual a abonar en funció del termini d'amortització que fixem:

Quota mensual Interessos liquidats Import total
Préstec
Termini amortització
155,8 3.092,43 13.092,43 7 anys
121,3 4.559,28 14.559,28 10 anys
108,2 5.587,34 15.587,34 2 anys
95,57 7.201,77 17.201,77 15 anys
83,64 10.074,55 20.074,55 20 anys
77,18 13.154,25 23.154,25 25 anys
73,38 16.416,04 26.416,04 30 anys

Com veu en l'exemple, si considerem com a Import del préstec (cost total a pagar) la suma dels 10.000 euros i els interessos, és recomanable, sempre que ho podem, pagar un préstec en el menor termini de temps possible.

També cal tindre en compte que quant major siga el tipus d'interés, menor serà l'avantatge que s'obté a l'augmentar el termini d'amortització del préstec. Ho veiem en un exemple:

Quantitat Tipus 6,5 % Tipus 8 % Tipus 12 %
10.000 euros a 5 anys 195,66 202,76 22,44
10.000 euros a 7 anys 148,49 155,86 176,53
10.000 euros a 10 anys 113,55 121,33 193,47
10.000 euros a 15 anys 87,11 95,57 120,02
10.000 euros a 20 anys 74,56 83,64 110,11
10.000 euros a 25 anys 67,52 77,18 105,32

Veiem que el termini òptim varia també segons el tipus d'interés aplicable i serà més curt quant major siga l'interés.

Sempre que sol·licitem un préstec, tinguem present el termini amortització més convenient per als nostres interessos i exigix a la teua entitat que et calcule el termini òptim de l'operació o que et done diverses opcions d'amortització per un termini

En este document hem analitzat les característiques dels préstecs i crèdits, però estos no són els únics instruments que existixen per a obtindre finançament.

A més l'empresari pot comptar amb els productes següents: lísing, rènting, facturatge i descompte comercial. Instruments que ens objecte de tractament en l'apartat "Productes per al finançament" d'esta Web.

4.5. La firma de l'operació

Inicialment el banc ens haurà entregat l'oferta vinculant, que és un document expedit per l'entitat en què figuren les condicions del préstec i ha de tindre una validesa superior a 10 dies hàbils.

En el cas que firmem un contracte de préstec o de crèdit amb un banc, comprovarem que es mantenen les dades de l'oferta que ens van fer.

A més tenim dret a què se'ns entreguen, almenys, el següent:

  • El contracte bancari que ha d'arreplegar de forma explícita:
    • Tipus d'interés nominal que utilitzarà en les liquidacions.
    • La periodicitat que es produirà la meritació d'interessos, les dates de meritació i la liquidació dels mateixos.
    • Les comissions que s'aplicaran amb indicació concreta del seu concepte, quantia, data de meritació i liquidació. No és legal que es remeten de forma genèrica a les tarifes, sense especificar estes dades.
    • Els drets que per contracte corresponguen al banc, sobretot allò que s'ha relacionat amb la modificació del tipus d'interés pactat, així com el procediment a què hauran d'ajustar-se tals modificacions.
    • Els drets del client quant a la possible finalització anticipada de l'operació. Sol anar lligat a unes comissions de cancel·lació, que és convenient revisar i negociar (tenen els límits màxims legals del 2% per a operacions a tipus d'interés fix i de l'1% per a operacions a tipus d'interés variable).
    • Respecte als gastos repercutibles, quan la seua quantia no puga fixar-se en el moment de la firma del contracte, almenys haurà d'aparéixer el seu concepte
  • Una còpia de l'escriptura si el contracte ha de ser firmat per un notari o un altre fedatari públic

T'interessa

Canal YouTube Afic

Consultes on-line

Exposició pública i consultes del PATSECOVA

Festius hàbils per a la pràctica comercial

Seguix-mos a Twitter

Anàlisi i Autodiagnòstics

Actualitat Xarxa Afic

  • ©2017 Generalitat Valenciana.
  • Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
  • El portal del comerç sostenible